17.11.2012 - 13:02
Els casos de ferits pels mossos d’esquadra en les protestes del 14 de novembre continuen augmentant i posen cada vegada més en entredit l’actuació dels mossos antidisturbis. El d’en Jordi B. C., de disset anys, és el darrer que s’ha donat a conèixer. Ara té el braç completament immobilitzat i amb un ferida externa ‘amb risc elevat d’infecció’. Si la ferida no s’infecta i evoluciona favorablement, la setmana entrant passarà forçosament pel quiròfan, perquè té un ‘trencament total del cúbit amb desplaçament’. La causa? Un sol cop de porra per part d’un mosso antidisturbis a la cantonada entre Ausiàs March i Bruc, més amunt de la plaça Urquinaona, on no hi havia hagut cap aldarull, entre les vuit i les nou de vespre.
‘Érem un grup d’amics que ens n’anaven a casa i que ens vam aturar un moment per esperar uns altres companys. Estàvem quiets, esperant, allà no hi passava res de res, ens sentíem segurs, quan de cop van passar unes quantes furgones dels mossos i una d’elles es va aturar; van baixar-ne uns quants mossos i van carregar contra nosaltres, sense avisar, a cops de porra i apuntant-nos amb les escopetes; l’últim que recordo és que em vaig posar a córrer i vaig notar un cop molt fort al braç; aleshores vaig caure a terra; estan bojos, no sé què els passa pel cap, encara no ho puc entendre’.
Fugint dels aldarulls
En Jordi havia participat a la manifestació de la CGT que es va fer pel centre de Barcelona. Havia arribat fins a la via Laietana, al final del recorregut. I quan la policia va avisar per megafonia que es disposava a carregar, ell i cinc companys més van decidir anar-se’n ràpidament i tornar cap a casa, via Laietana amunt. Van estalviar-se els aldarulls que hi va haver en aquella zona i quan ja eren a la cantonada d’Ausiàs March amb Bruc, més amunt de la plaça Urquinaona, on no hi havia hagut cap mena d’incident i tot semblava tranquil, van decidir esperar que arribessin uns companys que s’havien quedat enrere. Aleshores va passar tot. ‘És indignant i incomprensible, tenien ganes de pegar la gent sense cap motiu, ens pensàvem que ja s’havia acabat tot, justament allà’, explica en Jordi en declaracions a VilaWeb.
‘Mai no hauria pensat que això em pogués passar’
Alguns veïns de la zona, sorpresos pels crits i les sirenes, van baixar al carrer a sócorrer els ferits i dues noies van fer pujar en Jordi, molt marejat, a casa seva, on li van fer unes primeres cures a la ferida i li van donar aigua i sucre. Van trucar a la seva mare, que el va passar a recollir immediatament i el va portar a urgències. La radiografia va confirmar el pitjor pronòstic. ‘Mai no hauria pensat que això em pogués passar, i menys allà on va passar; els antidisturbis han perdut el control’.
La història d’en Jordi se suma als altres casos de ferits que han aparegut d’ençà de les mobilizacions, a Barcelona i a Tarragona, i que han obligat al conseller d’Interior, Felip Puig, a donar explicacions una vegada més per l’actuació dels antidisturbis. Puig, però, es va limitar dijous a lamentar les agressions de Tarragona, les úniques conegudes aleshores, que va qualificar d’accions fortuïtes‘ i va dir que obirira una investigació interna. Fins i tot el president Artur Mas va haver de demanar disculpes ahir, en plena campanya, per l’agressió a una noia a Tarragona. Explicacions, en tot cas, que són del tot insuficients per a en Jordi i la seva família.
‘D’accident, en el meu cas, res de res’
El més colpidor de tots aquests casos, especialment dels tres coneguts i succeïts a Barcelona, és l’arbitrarietat en l’acció policíaca. Tots coincideixen a dir que els que els va passar podia haver passat a qualsevol passant que fos allà en aquell moment, fes el que fes. En el cas d’en Jordi, a més, hi ha una diferència important. Ell no va ser agredit en cap de les zones on efectivament hi va haver aldarulls, sinó força metres més amunt, qua ja se n’anava cap a casa.
No sembla, per tant, en cap cas una acció fortuïta ni tampoc estratègica per a desallotjar el carrer, perquè tot va passar lluny d’on hi havia hagut els incidents. En paraules d’en Jordi: ‘el que em fa més ràbia és que Felip Puig digui que van ser accidents aïllats. D’accident, en el meu cas, res de res. I d’aïllat tampoc, perquè el que el em va passar a mi li podia passar a qualsevol i com el meu segur que hi ha altres casos que no es coneixen’.
