19.10.2012 - 06:00
Una de les realitats nacionals i lingüístiques més desconegudes i poc reconegudes de l’Europa occidental és la d’Arpitània. En aquest territori alpí, s’hi parla l’arpità, una llengua romànica les fronteres de la qual no es van delimitar fins el segle XIX: el 1873 el lingüista Graziadio-Isaïa Ascoli va identificar aquesta llengua neollatina, fins aleshores considerada un grup de parlars de transició entre les llengües d’oïl i d’oc. Tot i que Ascoli la va anomenar ‘francoprovençal’, aquest terme ambigu, i equívoc, es va començar a substituir els anys 1970 pel de ‘arpità’.
Els Amics d’Arpitània ajudaran a descobrir la realitat arpitana, avui i demà, a Barcelona.
Avui a les set del vespre, al local del CAOC de Gràcia, s’estrena al nostre país el documental ‘Harpitanya‘ amb la presència de la directora, Christiane Dunoyer. S’hi parla de l’origen d’Arpitània, de la influència del model basc en el moviment arpità, de l’acció política i l’ideal independentista, es fa balanç de l’autonomia en alguns dels territoris arpitans, com la Vall d’Aosta, i s’hi exposa la necessitat d’una llengua estàndard, que no fou codificada fins el 1998 per Dominique Stich.
Demà dissabte, a les onze del matí, la jornada es traslladarà al Museu d’Història de Catalunya. El membre de l’Aliance Culturèla Arpitanna Luca Tillier, autor de la primera tesi doctoral redactada en arpità, hi farà una introducció a la llengua: origen, domini lingüístic, ortografia i vocabulari bàsic… Des del 2004, l’aliança s’ha proposat promoure aquest neologisme, com també el topònim Arpitània, per mirar de posar fi a la confusió que comporta el mot francoprovençal i accelerar-ne, així, el reconeixement.
Amics d’Arpitània
Les jornades són organitzades per Amics d’Arpitània, una secció del CAOC constituïda fa dos anys arran dels contactes establerts amb el moviment arpità de la Vall d’Aosta. Actualment manté una estreta relació amb l’Aliance Culturèla Arpitana, una de les entitats més implicades en la defensa de la cultura arpitana. De fet, ja s’havia presentat anteriorment al CAOC, i una delegació va assistir a la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona.
Per Amics d’Arpitània, el fet arpità experimenta actualment una renaixença, però de mínims, perquè la seva situació és molt més que precària. A més, hi ha força diferències entre la situació a la Vall d’Aosta, al Valais suís i a Savoia, l’àrea on es delimita Arpitània, amb el Mont Blanc de centre geogràfic. Com a curiositat, també es parla l’arpità a l’illot lingüístic de Faeto i Celle di San Vito, a la Pulla, des del segle XIII.
