Pau Vallvé: ‘Els meus discs són l’únic lloc on ningú no m’obliga a ser res’

  • En l'entrevista que li fem presenta el disc 'De bosc'

VilaWeb
Bel Zaballa i Jordi Carreño
29.10.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A casa, a Pau Vallvé, sempre li han dit que era ‘de bosc’, una manera de significar que algú s’estima més la solitud que no pas la multitud, i ara ho reivindica. D’aquí ve el títol del nou disc, que encomana serenor i convida a arraulir-se. Que porta empremtes de tardor i de melangia, musicalment i visualment. Tot amb tot, diu que el disc també transmet optimisme i ganes de tirar endavant, després de tancar una etapa passada amb el disc ‘2010’. ‘És un tornar a començar’, diu en aquesta entrevista de VilaWeb TV.

‘És més humà estar-te tancat a casa, amb els teus, i fent les teves coses, que no anar a passar l’estona al Razzmatazz’, diu comentant el títol del disc, un títol que el defineix molt bé, creu. Potser és per això que tot sol, tancat a l’estudi, és productor del disc, arranjador, compositor, lletrista i tocador de tots els instruments que hi sonen. També es fa les fotografies, el disseny, els videoclips i la promoció. Diu que li agrada així: ‘Si fos milionari, també faria això. […] Aquest és el meu espai, i seré com vulgui. Els meus discs són l’únic lloc on ningú no m’obliga a ser res.’ Gustos a banda, en Pau Vallvé es guanya la vida component bandes sonores de films, produint discs amb el segell Amniòtic Records i tocant amb grups com Maria Coma o Standstill.

A ‘De bosc’, Pau Vallvé introdueix per primer cop referències a la situació política i econòmica i a les seves conseqüències. Hi ha un cant a la vaga general (una peça instrumental, ‘no li cal lletra’), a l’optimisme (‘La mala fe mai no vencerà del tot, si no volem’, diu a ‘El temps posa les coses al seu lloc’; també canta que ‘tot va molt millor si estem contents’) i a la natura, que es respira per totes bandes. ‘Pot sonar molt hippy, però és d’on venim. I ara ho rebentem tot per una anècdota com és l’existència dels homes a l’univers’, explica parlant de la cançó ‘A baix, a les valls’ (vídeo).

Fa temps que en Pau Vallvé va matar l’Estanislau Verdet, alter ego amb què havia publicat dos discs. Diu que és ben enterrat, però que no se sap mai. Potser el dia més inesperat tornarà a aparèixer.

El disc és publicat a Spotify i Bandcamp, on es pot sentir sencer, i es pot comprar a iTunes o encarregant-lo a la web. Per escoltar-lo en directe caldrà esperar una mica, fins a principi de l’any vinent, quan Vallvé i la banda que l’acompanya dalt l’escenari començaran la nova ronda de concerts.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any