04.12.2012 - 06:00
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha denunciat amb contundència un ‘text amagat fins ara’ de la llei de millora de la qualitat educativa, que impulsa el govern espanyol, en què el català passa a ser una llengua residual a l’ensenyament. ‘És tan feridora, la proposta, que si el govern espanyol l’aplica tirarà endavant la liquidació autonòmica i cultural’, ha declarat Rigau avui al matí a RAC-1. ‘No em veig com a membre d’un govern aplicant aquesta llei.’
Rigau alerta que es tracta d’una ofensiva contra el català, que el text no ha estat comunicat fins després de les eleccions del 25-N i que pretén ‘trencar el model de l’escola catalana’.
‘Cada vegada la gent de Catalunya, els docents i el sector educatiu pensen de manera més autònoma. Això deixa clar que cal exercir el dret de decidir’, ha afegit Rigau.
‘Mai un ministre no havia anat tan lluny’
La proposta del ministre José Ignacio Wert preveu que, mentre la Generalitat no determini quines matèries es fan en català i quines en castellà, els pares puguin portar els nens a l’escola privada ‘per raó de llengua vehicular’ i que l’administració n’hagi de sufragar el cost. A més, l’esborrany de la reforma de la llei estableix que s’haurà de determinar una ‘proporcionalitat raonable’ entre castellà i català. Rigau exclamà: ‘Mai un ministre no havia anat tan lluny.’
Rigau va explicar ahir el ‘canvi important’ que el govern espanyol havia introduït en l’esborrany de la reforma de la llei orgànica d’educació, que havia rebut el Departament d’Ensenyament ahir a migdia. Va dir que significava una ‘ofensiva contra el català, que el relega a llengua residual’. La consellera va denunciar que des del 1978 ‘el català no havia estat tan menystingut en un text ministerial’.
El principal canvi és que el català pot deixar de ser assignatura troncal i passar a ser d’especialitat, i això voldria dir reduir-ne les hores lectives, segons Rigau.
L’esborrany divideix les assignatures en troncals, específiques i d’especialitat. Les primeres són cinc i han d’ocupar un mínim del 50% de l’horari. Les segones són un mínim de tres i un màxim de cinc i han d’ocupar un màxim del 50% de l’horari. Les d’especialitat són a tot estirar una assignatura, i una més en el cas d’aquelles comunitats que tenen dues llengües.
Entre les troncals hi ha la llengua castellana i literatura, la primera llengua estrangera o les matemàtiques; entre les específiques hi ha educació física, música, tecnologia, educació plàstica o cultura, entre més. En la tercera categoria, les d’especialitat, és on quedaria el català, que passaria a ser la quarta llengua en l’ensenyament, després del castellà i la primera i la segona llengua estrangeres.
Rigau va explicar que aquest canvi pot fer que un alumne obtingui el títol de secundària o batxillerat sense examinar-se de català en les noves proves que vol establir Wert per superar aquestes etapes educatives, perquè els alumnes s’han d’examinar d’una de les assignatures d’especialitat, i podrien no escollir el català.
Per Rigau, això és tractar la llengua residualment i trenca el model d’escola en català, que utilitza el català com a llengua vehicular.
‘Proporcionalitat raonable’
D’una altra banda, Rigau va dir que el text que els havien fet arribar estableix també que les administracions amb dues llengües oficials han de donar un tractament ‘equilibrat’ a l’hora d’impartir les assignatures i admeten que es pot compensar la llengua que es consideri menys normalitzada, ‘però hi afegeixen que en una proporció raonable’. Per Rigau, això deixa clar que ‘van en la línia del 50% i 50%’, tot i que l’esborrany no ho aclareix.
El text també estableix que mentre que les comunitats no determinin els percentatges entre les dues llengües els pares poden escollir la llengua vehicular en què volen que siguin educats els seus fills: ‘Podran optar a escolaritzar-los en centres privats i l’administració educativa haurà de sufragar les despeses’ si opten pel castellà.
Un altre canvi de l’esborrany és que per avaluar la competència comunicativa en les proves de primària es farà en la ‘llengua materna’ de l’alumne. Per a la consellera això és fet ‘per demostrar que el català no ha de ser la llengua vehicular’.
Rigau va dir que hi havia més aspectes competencials que es contradeien amb el model d’escola de Catalunya i amb les competències de la Generalitat, i que ho havien notificat al Ministeri d’Educació espanyol. Però ahir es va centrar en la qüestió lingüística, que considera especialment greu.
La consellera hi veu una estratègia política
Rigau va assegurar que l’esborrany no té res a veure amb el que els havien presentat abans i que s’havia fet servir en les reunions i sessions de treball amb el ministeri espanyol. Va dir que aquest era un text ‘amagat’ fins que no han passat les eleccions catalanes i va denunciar una ‘estratègia política’. El nou document té ‘una intencionalitat molt clara’ i ‘molt allunyada dels objectius inicials’. Per ella, al govern espanyol li interessa de fer miques el model d’escola catalana, més que no pas assolir els objectius d’èxit escolar marcats per Europa.
Avui Rigau informarà el govern sobre aquest nou text i en traslladarà la seva oposició plena a la reunió sectorial de tots els consellers d’Educació que es fa també avui a Madrid. Si no s’hi fa cap canvi, el considera ‘digne de ser recorregut’.
Més informació: Somescola: ‘Aquesta llei ens retorna a un passat pre-democràtic’
