10.11.2012 - 06:00
‘Imaginem que Shakespeare hagués decidit escriure una continuació del “Macbeth” (com va fer, per exemple, amb ‘Enric IV’). El resultat argumental hauria pogut ser semblant a la meva novel·la.’ Aixi ha sintetitzat Francesc Puigpelat la seva obra ‘El retorn de Macbeth’, guanyadora del XXIV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i l’actual cap de comunicació de l’Institut Ramon Llull. És autor d’una vintena de llibres, els darrers ‘Els Llops’ (Premi Carlemany), ‘La segona mort de Jesús de Natzaret’ i ‘Faust, el terrorista’.
L’argument: ’12 d’abril de 1097. Al petit castell de Dornoch arriba un home alt i prim, un poc encorbat i amb el nas aixafat i deforme. És Macbeth, fill de Macbeth, rei d’Escòcia. Va a trobar-se amb Fleance, fill de Banquo, amb qui l’uneix una història de crims i sang marcada per l’assassinat del pare de Fleance a mans del de Macbeth. Han passat quaranta anys des que el rei Macbeth va morir decapitat en venjança d’un dels crims que havia ordit per aconseguir regnar. Què pretenen ara dos vells, a la seixantena, quan a penes s’aguanten drets? Què busquen?’.
Continua Puigpelat: ‘L’obra és també una relectura del personatge de Macbeth, que és l’escocès més famós de la història, amb Sean Connery. El nacionalisme escocès ha impulsat també aquesta relectura: considera que l’anglès Shakespeare va manipular la història i va convertir el Macbeth històric, un bon rei, en un paradigma de maldat. Jo m’apunto a aquesta tesi.’
Herència cultural i biològica
El XVIII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha estat per ‘Gens i genealogies. Sobre la nostra herència cultural i biològica’, obra de Susanna C. Manrubia (Barcelona, 1969) i Damián H. Zanette (Buenos Aires, 1963). Mnarubia és investigadora del Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC) a Madrid. S’interessa pels mecanismes que regeixen l’evolució biològica i els patrons culturals. I Zanette és professor i investigador al Centre Atòmic Bariloche. S’interessa per les aplicacions de la física estadística a la biologia, la demografia i la lingüística.
Diuen: ‘Els autors d’aquesta obra ens vam conéixer fa quinze anys a Berlín. Aviat vam descobrir que compartíem interessos per l’estudi de la formació dels patrons culturals, incloent-hi l’organització de ciutats, l’herència dels cognoms, les propietats dels arbres genealògics o la lingüística. Des d’aleshores, i malgrat residir en continents diferents, hem publicat una dotzena d’articles sobre aquests temes.’
Quaderns de la badia d’Altea
El XIV Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta ha estat per a ‘Cafè del temps’ de Joan Borja (Altea, 1968). Mestre en l’especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia, s’ha passat molts hores al cafè, en una taula de bar: durant un temps mesurat per la rutina –i el ritual– del café vora mar. La redacció original, en quaderns i papers solts, la vaig fer en una cafeteria del Racó de l’Albir, davant per davant de la badia d’Altea. No sé en quina mesura això en deu haver condicionat el resultat».
El llibre és una mena de dietari on Joan Borja navega lliurement per una íntima mar d’idees, pensaments, dèries i quimeres. Hi consigna anècdotes, descripcions, curiositats, experiències, personatges, notícies, records.’
‘«Café del temps» és un llibre que es troba just als antípodes de la prosa acadèmica (ortodoxa, peluda i encotillada), que normalment em veig obligat a fer. És, en realitat, un exercici d’absoluta llibertat creativa, en què em propose recuperar el sentit més genuí de l’assaig: l’agitació d’idees, raons, emocions, records, quimeres i paraules sense cap finalitat concreta que no siga, precisament, el pur plaer vital de les idees, les raons, les emocions, els records, les quimeres i les paraules. És, sens dubte, el llibre més personal i llegidor que he escrit mai.’
Medicina i poesia o viceversa
Emili Rodríguez-Bernabeu (Alacant, 1940) és metge cardiòleg per la Universitat de València. Amb ‘Talismans’ ha guanyat el VII Premi de Poesia Ibn Jafadja. Ha explicat: ‘El llibre que he presentat, Talismans, és una indagació sobre les vivències, els objectes, les situacions, els paisatges exteriors i interiors que al llarg de la meua obra –i de la meua vida– han format part del meu impuls estètic i de la reflexió filosòfica que sempre l’acompanya. En definitiva, són els menuts o grans companys de viatge de la meua vida.’
El de literatura juvenil per a Vicent Enric Belda i el de literatura infantil per a Jordi Sierra i Fabra
’Les ombres del bosc’ de Vicent Enric Belda ha merescut el Premi Bancaixa de literatura juvenil. En aquesta novel·la, amb trama policíaca, un estudiant noruec arriba a València fugint dels malsons que el persegueixen i hi coneix una noia, amb un passat ple d’ombres com ell. Mentrestant, es perpetra un crim estrany a la ciutat i la investigació esdevé un trencaclosques.
Jordi Sierra i Fabra ha estat guardonat amb el XVII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 2.500 euros. ‘El dia que en Gluck va arribar a la Terra’ explica la història de Steve, un jove que és testimoni d’un robatori i evita que els lladres l’envesteixin gràcies a l’aparició d’un simpàtic extraterrestre enderiat amb les pomes. Sorgirà una amistat entre tots dos que canviarà la vida de Steve, i anys després també la de molta més gent.
