16.11.2012 - 06:00
La campanya de les pròximes eleccions parlamentàries catalanes té un punt de crispació més per l’ambició i el programa d’una majoria de partits de fer una consulta sobre la independència de Catalunya la legislatura vinent. Però la crispació ha ultrapassat alguns límits que a molts països es dirimeixen als tribunals, com ara les acusacions de nazisme o les comparacions amb règims feixistes i totalitaris per a denigrar el sobiranisme català.
Quan arribem a l’equador de la campanya, en tres casos ja s’ha comparat el catalanisme amb el feixisme; i ho ha fet gent tan coneguda com l’ex-president del congrés espanyol, el socialista José Bono; el director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez; i l’ex-secretari d’organització del PSOE, Marcelino Iglesias.
Ara, aquestes acusacions no són noves ni infreqüents. A banda l’evocació quotidiana del feixisme i del nazisme amb què alguns internautes ataquen l’independentisme català i els catalans a les xarxes socials, un dels casos recents més preocupants va ser el que va protagonitzar el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo. L’11 d’octubre proppassat Margallo va parlar de ‘nacionalismes totalitaris’ al congrés espanyol i els va comparar amb ‘el nazisme i el marxisme’. Segons ell, es tractava de tres ideologies que posaven ‘l’individu al servei d’una idea abstracta: la de classe en el marxisme, la de raça en el nazisme i la de nació absoluta en el nacionalisme’. Això sí, després de professar que ell no era nacionalista, no va estar-se de proclamar que era ‘patriota’ perquè estimava Espanya.
Pocs dies abans, el 3 d’octubre, el director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, va enllaçar a Twitter una notícia sobre la crida a omplir d’estelades el Camp Nou, en ocasió del partit Barça-Madrid, precedida de la salutació nazi ‘Sieg Heil’. Abans havia dit: ‘Si els culers secunden la consigna i omplen d’estelades el Camp Nou semblarà l’estadi dels Jocs Olímpics de Berlín del 36.’ Vuit dies més tard, Pedro J. Ramírez va insistir a Twitter a relacionar la iniciativa amb el nazisme: ‘Reitero que utilitzar actes esportius per oferir una imatge d’uniformitat al servei del nacionalisme és propi de règims totalitaris.’
El 15 d’octubre, potser inspirat per les declaracions de Margallo i Pedro J. Ramírez, un regidor del PP de Rubí, Jonatan Cobo, va penjar a Twitter una imatge manipulada del president Artur Mas vestit amb un uniforme de les SS, la policia militar dels nazis. La llegenda feia: ‘Artur MaSS’ i el piulet: ‘La història es repeteix’. La direcció del partit va desautoritzar el regidor, però la cosa no va passar d’aquí.
En un acte de campanya del PSC, en què hi havia el candidat a president de la Generalitat, Pere Navarro, i el cap de llista de la demarcació, Àngel Ros, l’ex-president del govern de l’Aragó i ex-dirigent del PSOE, Marcelino Iglesias, va defensar la proposta federal de Navarro comparant el sobiranisme d’Artur Mas amb ‘l’hipernacionalisme alemany i francès que van ser la causa de dues guerres mundials i de cent milions de morts a Europa’. La comparació va causar molta tensió dins el PSC i alguns dirigents i candidats del partit es van declarar preocupats per la deriva dialèctica de la campanya i, especialment, per les paraules d’Iglesias.
Però ahir encara hi hagué dos casos més de banalització del nazisme en relació amb la proposta d’estat propi per a Catalunya. Per una banda, l’ex-president del congrés espanyol, el socialista José Bono, va comparar l’independentisme de Catalunya amb el nazisme. En un acte a Sitges, va dir: ‘Es pot ser català i espanyol, del Madrid o del Barça, catòlic, homosexual o heterosexual. La majoria de catalans se senten espanyols, i això no ha de ser cap problema. Quan a Alemanya va començar a ser sospitós tenir dues identitats, la catàstrofe que tots lamentem s’acostava.’
L’altre cas va ser el de la federació del PSC de Tarragona, que es va desmarcar de la publicació d’una fotografia representant el president Artur Mas com el Hitler de ‘El Gran Dictador’ de Charles Chaplin. La fotografia va publicar-se dimecres al perfil de Facebook del PSC de Mont-roig (Baix Camp). Doncs bé, la reacció del partir va consistir a dir que, la foto, l’havia penjada un afiliat de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC), i a demanar que es retirés immediatament. Al mateix perfil de Facebook ara hi ha un text que diu que la imatge s’ha retirat ‘a petició d’una persona que s’ha molestat’. Ara, el partit s’ha desentès d’una acció que considera estrictament ‘individual’.
Sigui com sigui, tots aquests casos i alguns més no han motivat la fiscalia de cap tribunal a obrir cap mena d’investigació. Cal recordar, nogensmenys, que a la majoria de països europeus, especialment els que han tingut règims totalitaris, actuen molt severament contra els qui esgrimeixen aquests referents infaustos o els banalitzen.
