Els islandesos aproven l’esborrany de nova constitució

Un 66% dels islandesos que van participar en el referèndum sobre l’esborrany de nova constitució l’han abonada. Ha estat redactada per una comissió de vint-i-cinc ciutadans, elegida el novembre del 2010, i s’hi han admès aportacions via Facebook i Twitter.

En el referèndum d’ahir, hi va participar la meitat de l’electorat, majoritàriament favorable a la reforma proposada de la constitució. Com que no és vinculant, ara el parlament ha de decidir si accepta les reformes o no.

Ahir els ciutadans islandesos van passar per les urnes per decidir si les propostes del consell constitucional han de ser la base del nou esborrany de la constitució. La consulta també incloïa cinc preguntes particulars (també aprovades), com ara si s’han de nacionalitzar els recursos naturals que no siguin de propietat privada.

Revolució democràtica

Des del sot en què va caure Islàndia el 2008, amb l’enfonsament de tres bancs i la caiguda lliure de la moneda i del PIB, aquesta illa de l’Atlàntic nord s’ha recuperat econòmicament gràcies a una onada de regeneració democràtica sense precedents, vista sovint com un model a tot el món. Els islandesos van canviar el govern i van imposar una reforma constitucional per un procediment original, que ahir va arribar a una fase crucial amb el referèndum sobre l’esborrany de constitució preparat per una comissió de vint-i-cinc ciutadans.

El 16 de juny de 2010 el parlament islandès va aprovar la formació d’una assemblea constitucional (Stjórnlagaþing) que havia de revisar la constitució del país. El 27 de novembre d’aquell mateix any foren elegits vint-i-cinc delegats, entre ciutadans de tot el país. El tribunal suprem va invalidar el vot per algunes irregularitats formals, però el parlament va decidir integrar els vint-i-cinc delegats en un consell constitucional perquè continués redactant l’esborrany, que es va presentar al parlament el 29 de juliol de 2011.