10.11.2012 - 19:05
‘És un fet. Ens foten fora. Ai quina pena. Ai quin neguit. Homes de negre passaran casa per casa traient-nos els pocs euros que tenim al matalàs. Rectors amb una fusta a la mà expulsaran els Erasmus catalans de tot Europa.’ Així comença la divertida ‘Guia pràctica de l’expulsió catalana de l’euro‘, escrita per Antonio Baños i publicada en català a Eldiario.es de Madrid.
La guia diu que hi ha salvació: ‘Els nostres germans d’Espanya, pel nostre bé, ens enviaran a un lloc encara més sinistre i fosc: la Somàlia europea. Gràcies a Déu, Catalunya és terra de cooperants i ens podrem enviar les ONGs a nosaltres mateixos.’ A continuació, explica el motiu del manual: ‘Per una sincera vocació de servei i per informar l’enganyat (i en general idiota, delirant i traïdor) públic català de les mentides del ‘nazionalisme’ excloent raticida i herbicida, heus aquí una guia pràctica i racional del procés d’expulsió de la UE.’
Per sort, no tot serà fàcil, diu Baños: ‘Es dóna el cas que, segons algunes fonts, els catalans són persones i, es veu, tenen drets -encara que votin a Mas-. Així que allò que El Mundo i El País veuen tan senzill i bíblic com l’èxode català té encara algunes arestes.’
Comença explicant què passarà el dia després: ‘La primera acció pública després de la independència serà un acte tremendament controvertit. Al Parlament Europeu, un parell de fornits segurates agafaran per les aixelles al vice-president de la Cambra i el fotran en un avió deportat cap a Barcelona. Aleix Vidal-Quadras, tot i no ser partidari del procés, és català i va guanyar el seu escó representant també a catalans. És inapel.lable doncs, que l’expulsió dels catalans comenci amb un ferm cop d’efecte.’
A continuació, la guia tracta la qüestió complicada de la ‘ciutadania’ i els drets que hi van associats: ‘Anem a la falòrnia aquesta dels drets ciutadans. No hi ha manera humana de treure-li a algú la seva ciutadania. Ho diu fins i tot la constitució de la Indisoluble. I per un acte de benevolència injustificable, el Regne d’Espanya ens va permetre als catalans una doble ciutadania: l’espanyola i, de retruc, l’europea.’ I alerta: ‘Sembla fàcil. Però el problema és com es treuen uns drets adquirits. Per explicar-ho: no és el mateix no deixar que algú se’t fiqui al llit que fotre’l fora després d’haver-hi passat la nit.’
I continua sobre els drets de ciutadania: ‘Expulsar Catalunya és una acció entre estats, col.lectiva. Però els drets son individuals. Així que, de fet, l’expulsió de Catalunya s’haurà de fer català per català. Cap problema. Espanya i la UE disposen de diners, advocats, temps i recursos de sobres per dedicar-s’hi els anys que calguin.’
Però aquesta idea d’expulsar catalans un per un, segons la guia,
genera un problema nou: ‘Va, expulsem catalans. Però, aviam…Qui és català? Sí, ja ho sé, el que viu i treballa a Catalunya. Aquest criteri pot ser suficient quan es tracta d’una ampliació de drets com en el cas de la nacionalitat catalana.’
La guia continua explicant les estrambòtiques situacions que caldria superar per expulsar Catalunya de la UE tractant la qüestió econòmica: ‘La inevitable expulsió farà tornar aquells aranzels que ens empobriran i que fan salivar als nostres amics d’Ebre enllà. <<La globalització capitalista necessita la fi dels aranzels>> diran els gran poders exportadors. Però per restituir l’honor d’Espanya i per tal d’acomplir la seva justa revenja, tots els països posarem barreres a Catalunya. Per primera vegada, Xina, Rússia, Europa, els Ayatolàs i els chavistes es posaran d’acord per tal de no vendre res als catalans. Serà maco de veure. I fàcil i barat d’aplicar.’
Baños repassa també explica el difícil camí de Catalunya per poder tornar a formar part de la UE, les llargues negociacions que caldran i la diferència en el tracte que tindrà Escòcia respecte Catalunya: ‘Perquè Brussel.les admetria a Escòcia i no a Catalunya? Les raons objectives son evidents: Els escocesos parlen anglès, venen whisky i tenen a Sean Connery. El catalans -que només podem oferir a Joel Joan- som una colla d’il.luminats que fem patir sense aturador a Felix d’Azua i a Boadella.’
Al final, després d’uns quants laments, Baños conclou: ‘Ai las, quina por, no ens deixaran res, només la llibertat, que deia l’escocès aquell.’
