15.10.2012 - 14:05
La Comissió Europea es posicionarà ‘sobre les conseqüències legals’ de la independència de Catalunya només si l’estat espanyol ho demana d’una manera formal i ‘sobre un escenari precís’. Així ho ha assegurat avui la portaveu comunitària, Pia Ahrenkilde, que també s’ha referit als casos d’Escòcia i Flandes. ‘Expressarem la nostra opinió sobre les conseqüències legals d’acord amb la llei europea si un estat membre ens ho demana i en base a un escenari precís’.
Coincidint amb el dia que el govern britànic i l’escocès firmen el pacte pel referèndum, la portaveu comunitària ha dit que Brussel·les necessita ‘un escenari descrit per l’estat membre per avaluar les implicacions pels tractats i ha dit que de moment no en té cap’. Amb això descarta pronunciar-se abans que es proclami una nova independència i rebutja dir ara mateix, com volia Rajoy, que una Catalunya independent quedaria fora de la UE.
Aquesta reacció de Brussel·les arriba pocs dies després d’haver rebut pressions del govern espanyol perquè definís una posició clara sobre la independència de Catalunya.
En efecte, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va enviar una carta a la vice-presidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, retraient-li que digués que enlloc deia que Catalunya quedaria fora de la UE si es proclamava independent. Margallo va dir que les paraules de Reding eren ‘inexactes’.
A més, el govern espanyol va adreçar un escrit formal a la Comissió Europea demanant que tots els membres expliquessin la posició que tenen sobre una possible independència de Catalunya i d’un nou estat català formant part de la UE. L’executiu de Rajoy no ha parat de dir que Catalunya restaria fora de la Unió
Mas pensa a ‘internacionalitzar el conflicte’
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha explicat avui en una entrevista a TV3 els passos que es faran per a poder consultar el poble de Catalunya sobre la independència durant els quatre anys vinents. Quan es constitueixi el nou govern demanarà de negociar els termes d’un referèdum, mentre es tira endavant la llei de consultes al parlament. Si Espanya es nega a negociar, es provarà de fer una consulta fent ús de la llei catalana; però si la tomba el Constitucional ‘ho haurem d’anar a explicar als tribunals europeus per internacionalitzar el conflicte’.
