El perquè de la vigència de Joan Sales avui

Què fa vigent l’obra de Joan Sales avui? L’autor de ‘Incerta glòria’, responsable de Club Editor, no era part de l’imaginari de les generacions més joves fa deu anys. No és fins devers el 2007 que comença la recuperació d’un autor que ja és un referent ineludible. En parlem amb experts i personatges que s’hi han acostat.

També us oferim una relació d’actes i publicacions preparats en ocasió del centenari.

En parlen experts i personatges que s’han acostat a la seva obra de maneres diverses: Xavier Pla, crític literari; Quim Torra, editor; Roser Vernet, responsable de Quim Soler, la literatura i el vi al Priorat; Maria Bohigas, responsable de Club Editor i néta de Joan Sales; Marta Pasqual, autora del llibre ‘Joan Sales, la ploma contra el silenci’ (Acontravent); els membres d’Òmnium Cultural Gironès, que han organitzat el cicle ‘Joan Sales. Homenatge nacional centenari (1912-2012)’; Arnau Pons, assagista i poeta; i Laura Borràs, comissària de l’Any Sales-Calders-Tísner.

MARTA PASQUAL
Em penso que Joan Sales és vigent, si més no, per dos motius.
En primer lloc, des d’un punt de vista estrictament literari crec que s’explica pels temes tractats a ‘Incerta glòria’. Més enllà de ser una novel·la sobre la guerra civil, ‘Incerta glòria’ és un relat en en què s’aborden qüestions tan atemporals com la vida, la mort i l’amor, Eros i Thànatos. L’autor reflexiona, amb un llenguatge amarat de poesia, sobre la condició humana. Es tracta de reflexions que ja trobàvem en els autors clàssics però que, pel caràcter universal que tenen, són capaces de resistir el pas del temps.
En segon lloc, potser hi ha una qüestió que té més a veure amb la idiosincràsia de Sales, amb la seva enorme capacitat de reinventar-se: de professor de català, a soldat; de soldat a linotipista; de linotipista a editor i, entremig, adaptador de literatura infantil, traductor, poeta, novel·lista i gran escriptor d’epístoles que, a poc a poc, van sortint a la llum. Sales va viure en un temps difícil, en què fer d’editor de literatura en llengua catalana exigia tenacitat, convicció i, si més no, un caràcter combatiu i entusiasta. Calia tenir capacitat per a saber aprofitar les poques escletxes de llum que hi havia. Aquestes característiques, segurament, avui tornen a fer-se més necessàries que mai i, en aquest sentit, converteixen Sales en una mena de model o referent que ens pot ajudar a afrontar certes dificultats de la societat actual.

MARIA BOHIGAS
Potser giraria la pregunta al revés: Sales és vigent perquè hi ha un públic cada vegada més gran i més divers que s’hi interessa, que s’apassiona per la seva obra tan bon punt l’ha descoberta. Això vol dir que alguna cosa en aquesta obra és molt activa, alimentosa. Quina? Suposo que n’hi ha moltes, qui sap si contradictòries i tot. Potser n’hi ha una que sorprèn per damunt de totes, i és la sinceritat: que Sales no té por de dir les coses tal com les ha viscudes i tal com les pensa.

QUIM TORRA
Perquè al final la força de les paraules s’acaba imposant sobre qualsevol prejudici. I la força de Sales és tan brutal (com a escriptor, com a editor, com a activista cultural) que ha acabat per trinxar els seus il·lusos enterradors.

ÒMNIUM GIRONÈS
El testimoni de Joan Sales és avui plenament vigent i ho continuarà essent en el futur. Figura ascètica i essencial, és una encarnació del geni del país que té el valor d’haver estat construïda contra corrent dels tòpics catalans, alguns certament grollers, que han surat durant el segle XX. El literat que defensa que el català ha de ser una llengua comprensible i no un arcaisme de minories, l’editor amb criteri positiu i segur, el militarista que diu que la defensa de la terra és un deure de tot home lliure, el soldat que va voluntari al front a batre’s i guanya pel seu coratge els galons de comandant d’infanteria, el resistent que sap aprofitar totes les escletxes que s’escapen al franquisme per continuar el combat i que no es resigna a fer una oposició declarativa i testimonial. Per Sales, la manera de no perdre no és, certament, no lluitant, sinó posant la intel·ligència al servei de gent. I guanyant, naturalment. Com que no encaixa ni en les trinxeres del cosmopolitisme barceloní de fireta, on acampa la cultura produïda en castellà, ni en els cànons de correcció del catalanisme hegemònic benpensant, Sales ha estat activament combatut durant dècades. En aquest temps en què declinen les veritats de l’universalisme exquisit i de l’autonomisme de perfil baix, Sales és un model de català fet i dret que ens interpel·la des d’unes veritats incòmodes i perennes.
(Comissió de l’Homenatge nacional Centenari Joan Sales (1912-2012) #sempreSales)

