16.11.2012 - 12:57
‘A les 20.20 érem a Via Laietana, molt a prop de la seu de la policia espanyola, allà al carrer del Doctor Joaquim Pou. Tres hores més tard teníem al davant una radiografia del braç esquerre de la Noe, amb el cúbit trencat del tot’. Així comença la Balbina Sardà el relat de com ella i una amiga seva es van veure enmig dels aldarulls de després de la manifestació anticapitalista de la vaga general. I de com van veure’s acorralades per uns antiavalots que van acabar trencant el braç d’una d’elles.
La Balbina i la Noemí, de 30 i 37 anys, no venien de cap manifestació, tot i que hi haurien pogut anar perquè en compartien els motius. Però aquell dia anaven al carrer de les Magdalenes, a tocar la Via Laietana, a una reunió. I, mentre esperaven una altra noia al carrer, van esclatar els aldarulls entre manifestants i mossos i es van trobar els antiavalots al damunt.
La Balbina ho explica així a VilaWeb:’Hauríem pogut marxar, però no sabíem on anar perquè hi havia furgonetes a la zona de la catedral, a dalt hi havia el cotxe de la policia cremant, i no se’ns va acudir marxar corrent’. ‘Quan van arribar les furgonetes allà on érem, els antiavalots que van sortir es van trobar la Noe. Darrere teníem una paret, i estàvem envoltades de mossos. A ella, la van pegar un primer cop. Es va voler protegir amb el braç quan rebia el segon cop, i li van trencar. Jo em vaig estirar a terra. Em van dir: ‘Levántate y corre, no te tires al suelo’. No sabia ni on córrer, perquè davant els tenia a ells, a la dreta un cotxe cremant…’.
Tot seguit reproduïm el text que ens ha fet arribar ella mateixa:
Ahir [dimecres] a les 20.20h érem a Via Laietana, molt a prop de la seu de la Policia Nacional, allà al carrer Doctor Joaquim Pou.
Tres hores més tard teníem davant una radiografia, amb el braç esquerre de la Noe allà, el Cubit trencat, del tot.
Els metges es preguntaven si seria necessari realitzar cirugia, i posar cargols i placa, o no. A traumatologia de l’Hospital de Sant Pau decidien si fer preoperatori per si a primera hora d’avui operaven.
En aquells moments entre moltes coses pensava en una pregunta que potser ara tenia resposta.
Són persones temeràries les que acaben a l’hospital per culpa d’un cop de porra? Són persones que s’ho han buscat? Que s’han apropat massa al conflicte? Que han provocat als agents de l’autoritat? Que són cecs o estúpids?
Aquestes preguntes ens les podem haver fet tots si no ens hem trobat amb un agent sobre nostre, de sobte, amb una força desmesurada. I no acabem de trobar les respostes, no acabem d’entendre que hi hagi qui acaba amb ossos trencats, sense ull o amb un trau al front.
He anat a Manifestar-me, i últimament més. No m’agrada, però sents que és necessari, dedicar una estona a sortir al carrer, caminar endavant amb moltes persones, que com tu, creuen que el gest col·lectiu te una força única. Tots sóm diferents, i molt, però durant una estona caminem junts i som una sola cosa. Un poble que, senzillament es manifesta.
Ahir però va ser casual.
La Noe i jo ens dirigíem a una reunió al Carrer de les Magdalenes, la reunió era a les 20h, i pels qui no coneixen aquest petit carrer, el petit Carrer de les Magdalenes es troba a costat de la Seu de la Policia Nacional, paral·lel a Via Laietana.
Vam parar una estona, vam observar totes aquelles persones que baixaven, moltes, que omplien tota la gran Via Laietana, i que a l’alçada de la Catedral van haver de parar. El pas estava tallat per les furgonetes i els Policies.
Estàvem allà mirant i comentant que com n’era d’espectacular veure tanta gent.
No sabíem que estàvem a molt mal lloc. No sabíem que pocs minuts després un cotxe de la Policia estaria cremant a pocs metres, no sabíem que pocs minuts després arribarien tantes furgonetes carregades de Mossos, no sé per què no vam marxar corrent quan aquestes arribaven. Ens vam desplaçar una mica sí, però no vam marxar corrent, tot va ser molt ràpid i de sobte teníem els Mossos a dreta i esquerra. Cap on anar? Cap on córrer? Calia córrer realment? Per què?
Doncs per tots aquells que ens podem trobar en aquesta situació ara sabem que si no desapareixes pots rebre dos cops de porra molt forts. Un i després un altre. I pots sentir com en aquell moment t’estan trencant un os.
A l’Hospital Sant Pau li comentava a un metge: mai hauria pensat que em podia passar a mi.
A mi i a tu, a la teva parella o al teu pare. Ens pot passar a qualsevol que es trobi al carrer Manifestant-se o observant la Manifestació, o passant per allà. És igual.
I fa molt de mal, el cop de porra evidentment, però també fa molt de mal a l’ànima. Et destrossa una mica.
Jo avui vull expressar aquesta tristesa i aquest mal que em fa’
Balbina Sardà
