19.11.2012 - 06:00
Els filòlegs de la UdG, Xavier Pla i Marta Pasqual, han trobat a l’Arxiu de la censura d’Alcalá de Henares el manuscrit (possiblement l’única còpia que se’n conserva) d’una novel·la que Joan Sales i Xavier Benguerel van escriure a quatre mans l’any 1959, coincidint amb la fundació de Club Editor, i que van titular ‘El patriarca’. La van presentar al Premi Sant Jordi el 1960 amb pseudònim i no va guanyar. Temps després, Sales va provar de publicar-la, però la censura li va denegar el permís (dictamen de la censura inclòs). Xavier Pla i Marta Pasqual expliquen a Vilaweb la troballa i les peripècies d’aquesta obra inèdita, que encara no té data de publicació.
‘En l’epistolari inèdit entre Joan Sales i Xavier Benguerel, hi ha algunes referències a una novel·la escrita a quatre mans pels dos corresponsals, titulada “El patriarca”. Sales i Benguerel, que en aquells moments dirigien Club Editor, van escriure aquesta novel·la i van presentar-la, sota el pseudònim V. Ll. Genés Baixeres, al premi Sant Jordi de l’any 1960. Però el premi d’aquell any el va guanyar Enric Massó amb “Viure no és fàcil”. El jurat no solament no va saber reconèixer la qualitat literària de ‘El patriarca’, sinó que tampoc no es va adonar que s’hi havia presentat “La plaça del Diamant”…’
‘Després de la decepció per la decisió del jurat, els dos autors no van tornar a parlar de la novel·la durant un quant temps. Però Sales no estava disposat a deixar una feina a mig fer. Per això, aviat torna a fer referència a la novel·la quan envia cartes a Benguerel, que és a Xile dirigint els Laboratorios Benguerel. La insistència és tanta que Sales intenta convèncer el seu soci com sigui: li proposa de refer la novel·la i que se n’ocupi només un dels dos autors amb la finalitat d’aconseguir que les dues parts de què constava fossin més homogènies, de canviar-ne el títol i de publicar-la al Club. Però, si fem cas de l’epistolari, Benguerel se’n va desentendre totalment. Sales era un home combatiu i, com era d’esperar, va seguir el camí ell tot sol i va portar la novel·la a censura per obtenir l’autorització de publicar-la.’
‘El setembre de 2010 vam localitzar a l’Archivo General de l’Administración d’Alcalá de Henares el mecanoscrit de la novel·la, que té 211 pàgines, sota el pseudònim V. Ll. Genés Baixeres. El lector-censor va denegar-ne la publicació. A partir d’aquell moment, Sales abandona el projecte. El fet curiós és que cinquanta-dos anys després l’únic exemplar que es conserva de ‘El patriarca’ és l’exemplar d’Alcalá de Henares.’
Argument i qualitat literària de l’inèdit
Segons Xavier Pla, l’obra és escrita a quatre mans, però tot sembla indicar que Joan Sales hi va fer més feina. La novel·la se situa als barris baixos de Barcelona abans i després de la guerra del 1936-1939, amb assassinats anarquistes i aventures rocambolesques centrades sobretot en els dos personatges protagonistes. Pla assegura que és una bona novel·la, i que té un interès literari més enllà de la troballa i de recuperar-la cinquanta anys després.
Més material inèdit de Joan Sales
L’editora de Club Editor, Maria Bohigas, i néta de l’escriptor i fundador de l’editoral, ha explicat a VilaWeb que aquest inèdit de Sales i Benguerel, ‘El Patriarca’, no es publicaria de moment. El fet és que Bohigas ha fet un treball a consciència per a posar a disposició dels lectors l’obra de Sales, per a reordenar-la i anar publicant el material inèdit del seu avi, trobat a l’arxiu personal. Al juny explicava a VilaWeb el calendari de publicacions, coincidint amb la reedició de ‘Incerta glòria’. Entre més coses, hi ha la biografia escrita per Montserrat Casals i la novel·la inèdita trobada a l’arxiu Sales ‘Uns guants de pell de Rússia’. Aquests dos volums apareixeran l’any que ve i l’altre (s’han retardat per problemes de salut de la biògrafa), juntament amb la correspondència inèdita ‘Cartes a la filla’. ‘Sales no és un autor d’una sola novel·la, i sobretot no és un autor d’una sola cara’, deia l’editora i néta.
I també: ‘Un autor és la seva obra. Per això és imprescindible que sigui disponible. I també s’ha de fer conèixer allò que no es coneix o es coneix menys de l’autor, i cal acompanyar aquest material perquè arribi bé al lector.’ De fet, l’estratègia editorial ve de lluny i és força anterior al centenari: al 2005 Club editor va reeditar ‘Incerta glòria’ alhora que publicava les ‘Cartes a Màrius Torres’. El 2006 publicava l’epistolari Rodoreda – Sales, a cura de Montserrat Casals. El 2009 recuperava l’adaptació que va fer Sales del ‘Tirant lo Blanc’ per a la mainada. I per això Club editor ha arribat a l’Any Sales sense cap llibre descatalogat.
Maria Bohigas va avançar de la novel·la inèdita ‘Uns guants de pell de Rússia’: ‘És una versió acabada, però Sales no la va donar per tancada perquè en el moment que es va morir, l’any 1983, la repensava. Amb aquest volum s’ha d’anar en compte, cal donar un marc per a situar el lector. I en aquest sentit s’han de definir encara els criteris d’edició.’ Bohigas considera que aquesta novel·la ofereix una nova cara de Sales: ‘Ens proposa un cert univers d’infància d’un cert món rural, alhora que situa el protagonista, un expatriat no pas exiliat, en el present a la República Dominicana. És la història d’un home, sol, que d’alguna manera és un cínic. Però hi ha moltes més coses. En Sales havia explicat a en Carles Pujol, que va traduir “Incerta glòria” al castellà, que ell no intentava fer una novel·la ni rosa ni negra, sinó blanca, com Dickens. I quan Pujol li demanava de què anava, ell li deia: “És una història d’incest”. Novel·la blanca? Incest? Volia dir que era capaç de novel·lar les contradiccions.’