XAVIER PLA
Després de la segona traducció (completa) al francès, publicada per edicions Tinta Blava i amb traducció de Bernard Lesfargues i Maria Bohigas (néta de Joan Sales), el director de la prestigiosa revista francesa de cultura Esprit, el filòsof Olivier Mongin, afirmava que ‘s’ha de llegir Joan Sales al costat de Primo Levi i d’Alexander  Soljenitzin, de Jan Patocka i de Leonardo Sciascia’. A més de declarar la novel·la de Sales com una obra imprescindible per a entendre la guerra d’Espanya, Mongin considerava ‘Incerta glòria’ com un dels llibres ‘majors’ de la literatura europea contemporània, una novel·la que aborda els grans crims del segle XX i sap traduir el malestar que van provocar en els esperits dels europeus. El millor que es pot desitjar a l’obra de Joan Sales, d’aquest Llàtzer que no calla, atret pel mal i el misteri, obsedit per Maria Magdalena, és que, com sempre, el continuïn acompanyant els seus lectors. I, si pot ser, que aquest lectors siguin d’aquest mateix nivell intel·lectual. Sense caure en maniqueismes, amb greu i profunda solemnitat, dotades d’una suprema lucidesa, les pàgines de ‘Incerta glòria’, una novel·la no apta per a sectaris, són un humaníssim monòleg espiritual que la converteixen en una veritable lliçó de tolerància vital i literària.

ROSER VERNET
La vigència de Joan Sales, amb l’excusa del centenari, se’ns revela significativa en tres àmbits que en la seua figura coincideixen. El ciutadà, l’escriptor i l’editor. I coincideixen de manera indestriable perquè l’obra literària de Sales, tant la narrativa, com la poètica com l’epistolar, és sempre condicionada per una realitat social i política que l’amara fins al moll de l’os. I en tota la seua obra la vivència i la reflexió i, especialment la presa de posicions clares i no exemptes de polèmica volguda, hi són presents. I això, en el moment actual, més que vigent esdevé exemplar –al marge de les coincidències o divergències ideològiques– perquè posa en evidència els emmascaraments de tota mena que els llenguatges (i les actituds) políticament correctes imposen en tots els àmbits.
Però aquesta constant no esborra ni minimitza uns altres elements que, especialment en l’àmbit literari, són més que vigents. La llengua literària de Sales, en el seu moment i ara també, explora camins agosarats, especialment lèxics, més enllà del llenguatge i dels registres estàndards. Camins que, al cap i a la fi, són coherents i formalment paral·lels als plantejaments del ciutadà.
I, com no podria ser d’una altra manera, l’editor actua i s’implica amb el mateix rigor, compromís i apassionament en cadascun dels nivells d’una tasca entesa com un tot. I també al marge de tendències que avui dibuixen un determinat panorama editorial majoritari.
Sense eludir el risc d’equivocar-se i malgrat intransigències declarades, Sales és un personatge necessari per incòmode en un país encara massa acomodatici.

ARNAU PONS

A part la vigència de tota la seva obra, en la qual no hi ha res prescindible, Sales té pertinència avui pel seu caràcter altruista, per l’actitud crítica de la seva mirada i per la seva autonomia. No tant per segons quins judicis envers alguns contemporanis seus, ni tampoc per certes idees d’ordre humà i polític. Era donat a fer grans relliscades. Però es mantindrà com un exemple d’escriptor compromès i d’editor intel·ligent i infatigable. Amb les seves cartes, ens ofereix a més un camp de reflexió inesgotable sobre la llengua, sobre les condicions de producció de les obres i sobre l’eficiència política. La seva exterioritat el duia a il·luminar la realitat catalana des d’un cantó inesperat i en aquest sentit sempre ens serà molt útil. Ningú com ell ha posat de manifest la violència implícita que hi ha en el poder cultural hegemònic.

LAURA BORRÀS

Joan Sales és plenament vigent perquè vivim un moment històric que en molts aspectes es pot considerar semblant al que li va tocar viure a ell just abans que esclatés la guerra. La seva veu ens és molt necessària perquè Sales representa -personalment i literària-, una aportació imprescindible sobre el nostre passat més immediat. La seva és una reflexió feta des de la complexitat, des de la lucidesa, també des de l’evolució de punts de vista. Tenia una visió de país en termes històrics, polítics, literaris i socials que ja voldríem avui per a molts polítics, professionals de la ‘cosa pública’. Abrandat, vehement, insubornable: en Joan Sales i en la seva obra com a editor, poeta, novel·lista i adaptador reconec un moment fort, molt fort de la nostra literatura i de la nostra llengua. Una llengua que, segons que li expressava a Màrius Torres, és ‘la més noble de totes perquè és la més perseguida’ i malauradament no li manca actualitat, a l’afirmació.  Sales ens posa un mirall al davant i ens obliga a veure’ns el rostre sense maquillatge. Tota la seva obra literària (de creació pròpia o possibilitant la creació dels altres) està al servei de la seva idea de país. D’un país vertebrat sobre la idea d’una llengua i una cultura. ‘Podem defensar Catalunya des de totes les fronteres ideològiques -i així hauria de ser-‘ deia Sales i jo només puc afegir-hi: amén!