12.12.2012 - 06:00
Els havien convidats a anar al congrés espanyol a llegir uns fragments de la Declaració Universal de Drets Humans i van decidir que ho havien d’aprofitar per defensar la llengua i l’ensenyament en català. Mariam Campos i Ismael Sempere estudien segon del batxillerat d’arts escèniques a l’IES Font de Sant Lluís de València. Saben prou bé què és voler estudiar en català i no poder-ho fer. ‘Era una obligació moral, eixir allà i dir què pensem tots els qui defensem la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets’, diuen en una entrevista a VilaWeb.
‘Ismael, he pensat que hauríem de dir alguna cosa’, va dir la Mariam quan es va trobar amb el seu company de classe a l’estació, dilluns. ‘Jo també ho he pensat.’ I en el viatge amb el TGV cap a Madrid van acordar que, un cop llegits els articles de la Declaració dels Drets Humans, hi dirien la seua. I així ho van fer: amb una mica de nervis, la Mariam i l’Ismael van adreçar-se cap al Defensor del Poble espanyol, Francisco Fernández Marugán, i el secretari primer del congrés, el valencià Ignacio Gil Lázaro, per dir-los: ‘Tot això que es diu en aquesta declaració és molt bonic, però no és realitat. Tot això és teoria, perquè la pràctica desgraciadament és molt diferent. Nosaltres sabem parlar perfectament la seua llengua i demanem que es garantesca l’ensenyament en la nostra.’
Mariam Campos, delegada de la seua classe, explica a VilaWeb: ‘Jo sóc la primera que hi creu, en la Declaració dels Drets Humans, però no és la realitat, com vaig dir. I encara que Gil Lázaro ens digués que l’ensenyament en la nostra llengua era fora d’aquella lectura, jo crec que no, que és dins del mateix context, perquè són els nostres drets.’ Ismael Sempere diu que l’oportunitat de dilluns no la podien deixar escapar: ‘Moltes vegades se centra tot en el Principat, i cal que la gent sàpiga que a València també hi ha moviment, i que hi ha molta gent que vol estudiar en valencià i no pot.’
L’Ismael és d’Alfafara, on va estudiar la secundària obligatòria, i ho va poder fer en català. Canta en el grup Badok i forma part de l’Assemblea de Joves de la Serra de Mariola, que va constituir-se fa poc per treballar en la defensa de la llengua i la cultura. L’any que ve vol estudiar dret. És molt crític amb el projecte de llei de Wert: ‘Rebaixar la nostra llengua a la condició de llengua forastera és una burla. En un estat modern, la diversitat de les llengües hauria de ser més valorada, però l’estat central menysprea el català fins a intentar exterminar-lo. No ho han aconseguit en tres-cents anys, no crec que ho aconseguesquen ara, però dificulten molt les coses, i crec que la gent hauria de respondre-hi d’una manera més activa.’
‘Volem parlar, estudiar i fer vida en valencià’
Tant la Mariam com l’Ismael van marcar la casella per estudiar en català aquest curs. Però l’única classe que fan en català és la de llengua i literatura. ‘Sempre hi ha algú que demana al professor que parle en castellà –explica ella–. A mi em fot molt, i ja em vaig queixar al director. Jo vull que les classes me les facen en valencià, perquè hi tinc dret.’ I l’Ismael hi afegeix: ‘El problema és que ens sentim deixats per les institucions i l’administració. És la nostra llengua, hem viscut tota la vida en aquesta llengua. I que conste que sabem el castellà perfectament, i no hi tenim cap problema. Però volem parlar, estudiar i fer vida en valencià.’ Per ell, caldria fer una reforma profunda del sistema educatiu amb una nova política lingüística més ferma. Retreu que l’actual model segrega els alumnes segons la llengua. ‘Això és un problema, perquè crea divisió.’ L’altre problema, diu, és que l’oferta no abasta tota la demanda i hi ha centenars de xiquets que no poden estudiar en català.
Cap dels dos no es pensava que la intervenció de dilluns tingués cap repercussió fora del congrés espanyol. Però han eixit en alguns mitjans, la notícia ha anat circulant i el vídeo corre per la xarxa. Companys de l’institut els han felicitats, alguns professors els han donat les gràcies, i el director del centre els ha dit que se sent orgullós d’ells. ‘És el nostre professor de valencià, i ens el trobem quan anem al Micalet a veure alguna obra, o siga que ja sabia que nosaltres érem així, però se n’ha alegrat molt’, diu la Mariam, que l’any vinent espera poder entrar a l’Institut del Teatre.
‘Estic orgullosa que haja tingut aquesta repercussió –conclou–, i espere que això consciencie la gent per fer coses, encara que tinga por. Jo estava molt nerviosa, però a la gent que té por li diria que ha de fer allò que siga per reivindicar els seus drets. Que isca i que lluite.’
