11.11.2012 - 06:00
Diu una persona amiga meva, que tu coneixes, que els aeroports són la primera imatge del país tan bon punt hi arribes; que aquest primer flaix just en baixant de l’avió ja t’explica com és el país que visites. És possible que no sigui sempre així, però segur que serveix per tenir-ne una primera imatge.
Dijous al matí vaig agafar un avió a l’aeroport de Loiu, prop de Bilbao, i em vaig adreçar en èuscar a la persona que treballava darrere el taulell d’Iberia. La persona en qüestió, ben idiota, em va respondre en anglès. I, a mi, no se m’acudeixen sinó dues raons per a explicar la seva actitud. 1. Aquesta persona treballadora creu que els qui parlem èuscar no sabem anglès i me la va tornar: si tu em parles en èuscar, jo et parlo en anglès. 2. La persona en qüestió no va saber distingir la llengua que parlava jo (mai no em donaran cap premi per bona pronúncia) i per això va fer servir la llengua internacional per excel·lència. No sé quina de les dues raons és més preocupant, però, aquesta persona, no la contractarem en cap de les nostres ambaixades.
Després vaig arribar a l’aeroport de Barcelona i em vaig topar amb un gran anunci de la casa Mercedes en un català del tot correcte. Quina diferència entre aquests dos flaixos!
Quant a la resta, poques novetats ací: contemplem com fan el ball previ a la constitució del govern de Vitòria. Ja veurem què farà el PNB i quina companyia o companyies es triarà per als anys vinents, que seran ben significatius. Des d’ací també us mirem, a vosaltres, i mirem a Escòcia. Això comença a animar-se.
Ara, en aquest context es fa difícil d’entendre, ací i al vostre país, que no tinguin cap mena de relació preferencial, en aquesta nova fase que Escòcia obrirà a Europa, ni a curt termini, els qui haurien de col·laborar per aconseguir la posició administrativa que els nostres països es mereixen. Posar-se d’acord sempre és cosa de dos o de més, però mai d’un de sol. Això és ben evident.
