09.10.2012 - 19:48
‘Quan t’endinses amb mirada de narrador en una data tan simbòlica com la del 1714, t’adones que és la tragèdia perfecta: un poble decidit a resistir no contra una tirania, sinó contra dues. I això és un capital simbòlic magnífic, que ja agradaria tenir a molts països. El 1714 hauria de ser un gènere literari pels catalans, com el ‘Far West’ ho és pels americans. Hi ha dotzenes de novel·les situades durant la Guerra de Successió. I hi ha un fil de plata que ens hi uneix fins a l’actualitat. Avui cristal·litzen moltes coses que van començar fa tres-cents anys. La societat catalana ha fet bé de girar el cap al fet bèl·lic, però no hauríem de girar el cap davant el fet èpic de 1714. És important.’ Així s’ha explicat Albert Sánchez Piñol en conferència de premsa durant la presentació de ‘Victus‘, la seva darrera novel·la que narra la Guerra de Successió i el Setge de Barcelona.
Continua Sánchez Piñol: ‘Provablement sense el capital simbòlic de l’Onze de Setembre, avui no existiríem. València i Aragó no van lluitar i mira com estan avui. I cal recordar que la noblesa catalana va votar en contra de lluitar, i va ser la pressió popular la que va fer canviar el sentit del vot de les classes dirigents. Van fer un paper molt galdós, van estar plenes de dubtes i traïdories.’ I continua: ‘Precisament, el que dóna molta fondària a la història és l’enfrontament, les tensions internes en el bàndol català. Això ja t’impedeix el pamflet. Tanmateix, això no eximeix els de fora, per a ells era una guerra d’extermini. Sí, Casanova va fer un paper prou digne, però estava molt pressionat i no es trobava gens còmode en el seu paper. En canvi, Villarroel, que va dirigir la defensa de la ciutat, sí que es trobava en el seu paper, entre altres coses perquè era militar.’
La novel·la és organitzada en tres parts: la primera tracta de la formació en l’art de la fortificació militar del protagonista, Martí Zuviría; en la segona trobem Zuviría en diverses batalles de la Guerra de Successió; i la tercera part se centra en el Setge de la ciutat de Barcelona. Explica Sánchez Piñol: ‘De seguida em vaig adonar que havia d’anar més enllà del Setge, fins i tot més enllà de la Guerra de Successió. Per això em vaig endinsar en la cultura de la guerra, de construir fortaleses perfectes i expugnar-les. I vaig crear un personatge, Martí Zuviria, que venint de l’escola més racionalista de l’època (es forma com a enginyer amb el marquès de Vauban, el més gran enginyer militar de l’època), després canviar com un mitjó i passa a jugar un paper destacat en el setge més arrauxat del segle XVIII. Mireu si va ser arrauxat, que Voltaire posava com a exemple el Setge de Barcelona als governants perquè no s’oposessin al furor d’un poble.’
La història de ‘Victus’ presenta Martí Zuviría com un vell de 98 anys, que dicta les seves memòries a una austríaca, Waltraud, que recull les seves paraules fil per randa. Zuviría és un malcarat amb aquesta dona, que insulta i tracta a patades. Sánchez Piñol reconeix amb humor que Waltraud és el seu ‘alter ego’, pels maldecaps que li ha portat l’elaboració del llibre, i perquè a l’hora d’escriure’l s’ha sentit com un mer instrument, notari, mèdium de la història. D’aquesta manera també ha argumentat, altra vegada, la tria lingüística, el fet d’escriure ‘Victus’ en espanyol.
El to és un dels elements més característics del relat: Martí Zuviría és groller i parla de tu a tu al lector: ‘l’interpel·la constantment, l’obliga a prendre partit’. Aquest fet crea una sensació de proximitat molt forta del lector amb la història. Zuviría té una personalitat molt forta, i m’interessa remarcar la seva mesquinesa, és important per ressaltar encara més l’heroïcitat col.lectiva.’
La narració és plena d’humor. ‘L’humor és necessari en una història tan tràgica. I el llibre és incorrecte amb tot i amb tothom, és una de les virtuts que té. I el llenguatge és irreverent, perquè és una història explicada des dels de sota i pels de sota. Potser per això opto per la novel.la d’aventures i fins i tot la picaresca.’
‘Zuviría va ser un personatge real. Era ajudant del general Villarroel. I el vaig triar per vàries raons: va estar dins i fora de la ciutat durant el setge, era traductor, fet que també volia dir que havia viatjat i tenia formació, i és dels pocs austriacistes que van aconseguir sobreviure al setge. Per altra banda, ja sabem que els buits són l’infern dels historiadors i el paradís dels narradors. I això m’ha permès ser molt fidel als fets i imaginar la part més íntima del personatge.’
Però Sánchez Piñol adverteix: ‘Si intentes explicar-ho tot, no acabes explicant res’. I assegura que ha retallat capítols sencers, que ara vol anar penjant en un bloc que s’obrirà dedicat a ‘Victus’. I també ha donat a conèixer la voluntat de continuar el relat: ‘M’agradaria continuar escrivint sobre el segle XVIII, seguir els fils oberts de la història de ‘Victus’. Hi ha coses que no he explicat, com ara per què Zuviría li tenia tanta mania a Voltaire, que va conèixer a la cort de Frederic II de Prúsia. Sí que hi ha la voluntat de continuar aquest relat de Martí Zuviría, encara que avui per avui estic cansadísssim de ‘Victus’ i tinc molta altra feina. Escric la tercera part de la trilogia que conformen ‘La pell freda’ i ‘Pandora al Congo’.
L’editora
L’editora de la Campana, Isabel Martí, editora d’Albert Sánchez Piñol, recordava que quan l’octubre del 2000 va publicar el llibre d’assaig ‘Pallassos i monstres’, va saber que havia publicat un autor diferent. I ha enumerat tres característiques que Sánchez Piñol té ben pròpies: una imaginació prodigiosa; el fet que és un gran coneixedor de la història; i la seva formació d’antropòleg. Després, va arribar ‘La pell freda’, que s’ha convertit en el llibre més traduït de la història de la literatura catalana. ‘Però qui ens havia de dir que deu anys després de ‘La pell freda’, es pregunta Isabel Martí, l’Albert Sánchez Piñol ens oferiria aquest ‘Victus’, una novel·la de gruix, amb aquest alè i significació social.’
Isabel Martí ha avançat que serà Xavier Pàmies qui traduïrà al català ‘Victus’ i que, a dia d’avui, ja s’han venut els drets al neerlandès, l’alemany, el francès i el rus. I s’esperen moltes traduccions més. També s’ha sabut que Sánchez Piñol ha venut els drets cinematogràfics de ‘Victus’ a la productora Brutal Media.
Fa moltíssims anys que Sánchez Piñol anava darrera aquesta novel·la, més de deu. I la publicació enguany no és un fet buscat, sinó que és una coincidència. L’editora, amb sentit de l’humor, ha deixat anar: ‘El moment polític que passem sembla una campanya de màrqueting pel llibre.’
