08.12.2012 - 06:00
El president de la Generalitat, Alberto Fabra, va aprofitar ahir el pont per remodelar el Consell. I ho va fer amb canvis poc casuals. Els quatre consellers que Fabra va fer fora procedien tots de l’executiu anterior, amb l’ex-president Camps al capdavant. Amb un simple ‘m’he quedat amb els millors’, Fabra va esquivar ahir la pregunta sobre si els canvis significaven un trencament amb l’herpencia de Camps. Però era evident que era un pas més en el distanciament entre ambdós dirigents. Per una altra banda, la remodelació del Consell arriba només una setmana després d’una altra crisi: la dimissió de José Manuel Vela per una suposada filtració a Blasco.
Fabra ha fet fora Lola Johnson, consellera de Turisme, i Maritina Hernández, d’Agricultura. I hi ha incorporat Manuel Llombart a Sanitat, que fins ara dirigia Luis Rosado, i Asunción Sánchez a Benestar Social, en compte de Jorge Cabré.
El vice-president José Ciscar assumeix ara també la conselleria d’Agricultura, i continuarà com a portaveu del consell.
D’aquesta manera, el nou govern el formaran vuit conselleries: Ciscar serà vice-president, portaveu i conseller d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua; Máximo Buch, conseller d’Economia, Indústria, Ocupació i Turisme; Juan Carlos Moragues, titular d’Hisenda i Administracions Públiques; María José Català, consellera d’Educació, Cultura i Esports; Manuel Llombart, titular de Sanitat; Isabel Bonig, responsable d’Infrastructures, Territori i Medi Ambient; Asunción Sánchez Zaplana, consellera de Benestar Social, i Serafín Castellano, de Governació i Justícia.
Pel que fa als nous consellers, Manuel Llombart és membre de l’Associació Valenciana d’Empresaris i, des del 2007, director general de la Fundació Institut Valencià d’Oncologia, Juan Carlos Moragues és el delegat de l’Agència Tributària a Castelló i Asunción Sánchez, regidora d’Acció Social a l’Ajuntament d’Alacant.
L’oposició exigeix a Fabra canvis més profunds o eleccions avançades
Els partits de l’oposició valenciana han criticat amb duresa la remodelació del govern anunciada pel cap del Consell. Consideren que aquests ‘canvis de noms’ no es traduiran en ‘canvis en la manera de governar’ i apunten que aquest és ‘un dels últims cartutxos’ que té Fabra abans d’haver de convocar eleccions avançades.
Pel portaveu del PSPV-PSOE a les corts, Antonio Torres, Fabra s’equivoca pensant que aquesta remodelació serà percebuda com un gran canvi, perquè ‘el que volen els valencians són canvis en la manera de governar’ i no de responsables a les conselleries. ‘Els canvis no impliquen que el govern pague als proveïdors el deute pendent, ni als centres de discapacitats’, ha ditTorres. El cal, ha explicat, ‘és un canvi molt més profund en les polítiques del govern que ha de començar per la paralització immediata del tràmit pressupostari’.
El portaveu de Compromís a les Corts, Enric Morera, ha qualificat la remodelació de ‘cosmètica’ argüint que Fabra ‘només canvia noms i redistribueix competències mentre manté ‘l’austericidi’, les retallades i la incapacitat de reclamar allò que és just al govern central’. Per Morera, Fabra no ha demostrat tenir cap intenció de canviar les polítiques ‘que ens han portat a aquesta situació desastrosa’. I ha considerat ‘insultant’ que el president hagi justificat la decisió per unes suposades ‘noves i favorables circumstàncies econòmiques’. ‘Vivim els últims moments del PP al capdavant de la Generalitat’, ha reblat Morera.
La síndica d’EUPV a les corts, Marga Sanz, ha assegurar que els canvis de Fabra ‘arriben tard perquè ja fa molt temps que el govern es troba paralitzat’. Per Sanz, ‘aquest és l’últim cartutxo de Fabra abans de convocar noves eleccions’. ‘L’únic que ha fet Fabra és treure’s de sobre els consellers més molestos pels impagaments, com per exemple Rosado amb les farmàcies o Cabré pels dependents’, ha dit Sanz, que considera ‘lamentable’ que aquesta remodelació es faci en ple debat dels pressupostos.
Sanz considera que aquesta remodelació ‘no és cap solució i que és un simple canvi de noms en el qual surten reforçats determinats perfils neoliberals, com Buch, Català o Bonig, amb una línia línia privatitzadora i retalladora molt preocupant’.
