10.10.2012 - 06:00
La possible cooficialitat de l’espanyol en un futur estat català ha agafat desprevingudes les principals entitats del país que vetllen per la llengua. Òminum Cultural, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Obra Cultural Balear, la Plataforma per la Llengua i Escola Valenciana, coincideixen a dir, en unes declaracions a VilaWeb, que el futur estat català haurà de garantir la preeminència de la llengua pròpia, però que el debat s’ha precipitat, i cap no té una posició clara sobre la regulació que hauran de tenir tant el català com les altres llengües que es parlen al país.
‘Encara no hem tingut temps de debatre-ho’, argüeixen, i la majoria evita termes com ‘oficialitat’ o ‘cooficialitat’, i els substitueix per ‘rang institucional’, ‘estatus’ o ‘regulació’. Tomeu Martí, vice-president d’Obra Cultural, fins i tot defuig aquests termes i considera que el nom jurídic que caldria donar a la ‘regulació institucional’ de cadascuna de les llengües hauria de ser el darrer pas del debat. ‘De primer, cal debatre l’articulació jurídica de tot plegat, que té molts matisos i pot ser molt profunda, i que ha d’assegurar la prioritat del català’, diu. I afegeix que, arribats en aquest punt, no solament cal regular l’estatus de l’espanyol, sinó també el de les altres llengües que es parlen al país com l’amazic, l’urdú, l’anglès o l’alemany.
Qüestió central en els pròxims debats interns per a Òminum i la Plataforma per la Llengua
També desvinculen el debat del context preelectoral que viu el Principat. Però Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, això sí, asseguren que aquesta qüestió serà central en els pròxims debats interns. Advoquen, de moment, per una fórmula que atorgui al català tota prioritat i que alhora garanteixi ‘els drets lingüístics dels habitants del nou estat’. Per la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, cal definir un model que animi els castellanoparlants a aprendre i a fer ús del català, ‘perquè res de tot això no anirà contra l’espanyol’.
I Dani Mundet, portaveu de la Plataforma per la Llengua, manifesta que és una qüestió prou complexa que caldrà estudiar amb deteniment, tenint en compte casos de tot el món i, per sobre de tot, assegurant que en el futur estat ‘no es pugui apel·lar al desconeixement del català’. Mundet alerta, això sí, del ‘discurs de la por que molt probablement arribarà des d’Espanya, també en matèria lingüística, dient, per exemple, que es perseguirà o prohibirà l’espanyol, cosa òbviament falsa i contra la qual caldrà fer front’.
‘La cooficialitat al País Valencià no és respectada i el català hi és discriminat’
Toni Gisbert, coordinador d’ACPV, avisa que, sigui quin sigui el model, cal tenir ben present que ‘la correlació castellà-català és una discriminació absoluta contra la llengua catalana’. I que, especialment al País Valencià, la cooficialitat de totes dues llengües ‘no és respectada, perquè el castellà gaudeix d’una situació de quasi monopoli en tota una sèrie d’àmbits i tot plegat es tradueix en una marginació del català’. I rebla: ‘Cal tenir en compte que el català ve d’un període de segles de discriminació, i per tant de desconsideració social i econòmica’.
El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, també recorda que al País Valencià el català viu una situació de discriminació permanent, malgrat la cooficialitat que té sobre el paper, i que cal avançar perquè, com més va, més territoris consolidin la llengua en tots els àmbits d’ús. Tanmateix, conclou, ‘el context al País Valencià és totalment diferent, i som encara bastant lluny de la realitat social de Catalunya’. Ara, com a entitat, respectaran tota decisió presa pel poble català en aquest àmbit i en tots els altres.
