01.11.2012 - 06:00
La junta electoral ha ordenat la retirada immediata de la campanya institucional de les eleccions parlamentàries del 25 de novembre. L’havien recorreguda el PSC, el PP, ICV i Cs per la inclusió d’imatges de la manifestació de l’Onze de Setembre, allegant que orientava el vot. Però la junta electoral no en diu res del contingut de la campanya, sinó que decideix que la Generalitat no pot fer una campanya cridant a la participació, ans s’ha de limitar a informar de la data de la votació, del procediment per a votar, i dels requeriments i dels tràmits del vot per correu.
El govern assegura que retirarà la campanya, però recorreran la decisió perquè, segons el portaveu, Francesc Homs, vulnera l’estatut. Homs ha dit que la junta electoral no ha entrat en el fons de la campanya, sinó que ha prohibit fer qualsevol campanya que insti a anar a votar, cosa que l’estatut sí que mana fer. El portaveu del govern ha lamentat que ‘un cop més una llei espanyola passa per damunt d’una de catalana’. ‘Sembla que els fa pànic consultar i fomentar el vot’, ha dit.
El candidat del PSC, Pere Navarro, ha demanat dimissions perquè ‘la resolució de la junta electoral confirma que la campanya és un escàndol’. Navarro ha dit que la campanya és ‘un escàndol’ perquè utilitza diners públics al servei de CiU i s’ha mostrat indignat per l’emissió dels espots publicitaris. Fins i tot, ha exigit la dimissió dels responsables d’aquesta campanya que, segons ha dit, ‘no és institucional, sinó de partit’ i que evidencia un tarannà que confon el país amb el partit.
ICV espera que CiU pagui ‘de la seva butxaca’ els 271.000 euros que ha costat la campanya institucional per fomentar la participació. El director de campanya d’ICV, Marc Rius, ha exigit al govern que cessi ‘de manera immediata’ el responsable polític dels espots perquè ‘vincula les eleccions del 25-N amb la Diada’. Per l’ecosocialista, el dictamen de la junta electoral és ‘la prova que el govern confon els interessos partidistes amb les institucions’. Rius ha assegurat que ‘tots els partits teníem clar que la campanya era il·legal i CiU ho havia de saber’.
Per la seva banda, el director de campanya d’ERC, Lluís Salvadó, ha acceptat la decisió de la junta electoral. Salvadó ha afirmat que els republicans ‘entenen i comprenen’ el posicionament de la junta electoral, tot i que no hi van presentar recurs en entendre que es molestava ‘equitativament’ a tots els partits. ‘Al PSC i al PP els feia sentir incòmodes que aparegués la manifestació de la diada, de la mateixa manera que a ERC que es fes referència a la votació de la constitució espanyola’, ha destacat. A més, Esquerra va descartar presentar cap recurs per ‘respectar’ l’acció del govern.
El dictamen obliga a la Generalitat a procedir a la ‘retirada immediata’ dels vídeos i les falques de vídeo que el govern estava difonent des de principis de setmana. A la resolució es destaca que la campanya que van denunciar els quatre partits de l’oposició respon a ‘un incentiu del vot no emparat per la legislació electoral’. Tot i això, s’ha decidit no establir cap tipus de sanció a la Generalitat.
El govern de la Generalitat de Catalunya va fer públics dilluns els espots institucionals per cridar a la participació a les eleccions parlamentàries del 25 de novembre. Els vídeos inclouen testimonis d’alguns esdeveniments històrics de Catalunya d’aquestes últimes dècades, entre els quals la manifestació independentista de l’Onze de Setembre d’enguany.
També hi apareixen els Jocs Olímpics, el referèndum constitucional espanyol, el retorn del president Terradellas, el cim de l’Everest, els castellers a Nova York, el concert de Lluís Llach al Camp Nou, etc. La voluntat del govern és de reforçar la imatge d’una convocatòria electoral transcendental i amb sentit històric.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va defensar la neutralitat de la campanya del govern que crida a la participació. En una conferència de premsa va explicar dilluns que el criteri per a seleccionar els fets que il·lustren la campanya no havia estat el de la unanimitat, sinó el de la transcendència dels fets. I que si hi apareixia la manifestació de la diada, també hi havia la constitució espanyola del 1978, essent així que hi havia partits que defensaven el vot contrari. ‘Hi ha exemples que permeten de pensar exactament al revés’, va dir sobre les crítiques socialistes per la manifestació.
