11.10.2012 - 18:00
La CUP d’Arenys de Munt ha fet arribar una proposta a ICV, ERC, Solidaritat, la CUP i Democràcia Catalana de formar un front electoral independentista i d’anar plegats als comicis del 25 de novembre.
Josep Manel Ximenis, batlle d’Arenys de Munt, defensa en unes declaracions a VilaWeb la necessitat d’un ‘front d’esquerres’ per a evitar ‘la fragmentació del vot, que, per aplicació de la llei d’Hondt, acaba perjudicant aquest segment electoral’.
Poc després de parlar amb ell Solidaritat ha anunciat que acceptava la proposta i que es posava a disposició del que decidís la CUP dissabte en l’Assemblea Nacional extraordinària, que ha de decidir si finalment es presenta a les eleccions. Més tard ha respost la CUP amb un comunicat (pdf), en què remet a la sobirania de la militància i al ‘projecte propi i irrenunciable de transformació social des dels valors de l’esquerra’.
—En què consisteix exactament la proposta que heu enviat?
—A partir d’una crida a la unitat feta per gent independentista d’esquerres hem analitzat els problemes (no solament d’ara, sinó també del passat) per mirar d’aconseguir un front d’esquerres, i com que hem vist que no s’havien posat d’acord per qüestions com ara la campanya, el programa o les llistes, hem cercat un mecanisme més aviat tècnic que possibiliti aquest front.
—I en què consisteix aquest mecanisme?
—A deixar que cadascú mantingui els trets diferencials propis, les seves particularitats: que defensi el seu programa, preservi les sigles, tingui els seus candidats i una campanya pròpia…, però que això no impedeixi de participar en una llista única amb gent d’aquestes formacions. I això es pot fer amb una ponderació objectiva dels vots.
—Heu fet la proposta a ICV, ERC, SI, la CUP i DC. És viable un front amb aquestes cinc formacions?
—Quan va sortir per primer cop la idea de la consulta d’Arenys de Munt tothom va dir que era inviable, menys nosaltres, que hi crèiem fermament. Hi haurà dificultats d’entesa, però confiem en la generositat de tothom pel bé del país. No podem oblidar que anem a unes eleccions plebiscitàries, i que les eleccions següents poden ser les d’un país independent. De primer, hem de treballar pel país, i després ja treballarem per les idees i particularitats de cada formació política. Ara és el moment de treballar plegats.
—Fins ara les negociacions per una coalició independentista no han prosperat…
—L’esperança és l’última cosa que es perd. Hem posat aquesta proposta damunt la taula des de la modèstia d’una assemblea local de la CUP, però amb el detall que som els impulsors de la consulta del 13 de setembre del 2009. Gràcies a qüestions tècniques, aquella consulta va ser un èxit. Si solament hagués estat discurs, potser hauria fracassat i ara no seríem on som. Partint d’això, que és un aval, ara presentem aquesta proposta tècnica amb l’esperança que avanci cap a la independència. Perquè hi hagi unitat fa falta la generositat de tothom i posar el país al davant dels partits. Però, si les formacions polítiques continuen posant-se per damunt del país, la gent ho veurà, les penalitzarà, i qui acabarà recollint aquest vot serà CiU. A més, una majoria absoluta al parlament debilitaria el procés sobiranista, perquè hi hauria frontisme.
—Ja heu comentat la proposta amb alguna formació?
—Hi ha hagut converses informals en què s’ha manifestat la voluntat d’unitat. Ara llancem la proposta i ja veurem quina resposta tindrà. Si hi ha voluntat, vindrà un segon pas, que és la part més tècnica, i aleshores serà qüestió de seure a taula per parlar i confegir la llista electoral.
—I què faria aquest front al parlament?
—En determinats casos es defensarien propostes diferents dins un mateix grup parlamentari. Això aquí és una raresa, per la disciplina de vot, però a l’estranger no passa absolutament res.
—La proposta arriba dos dies abans de l’Assemblea Nacional extraordinària en què la CUP ha de decidir què fa el 25 de novembre. Hi té res a veure?
—La CUP ha de decidir, de primer, si va a les eleccions, i si hi va, haurà de fer unes llistes. En acabat, o alhora, pot decidir si participa en un front d’aquestes característiques, que també beneficiaria la CUP, per la llei d’Hondt. És qüestió de lògica, de coherència i fins i tot d’egoisme dels partits, perquè anant units poden aconseguir més diputats que no pas separats.
—I portareu aquesta proposta a l’assemblea de dissabte?
—La CUP d’Arenys som gent de la CUP, però també som gent mobilitzada i amb molta embranzida, amb idees innovadores per a sacsejar i dinamitzar el món independentista. Aquesta és una proposta en aquest sentit. La CUP farà el seu debat i el seu recorregut, que nosaltres respectem. Però això no ens ha d’impedir de fer propostes perquè el país avanci. Volem la unitat independentista per a arribar a la independència com més aviat millor. I el fet que hi hagi dues grans ‘aglomeracions’, una de CiU i una altra de l’esquerra independentista, faria que el país avancés més ràpidament cap a aquest objectiu, sia per la via del referèndum, sia per declaració unilateral.
—Pot passar que la proposta sigui acceptada, per exemple, per SI o ERC, però no per la CUP? En aquest cas, què passaria?
—Qui no acceptés una proposta d’aquesta mena es retrataria davant de tota la societat i de l’electorat d’esquerres. Si mires les cartes als diaris o els comentaris de lectors a les notícies digitals, veus que tothom demana unitat. A més, amb la solució que proposem cadascú pot continuar defensant les seves idees i el seu programa, i uns diputats que defensin les idees al parlament.
