09.10.2012 - 13:12
El president de la coalició de partits d’esquerra radical grecs Syriza, Alexis Tsipras, ha publicat avui un contundent article al Guardian, coincidint amb la polèmica visita d’Angela Merkel a Atenes. A l’article, Tsipras refusa de ple les polítiques d’austeritat imposades per la troica perquè ‘eviten que l’economia torni al créixer’ i creen ‘un cercle viciós de recessió i un augment del deute que al seu torn condueix Grècia i els seus creditors a la calamitat’. I avisa que si no canvia res, ‘Europa tornarà a un passat fosc que ens pensàvem que se n’havia anat per sempre’.
L’article, traduït al català:
‘Angela Merkel visita Atenes aquest dimarts i hi trobarà una Grècia que viu el cinquè any consecutiu de recessió. El 2008 i 2009, la recessió va ser un efecte secundari de la crisi financera global. Des de llavors ha estat causada i aprofundida per les polítiques d’austeritat imposades a Grècia per la troica – del Fons Monetari Internacional, la Unió Europea, el Banc Central Europeu – i el govern grec.
Aquestes polítiques devasten el poble grec, en particular treballadors, pensionistes, petits empresaris i les dones, i per descomptat els joves. L’economia grega es va contraure en més del 22%, els treballadors i els pensionistes han perdut el 32% dels seus ingressos, i la desocupació ha assolit un nivell sense precedents del 24%, que puja fins al 55% en el cas dels joves. Les polítiques d’austeritat han causat retallades en les prestacions, la desregulació del mercat de treball i el deteriorament del discret estat de benestar que havia sobreviscut a l’atac neoliberal.
El govern argumenta que només l’agenda d’austeritat pot fer viable el deute públic grec. Però tot al contrari. Les polítiques d’austeritat eviten que l’economia torni al créixer. L’austeritat crea un cercle viciós de recessió i un augment del deute que al seu torn condueix Grècia i els seus creditors a la calamitat.
Tot això és conegut per les autoritats europees i gregues i les elits, com Merkel, que tenen per objectiu posar en pràctica programes similars en tots els països europeus amb problemes de deute, com ara Espanya, Portugal i Itàlia. Per què insisteixen tant dogmàticament en aquest camí desastrós polític i econòmic? Creiem que el seu objectiu no és resoldre la crisi del deute, sinó per crear un nou marc regulador a tot Europa, que es basa en mà d’obra barata, la desregulació del mercat laboral, la reducció en la despesa pública i exempcions fiscals per al capital. Per tenir èxit, aquesta estratègia utilitza una forma de xantatge polític i financer que té com a objectiu convèncer o obligar els europeus a acceptar paquets d’austeritat sense resistència. La política de la por i el xantatge utilitzat a Grècia és el millor exemple d’aquesta estratègia.
El meu partit, Syriza-United Front Social, respecta el contribuent comú europeu que sosté els préstecs als països en dificultats, com Grècia. Els ciutadans europeus han de saber, però, que els préstecs a Grècia van a parar a un dipòsit i s’utilitzen exclusivament per pagar els préstecs anteriors i per recapitalitzar els bancs privats propers a la fallida. Aquests diners no poden ser utilitzats per pagar salaris i pensions, o per comprar medicaments bàsics per als hospitals o la llet per a les escoles. La condició prèvia per a aquests préstecs és d’austeritat encara més, paralitzant l’economia grega i l’augment de la possibilitat d’incompliment. Si resulta que hi ha risc de què els contribuents europeus perdin els seus diners, aquest risc és causat per l’austeritat.
Això s’ha d’aturar ara. Europa necessita un nou pla per aprofundir la integració europea. Aquest pla ha de desafiar el neoliberalisme i conduir les economies europees de tornada cap a la recuperació. S’ha de donar prioritat a les necessitats dels treballadors, els pensionistes i els aturats, no als interessos de les empreses multinacionals i dels bancs en fallida. Syriza-USF s’ha compromès a seguir aquest camí. Sabem que és un any difícil. Però és l’únic pla que pot restaurar la visió europea de la justícia social, la pau i la solidaritat.
Aquest pla tindrà èxit només si les lluites populars canvien radicalment l’equilibri de forces. Aquestes lluites han començat i han donat lloc al sorgiment dels moviments d’esquerra i resistència a tot Europa. Mantenen viva la democràcia, la igualtat, la llibertat i la solidaritat, els valors més importants de la tradició política europea. Aquests valors han de prevaldre. En cas contrari Europa tornarà a un passat fosc que ens pensàvem que se n’havia anat per sempre.’
