04.12.2012 - 11:00
El ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, va enviar l’esborrany de la nova llei espanyola d’educació (LOMCE) que torna a significar un atac a la immersió lingüística catalana. La llengua catalana hi és relegada a quarta llengua en l’ensenyament de primària i secundària. Aquest tractament del català incompleix tant la constitució espanyola com l’estatut del Principat.
La nova llei divideix les llengües en tres categories: les troncals (el castellà i la primera llengua estrangera), les específiques (la segona llengua estrangera) i les d’especialitat (el català). Les primeres hauran d’ocupar un mínim del 50% de l’horari, les segones un màxim del 50% i les terceres no tenen assignat temps mínim.
El títol d’ESO, sense català
Els alumnes podran obtenir el títol d’ESO o de batxillerat sense haver d’acreditar coneixements de català. S’hauran d’examinar de totes les assignatures troncals, algunes d’específiques i només una d’especialitat, que pot no ser el català. A més, el ministeri d’Educació espanyol tindrà més autoritat a l’hora d’establir els continguts de les matèries troncals com ara ciències, matemàtiques, llengua i anglès.
L’ús del català, reduït a algunes assignatures
L’ús de les llengües cooficials com el català se cenyirà a algunes assignatures, en hores lectives a ‘proporcions equilibrades’, segons l’esborrany. A més, les comunitats autònomes hauran de pagar l’educació privada d’aquells nens que vulguin ser escolaritzats en castellà, mentre l’administració no estableixi quines matèries s’ensenyaran en català i quines en castellà.
Un altre canvi de l’esborrany és que per a avaluar la competència comunicativa en les proves de primària es farà en la ‘llengua materna’ de l’alumne. Per a la consellera Irene Rigau això pretén ‘demostrar que el català no ha de ser la llengua vehicular’.
El batxillerat d’arts escèniques, música i dansa no desapareix
En el primer esborrany del projecte, hi desapareixien les modalitats de batxillerat d’arts escèniques, música i dansa, però ara sembla que es mantenen.
Aquesta proposta de reforma de la llei espanyola d’educació es feia pública després de les eleccions catalanes, el dia abans de la conferència sectorial d’educació, on es van trobar tots els consellers d’Educació autonòmics.
