01.10.2012 - 17:15
La convocatòria avançada d’eleccions amb el debat sobre la independència més viu que mai ofereix una oportunitat nova a formacions com Esquerra, Solidaritat, CUP i Reagrupament, que fins ara han defensat amb claredat la construcció d’un estat propi. És per això que tan bon punt com les eleccions han tingut data, el 25 de novembre, s’ha obert també el debat sobre la conveniència d’una candidatura unitària d’aquestes formacions.
D’ara fins el dia que expira el termini per registrar coalicions, l’11 d’octubre, els contactes entre partits i la pressió de les bases dels partits pot determinar quines d’aquestes formacions s’uneixen i quines decideixen anar per lliure.
Aquest termini es podria salvar si ERC presenta una coalició amb Reagrupament com la que van presentar al congrés espanyol i posteriorment s’hi afegeix algun altre partit perquè el nom de la coalició presentada es pot canviar un cop registrat. Igualment, Solidaritat és una coalició i, si va per lliure, també es registrarà obrint aquesta possibilitat d’afegir noves formacions.
A continuació, repassem els beneficis i els perjudicis de la candidatura unitària per a cada formació independentista:
Esquerra Republicana de Catalunya
A favor: La suma de formacions més petites pot situar o acostar ERC a la segona posició al Parlament, superant el PSC si es confirma la davallada que preveuen les enquestes. La renovació del partit, amb Oriol Junqueras de candidat, pot completar-se fent una proposta electoral oberta amb altres partits i candidats independents.
En contra: El procés de renovació del partit s’ha de completar en aquestes eleccions. Per això, una llista amb candidats d’altres partits pot interferir la visibilitat del canvi encapçalat per Junqueras. A més, la hipòtesi d’una sortida de SI del parlament anant per lliure, tornaria a ERC el monopoli de l’independentisme al Parlament.
Solidaritat Catalana per a la Independència
A favor: Solidaritat va néixer oferint una coalició a tots els partits que proposaven la creació d’un estat per Catalunya. Si ara es fes una llista unitària, es completaria aquella proposta fundacional. També és important per a SI la llista unitària per evitar el risc de quedar fora del Parlament.
En contra: Les últimes enquestes han donat a SI l’opció d’ampliar els representants al Parlament o de mantenir els actuals. Això permetria a la formació consolidar la seva proposta política i desmentir que es tracti d’un moviment efímer. A més, pot voler demostrar que es tractava d’un espai sòlid més enllà de la popularitat de l’ex-president del Barça Joan Laporta.
Candidatura d’Unitat Popular
A favor: La CUP no té experiència parlamentària i, si es presenta, serà el primer cop que concórrer en unes eleccions d’aquest tipus. Formar una coalició amb altres formacions independentistes amb experiència pot oferir-li més opcions d’entrar al Parlament. A més, com que no té representants al Parlament, una candidatura de la CUP per lliure no tindrà presència als mitjans públics quan comenci la campanya oficial.
En contra: El ritme de la CUP a l’hora de presentar un projecte polític al Parlament és fruit d’un debat intern de fons que fa anys que madura. Si es presenta, la CUP vol oferir una proposta rupturista i amb un model d’estat i un sistema socio-econòmic diferent a l’actual. També pot preferir fer una candidatura pròpia per ser el primer cop que es presenta i necessita perfilar un projecte propi i diferenciat.
Reagrupament Independentista
A favor: La formació presidida per Joan Carretero va anar a les últimes eleccions espanyoles en coalició amb ERC i la candidatura unitària pot ser un símptoma de continuïtat. També va fer coalicions a les eleccions municipals, però amb diversos partits (sobretot amb ERC), i després del fracàs electoral de fa dos anys pot cercar l’entrada al parlament en una candidatura unitària. Reagrupament no preveu presentar-se en solitari i no té la base institucional que li permetria fer-ho amb possibilitat d’èxit.
En contra: El xoc que van viure els socis reagrupats amb els adherits a Solidaritat fa dos anys va deixar en molt males condicions la relació entre les dues formacions. En una coalició que incorpori també SI i la CUP la posició a les llistes pot quedar relegada en llocs amb menys possibilitats d’entrar al Parlament. El debat intern a RCat també ha obert la porta a acostar posicions amb CiU i, sobretot, al president Mas. Aquest fet pot anar en contra de la fórmula d’una candidatura que exclogui la federació nacionalista.
