09.10.2012 - 20:30
La manifestació reivindicativa del Nou d’Octubre s’ha fet aquesta tarda amb una participació molt gran que, segons l’organització, pot haver rondat entre sis i vuit mil concentrats. La Comissió 9 d’Octubre, plataforma integrada per associacions, sindicats i partits, valora molt positivament l’assistència, que considera que ha estat una de les millors del Nou d’Octubre. Però també n’ha volgut destacar l’ambient: ‘Molt positiu, molt optimista, molt esperançador’, ha dit Toni Gisbert. La manifestació s’ha fet sota el lema ‘El País Valencià és el futur’ (manifest), per a reivindicar sobretot la llengua, ‘el nostre tret d’identitat més important’, sense perdre de vista la situació econòmica i nacional.
La manifestació vol pregonar que ‘el futur del poble valencià també necessita una escola pública i coeducadora, de qualitat i en valencià, que assegure la igualtat d’oportunitats quant a formació’. I és que ‘el valencià a l’escola és fonamental… Volem un sistema educatiu plurilingüe, sí, però que no margine la nostra llengua, cosa que és innegociable. Per això hi haurà oposició al decret sobre plurilingüisme, aprovat fa poc.’
Els convocants subratllen, així mateix, que el govern espanyol i el Consell fan una gestió unidireccional de la crisi –‘atacant l’estat de benestar i els serveis públics’–, i repudien la discriminació econòmica del País Valencià.
Els ‘fusterians’ es manifesten plegats
La iniciativa ‘Nosaltres, els fusterians’, ERPV, PSAN, SI i MDT, s’ha manifestat, per primera vegada, sota el lema ‘Contra l’espoliació i l’explotació. Junts per la independència’. Les organitzacions de l’esquerra independentista també han participat en la manifestació unitària per a demanar ‘Independència, socialisme, feminisme’. I l’Assemblea Nacional Catalana s’ha adherit a la manifestació, perquè defensa ‘la independència de la nació catalana gobal’.
Acabada la manifestació, a les nou del vespre, es fa un acte d’homenatge a Joan Fuster a la Societat Coral el Micalet. La Comissió 9 d’Octubre, la Plataforma Castelló per la Llengua i l’Associació d’Actors i Actrius del País Valencià han preparat aquest acte amb el propòsit de recordar el cinquantè aniversari del llibre ‘Nosaltres els valencians’, i el trentè de l’aplec del 25 d’abril de 1982.
L’acte, conduït per Josep Manuel Casany, combina unes projeccions de l’aplec de 1982, amb el discurs de Fuster, i una interpretació de textos seus. La cloenda, la fa una actuació de Miquel Gil.
Processó de la Senyera
La processó cívica de la senyera ha estat l’acte institucional central de la festa a migdia. D’acord amb la tradició la senyera, de tan noble que és, no pot passar per sota de cap porta i per això surt de la casa de la ciutat pel balcó. El seguici de ciutadans i autoritats la porta de la casa de la ciutat a la catedral, on es canta un Tedèum i continuació, fa cap al Parterre, on hi ha l’estàtua eqüestre de Jaume I, on hom fa una ofrena de corones de llorer.
El seguici i els actes solemnes duren un parell d’hores, aproximadament, i finalment la Reial Senyera torna a la casa gran, i els actes oficials s’acaben amb una gran mascletada.
