07.12.2012 - 06:00
Evo Morales, president de Bolívia, visitarà Barcelona a propòsit d’una trobada amb moviments socials bolivians i catalans. Organitzada pel govern bolivià, l’ambaixada i el consolat, es fa pensant en la gran quantitat de ciutadans d’origen bolivià instal·lats aquí. Morales presideix el govern de Bolívia des del 2005 i, amb els anys, ha establert forts lligams amb Veneçuela, l’Equador i Cuba. Morales, Hugo Chávez, Rafael Correa i Raül Castro capitanegen l’Aliança Bolivariana per als pobles d’Amèrica (ALBA) i s’han afermat com un contrapès dels Estats Units. Amb l’avinentesa de la visita d’Evo Morales, en repassem la trajectòria política.
Nascut el 1959 al departament bolivià d’Oruro, va créixer en una família pagesa. És indígena, la seva llengua materna és l’aimara i s’ha manifestat contra l’Església Catòlica.
Als anys vuitanta es va començar a dedicar a l’agricultura, i poc després va participar en les lluites dels pagesos de la coca contra el govern d’Hugo Banzer, que volia eliminar-ne el conreu. Va ocupar càrrecs sindicalistes als anys noranta i, després, va dirigir el Moviment pel Socialisme (MAS), amb el qual es va presentar a les eleccions del 2002. Quan guanyà les del 2005 esdevingué el primer president indígena de Bolívia.
En el programa electoral preveia de legalitzar el conreu de coca, nacionalitzar els recursos naturals i invertir-ne els beneficis en programes socials. Tan bon punt fou president, va reduir els salaris dels funcionaris del govern i va emprendre una campanya d’alfabetització a tot el país.
Més tard va signar el tractat de l’ALBA amb Cuba i Veneçuela, un projecte de col·laboració política, social i econòmica enfrontat a l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques impulsada pels EUA.
L’any 2008 va ser sotmès a un referèndum revocatori, però n’eixí ratificat amb el 67% dels vots. El 2009 es va fer un altre referèndum per elegir els integrants de l’assemblea constituent, encarregada de redactar una nova constitució i decidir sobre els territoris autònoms. El MAS no va arribar als dos terços necessaris per aprovar tot sol la constitució, i la qüestió de les autonomies va restar encallada.
Mesos després, una volta aprovada la constitució, Morales va emetre un decret autoritzant els 180 municipis amb llengua i cultura pròpies a fer referèndums per decidir si volien esdevenir autonomies indígenes. L’oposició va criticar-ho i va acusar el govern de voler dividir el país en nacions indígenes, en comptes de províncies. D’ençà de l’aprovació de la constitució, el país s’anomena oficialment Estat Plurinacional de Bolívia.
La constitució defineix un sistema de democràcia presidencialista directa i preveu, a més de la democràcia representativa, la participativa, que s’exerceix mitjançant referèndums, iniciatives legislatives ciutadanes, revocatòries, etc.
L’oposició ha denunciat la persecució política d’alguns dirigents. De fet, n’hi ha que s’han exiliat i n’hi ha que han d’encarar processos judicials. També ha estat polèmica la llei de telecomunicacions aprovada l’any passat, que atorga el 33% de les llicències a l’estat, el 17% a organitzacions comunitàries, el 17% a organitzacions indígenes i el 33% restant al sector privat.
Actualment, els principals objectius del govern bolivià són despenalitzar el consum de la fulla de coca per a usos tradicionals i medicinals i arribar a tenir una sortida a mar. El litigi amb Xile per aquesta qüestió fa més d’un segle que dura: des del tractat signat el 1904 en favor de Xile, Bolívia reclama una sortida sobirana a l’oceà Pacífic.
