11.10.2012 - 06:00
‘Emprendreu cap iniciativa per a reconèixer Catalunya com a nou estat? Facilitareu la incorporació de Catalunya a la Unió Europea? Adoptareu cap mesura per a fer costat a Catalunya en cas que Espanya no deixi fer un referèndum als catalans?’ Aquestes tres preguntes no són agafades del carrer o de les xarxes socials, sinó, exactament, les que la diputada sueca dels Verds, Bodil Ceballos, va incloure el 4 d’octubre proppassat en aquesta interpel·lació directa (traduïda al català) al ministre d’Afers Estrangers de Suècia, Carl Bildt, al parlament suec. La resposta oficial del ministre al parlament, que és obligada, no arribarà fins el 25 d’octubre.
Ja hi ha hagut mocions al parlament britànic sobre la independència Catalunya i interpel·lacions al parlament europeu, però aquesta és la primera vegada que un ministre d’Afers Exteriors de la Unió Europea haurà de respondre, tant sobre el dret de fer el referèndum, com sobre el reconeixement del futur estat català.
N’hem parlat amb Ceballos, promotora de la iniciativa. Parla català perfectament, ‘amb accent del Camp de Tarragona’, diu, de quan hi va viure set anys, coincidint precisament amb la transició.
—Com comprendreu, per nosaltres és important que el vostre ministre hagi de respondre aquestes tres preguntes. És la primera vegada que passa…
—Sí, ja ho sé. Esperem que no esquivi gaire les preguntes. En la interpel·lació li vaig explicar una mica la situació que viu actualment Catalunya i vaig provar de fer-li entendre que el desig d’independència no ve només de la crisi econòmica, sinó que hi ha una llarga història al darrere, perquè aquí es tendeix a explicar que tot plegat ve de la crisi. És a dir, ja l’he preparat perquè tingui temps i es pugui documentar abans de la resposta del dia 25. A més, abans i després de la gran manifestació de la Diada, jo mateixa vaig alertar tots els mitjans de comunicació suecs i alguns en van fer un seguiment.
—Caram. D’on ve aquest interès per Catalunya?
—Vaig viure set anys a Catalunya, dels divuit als vint-i-cinc. Hi vaig viure la joventut i hi tinc molts amics. M’estimo aquesta terra. A més, és la terra dels meus fills: són catalans i, tot i que viuen a Suècia, parlen català i suec com a primeres llengües. I després, també, l’espanyol. I m’agradaria molt que a Suècia s’entengués la realitat catalana. Per això vaig fer la interpel·lació al ministre, perquè em sembla que és un moment històric per a tot Europa i que els suecs no en podem estar al marge.
—Ha estat una iniciativa particular vostra o del vostre partit? Un partit, per cert, el dels Verds, que és la tercera força del parlament, amb vint-i-cinc diputats…
—Meva, per iniciativa pròpia; però el meu partit és un partit de demòcrates i, per tant, les demandes que jo faig són perfectament enteses pels meus companys. En essència, el meu partit, els Verds, advoca per eliminar fronteres, no per afegir-ne, però és un partit que va a favor del dret de l’autodeterminació dels pobles. I si un poble vol ser lliure i ho decideix democràticament, qui s’hi pot oposar? Ni nosaltres ni ningú. Una cosa passa per sobre de l’altra.
—Com es veu tot aquest procés des de Suècia?
—Es veu lluny! L’estat espanyol és sovint vist com un país per a passar-hi les vacances; i si es parla d’independentistes en relació amb Espanya, molts suecs ho associen directament amb ETA i el País Basc. Mira, aquí tenim els lapons, que, és cert, és un cas diferent, no comparable, perquè són lluny de voler demanar la independència. Però si ho fessin, he d’admetre que els polítics suecs es quedarien una mica bocabadats i crec que no sabrien com reaccionar immediatament. Amb això vull dir que, del procés català, se’n sap ben poca cosa i que malauradament és un debat molt nou que de moment és molt lluny per a Suècia.
—Bé, el primer pas és el referèndum, però el govern espanyol ja diu que no és legal. En cas que impedís de fer-lo, quina posició prendria Suècia?
—Suècia va ser el primer estat que va reconèixer la independència de Kossovë, cosa que, per cert, Espanya encara no ha fet. I Suècia és un país demòcrata. Per tant, entenc que els demòcrates suecs hem d’estar en favor del referèndum. Això és exactament el que he demanat al ministre, i espero que doni una resposta clara i demòcrata. És a dir, quina posició prendrà Suècia, arribat el cas.
—I no teniu cap pressentiment?
—Suècia té dues opcions: o ajudar els catalans a fer el referèndum o, simplement, no dir ni fer res. A mi, em sembla que és força clar i evident que és antidemocràtic impedir o dificultar que un poble pugui votar. Vejam què diu el ministre.
—També s’haurà de pronunciar sobre la possible sortida de Catalunya de la Unió Europea…
—Bé, la comissària Viviane Reading ja va deixar clar que no hi havia cap llei que digués que, en cas de secessió, un dels dos territoris quedava automàticament exclòs de la Unió. I puc dir sense por que Suècia és molt probablement l’estat més favorable a ampliar la Unió. Recorda que sempre ha estat favorable a la incorporació de Turquia, per exemple. No crec que Suècia posés cap mena de pega a l’entrada de Catalunya a la Unió Europea, perquè, si s’hi oposés deixaria de ser coherent amb el tractament que ha donat als altres estats.
—Però segur que rebrà pressions…
—Sí, no podem oblidar que hi ha molta diplomàcia a Europa, pressions, converses, i que els estats, com Suècia, volen evitar conflictes amb els altres estats, com Espanya, però també com Catalunya mateix. Mira, en el fons, les preguntes que faig al ministre pretenen també que ell, i per extensió Suècia, no tingui solament la versió que arriba de Madrid, la diplomàtica, perquè aleshores no hi ha cap dubte que es perdrà una part molt important de la història.
Enllaços
Array
Array
