06.11.2012 - 19:47
Els nord-americans acudeixen des de fa hores a les urnes. Avui decideixen si renoven la confiança al president Barack Obama o si opten l’aspirant Mitt Romney per a presidir el país. S’espera una nit llarga i uns resultats igualats. Obama, que ha concendit avui una única entrevista a una ràdio des de Chicago, ha dit: ‘Sóc optimista, però només prudentment optimista, perquè fins que la gent no va a les urnes i vota, la resta és pura especulació’. Tots els sondatges preveuen un empat tècnic o un lleuger avantatge d’Obama, però el sistema electoral dels EUA obre la porta a qualsevol possibilitat (participeu a l’enquesta de VilaWeb). Per això tots dos candidats aprofiten els últims minuts abans d’obrir els col·legis electorals per mirar d’esgarrapar l’últim vot. Romney, per la seva part, dedica la jornada a demanar el vot des d’Ohio i Pensilvània. A partir de les 23.00 VilaWeb farà un seguiment de la nit electoral a través del Twitter amb l’etiqueta #usavw.
Als Estats Units un president pot perdre les eleccions en nombre de vots i, tanmateix, guanyar-les, i és que allò que compta són els anomenats vots del ‘Col·legi Electoral’. Cada estat té un nombre de vots adjudicats segons la població i qui hi guanya, ni que sigui d’un vot, se’ls emporta. Obama, acorralat per la campanya de Romney i els seus errors, va al davant en vots del Col·legi Electoral i se’n refia per a ser president quatre anys més.
La mitjana de les enquestes d’opinió és clara. Obama guanya d’un punt en intenció de vot; això és molt poc per a un president en actiu, que té el benefici de sortir contínuament als mitjans i la possibilitat de prendre decisions. Al capdavall, ha estat la reacció a l’huracà Sandy que ha permès aquest petit avantatge. Sense l’huracà, Obama potser seria ara per sota de Romney.
Tot amb tot, el vot popular tan sols és important políticament –seria una derrota notable per a Obama que la majoria de la població no li donés suport. Però els vots que compten són els del Col·legi Electoral; i aquests sí que sembla que Obama els té assegurats. La majoria d’estats són clarament favorables a un candidat, però la decisió final és a mans dels anomenats ‘swing states’, estats que canvien de color segons el candidat. Per exemple, Califòrnia és un estat demòcrata i Texas, republicà. En canvi, Ohio, Florida o Iowa canvien segons les eleccions i són els que determinen qui va a la Casa Blanca.
El mapa dels ‘swing states‘, poques hores abans de la votació definitiva de demà és favorable al president. Obama té 237 vots consolidats i Romney 191 (als estats on és segur que guanyarà l’un o l’altre). De la resta, Romney sembla que pot esgarrapar-ne 57, i els 53 restants serien per a Obama, si es compleixen les enquestes, i bastarien perquè pogués proclamar-se president. La diferència actual, segons les enquestes, és de menys de tres punts, un marge que pot canviar fàcilment.
En aquestes condicions el president ha centrat les últimes hores de campanya en un esforç per a no perdre. Vol evitar equivocacions que el penalitzin i espera que estats clau com Ohio no canviïn de mans; de fet, fins i tot aspira a fer caure Virgínia del seu costat, cosa que li proporcionaria una victòria espectacular… encara que perdés en vots.
