08.11.2012 - 06:00
Josep Maria Vila d’Abadal ha enviat un missatge clar al president d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida: ‘Hauria de deixar de parlar, hauria de deixar de fer campanya; que deixi fer al president, que no vagi als mítings, que no surti.’ Diu que Duran hauria d’abstenir-se de fer campanya per CiU en aquestes eleccions, si vol ser lleial a Artur Mas, per no qüestionar-ne ni el discurs ni la direcció. També demana als candidats d’Unió que diguin si van d’acord amb Duran o volen el procés d’independència.
—En el moment que Mas és atacat des de Madrid sorprèn l’actitud de Duran. Amb les seves declaracions no tan sols es desmarca ideològicament de Convergència, sinó que ataca el lideratge de Mas.
—En Duran sempre ha dit que no era independentista i que volia un confederació. I com que no és independentista vol justificar-se i dir que això no es fa bé, que les estructures d’estat són les que es puguin fer, però que no participa en la independència. I va clarament contra el lideratge del president. En aquests moments Duran vol dir que hi ha gent de CiU que vol negociar un altre encaix de Catalunya dins Espanya. Ja vaig dir al congrés que Unió era un partit independentista i que ha d’estar al costat de CDC per fer l’estat propi. Però el congrés va ser clar: va guanyar en Duran i Unió té ara aquest perfil.
—Què hauria de fer en Duran en aquesta campanya?
—En Duran, per a ser lleial amb el president, i crec que vol ser-ho, hauria de deixar de parlar, hauria de deixar de fer campanya; que deixi fer al president, que no vagi als mítings, que no surti, que es mantingui al seu ambient, com a portaveu de CiU a Madrid, al congrés, que vagi a fer la feina a Madrid i que s’abstingui de fer campanya. I que Mas treballi i tiri endavant.
—I la gent d’Unió?
—Hi ha gent de la llista, que seran diputats d’Unió, que haurien de manifestar, com a candidats que són, què pensen ells sobre aquest afer. Els quinze o setze que sortiran, que manifestin què en pensen, i potser alguns voldran aclarir que dins d’Unió hi ha unes altres opinions. I que diguin que, si Mas tira endavant el projecte, el seguiran. Aquests diputats d’Unió haurien de dir als qui els votaran que seran lleials i fidels al grup i, per tant, al president. I que si es tira endavant el projecte de referèndum demanaran el sí. S’han d’eliminar els dubtes, i dir que aquest projecte és sòlid. Perquè, si no, pot ser que es perdi la majoria absoluta. El president necessita el suport clar del poble de Catalunya per a fer aquest pas tan important.
—Per què no s’ha desautoritzat fins ara Duran des de CiU?
—Ara som en una llista electoral tancada en un moment en què no es pot modificar. I faria l’efecte que es trenca la línia interna del grup. Amb unes llistes obertes seria més enriquidor. La prudència imposa de fer veure que hi ha unió i que tot va bé, per a donar seguretat. Però el que ara toca és fer bé les coses i dir allò que volem, que realment és un estat propi, que això vol dir la independència de Catalunya respecte d’Espanya, i vol dir clarament que els qui sortiran treballaran per això. I qui no ho vulgui que ho digui. El poble ho reclama així.
—Què penseu que passarà després de les eleccions, en la relació amb Espanya?
—En aquests moments Espanya té una actitud violenta, que va baixant perquè som en campanya electoral. S’esperaran al resultat, i si és el que esperem tots, amb una gran majoria independentista, amb majoria o no del president, i comença el procés cap al referèndum, Espanya demanarà clarament diàleg per evitar d’arribar al referèndum. Espanya canviarà l’actitud i voldrà buscar l’encaix. I la majoria de polítics d’Espanya i una part de Catalunya treballaran per buscar aquest encaix i per evitar aquest referèndum. Buscaran una nova relació per tornar-nos a enganyar perquè fem un pas enrere.
—Quina actitud haurà de tenir el govern de la Generalitat que surti de les eleccions, si té un mandat per a fer el procés d’independència?
—S’haurà de mantenir ferm en aquest procés. S’haurà de dir que no toca això, i que farem la consulta; començar el procés i no fer marxa enrere mai i no escoltar les veus de la negociació en aquest sentit. Sí per a negociar el referèndum, parlant de tu a tu, i per a fer l’estat català. En la nostra història ja ha passat, que vam declarar la república catalana unes quantes hores, i van venir, vam negociar i vam fer un estatut, el de Núria, i ens el van ribotar de dalt a baix. I va acabar com el rosari de l’aurora, amb el nostre govern a la presó, va ser una pífia. No hem de repetir la història. Si aconseguim de fer el referèndum, i crec que ho aconseguirem, i surt que sí, ho hem d’acabar. No haurem de parar, serà el moment decisiu. Aquesta vegada s’ha d’acabar la feina.
—La societat civil ha fet un pas enrere perquè és l’hora dels polítics. Però quin paper ha de fer encara?
—Hi ha hagut un pas enrere necessari perquè qui ha de construir la independència són els partits polítics, i el president Mas va tenir la valentia de posar-se al davant i de convocar eleccions. Ara tenim un període en què s’estructura aquest món polític i hi ha molt de nerviosisme i salten espurnes. Aquest moviment demana que la gent es defineixi clarament, sí o no, per la independència, i no hi ha terme mig. I a això, el món polític no hi és acostumat. El 25 veurem la gent que és realment independentista. Ara, el moviment social hi és. Ha fet un pas enrere, no s’ha dissolt. Ha fet un pas enrere, però hi és. I encara va creixent cada dia. I si el resultat de les eleccions és un pas enrere del món polític, el pas endavant, el tornarà a fer la societat. I el podrà fer amb més manifestacions o amb una altra mena d’accions socials per a collar els polítics.
