Ingressos i despeses addicionals de l’estat català

El debat sobre la independència és al centre de la vida política, social i econòmica de Catalunya. Els arguments i les estratègies comencen a fer-se visibles entre els partidaris i els detractors de l’estat català. Per contribuir a aquest debat amb dades sobre la taula, les professores d’Economia de la Universitat de Barcelona, Núria Bosch i Marta Espasa, han estudiat la viabilitat econòmica de la independència (dossier, pdf) per a la Fundació CatDem. Per fer-ho, han calculat els ingressos i les despeses addicionals que tindria el nou estat i n’han extret algunes conclusions.

Bosch i Espasa expliquen que han volgut respondre tres preguntes: si els ingressos públics potencials que es generarien permetrien mantenir l’actual estat de benestar; les despeses addicionals que tindríem com a estat; i amb quins estats actuals europeus ens podríem equiparar.

Per als càlculs de l’informe, les dues economistes han partit dels estudis sobre la balança fiscal fets per la Generalitat de Catalunya per al període corresponent a 2006-2009. També han considerat oportú fer els càlculs amb la hipòtesi que es mantenen el mateix sistema fiscal, la mateixa pressió fiscal i el mateix nivell de serveis públics que hi ha actualment. A més, el càlcul es fa comptabilitzant tan sols els fluxos d’ingressos i despeses, i no la valoració de la distribució patrimonial que tindria lloc entre Catalunya i Espanya en cas d’una independència.

Quins ingressos addicionals tindria l’estat català?

Actualment els catalans paguen impostos a l’estat espanyol, a la Generalitat i als governs locals. Dels impostos pagats a l’estat espanyol, una part torna a Catalunya en forma de despesa pública feta directament pel govern espanyol, i en forma de transferències de recursos, cap a la Generalitat, els governs locals i el sector privat. Una altra part no retorna, i contribueix a finançar les despeses generals de l’estat i a l’anomenada ‘solidaritat’ entre territoris. En termes generals, els ingressos addicionals que tindria Catalunya serien els impostos que es paguen actualment a l’estat espanyol, menys les transferències de recursos que fa l’estat a la Generalitat, ja que aquestes, evidentment, deixarien de fer-se.

Llista d’ingressos:
· Els ingressos generats per l’IRPF
· L’impost de societats
· L’impost sobre la renda de no residents
· Les quotes de drets passius dels afiliats de mútues de funcionaris
· L’IVA
· Els impostos especials
· L’impost sobre primes d’assegurances
· La imposició sobre tràfic exterior i la cotització sobre el sucre i la isoglucosa
· Les taxes i altres ingressos
· Els ingressos d’organismes autònoms, agències estatals i organismes públics
· Els ingressos per cotitzacions a la Seguretat Social
· Els ingressos d’explotació de les empreses públiques, considerant Ports de l’Estat i AENA

Segons els càlculs, àmpliament explicats i justificats en l’informe, tots aquests ingressos addicionals sumats representen un valor de 49.270 milions d’euros per l’any 2006; 53.915 milions d’euros el 2007; 46.920 milions d’euros el 2008; i 40.877 milions d’euros el 2009.

Quines despeses addicionals tindria l’estat català?

Si Catalunya fos un estat, la Generalitat hauria d’assumir una sèrie de competències que actualment encara són en mans de l’estat espanyol, com les beques, o d’altres que són pròpies d’un estat, com ara justícia, defensa, seguretat ciutadana, institucions penitenciàries i política exterior. En l’estudi es fa un càlcul aproximatiu de l’increment de despesa que suposaria per a la Generalitat assumir totes les funcions d’un estat.

Llista de despeses:
· Justícia. La principal actuació en termes de volum de despesa que no ha estat traspassada a la Generalitat és el programa de tribunals de justícia i del ministeri fiscal, en el qual la partida més important és el pagament de sous i salaris del personal no traspassat a les comunitats autònomes, és a dir, jutges, secretaris judicials i fiscals.
· Defensa. Si s’assumeix la hipòtesi que el govern català tindria un comportament similar a l’espanyol i hi destinaria la mateixa quantitat de recursos per capita, el càlcul es fa amb el percentatge de població catalana sobre el total de despesa en defensa de l’estat espanyol.
· Seguretat ciutadana i serveis penitenciaris. Atès que institucions penitenciaries són un servei plenament traspassat a la Generalitat, no s’ha d’imputar cap mena de cost per aquest concepte. Per tant, només resta imputar la part corresponent a seguretat ciutadana que correspon a la despesa vinculada als cossos de policia espanyola i guàrdia civil que l’estat espanyol fa directament a Catalunya.
· Política exterior. Es fa el càlcul suposant que el govern català tindrà les mateixes pautes que el govern espanyol i, per tant, es fa el càlcul a partir del percentatge de població catalana sobre la despesa total dels programes espanyols de política exterior.
· Protecció i promoció social. Aquí s’han calculat les pensions, els serveis socials i la promoció social, el foment de l’ocupació, l’accés a l’habitatge i el foment de l’edificació, i la gestió i l’administració de la Seguretat Social. En aquest punt s’ha fet la hipòtesi que la Generalitat assumeix els compromisos contrets per l’estat espanyol amb tots aquests col·lectius beneficiaris.
· Sanitat, educació i cultura. Són unes competències totalment traspassades a la Generalitat i no té sentit imputar el cost que actualment continua fent l’estat en aquests àmbits, excepte en dos casos: sistema de beques i l’assistència hospitalària de les forces armades.
· Política econòmica. Els programes destinats als sectors econòmics, les infraestructures, el transport, la recerca, el desenvolupament i la innovació.
· Actuacions de caràcter general. Per exemple, els programes d’alta direcció, els serveis de caràcter general, l’administració financera i tributària i les transferències a altres administracions públiques.
· Deute públic. Es considera que Catalunya s’haurà de fer càrrec d’una part del deute que té l’estat espanyol i assumir un cost de finançament anual en concepte d’amortització i de pagament d’interessos. S’ha calculat aplicant el pes de les despeses de l’estat a Catalunya en el període 2002-2005 sobre el total del cost financer anual del deute.
· Agència Tributària. És necessària per fer la gestió i recaptació dels impostos. També s’ha calculat l’aportació que fan tots els organismes estatals que actuen a Catalunya.
· Seguretat Social i els seus organismes. Es calcula amb la hipòtesi que es mantindrà el nivell actual de prestacions.

El resultat de l’estimació és que, entre l’any 2006 i el 2009, les despeses addicionals que hauria d’assumir la Generalitat van augmentar considerablement, en passar de 30.304 milions d’euros l’any 2006 a 39.955 milions d’euros l’any 2009. Les principals causes de l’increment van ser l’augment de recursos que va necessitar el servei públic d’ocupació per pagar les prestacions d’atur.

Els ingressos addicionals superen sempre les despeses

En qualsevol cas, els ingressos addicionals superen les despeses en tots els anys analitzats. El guany que obtindria Catalunya com a estat independent varia en funció de la conjuntura econòmica. Així, l’any 2007 el guany hauria estat de 21.071 milions d’euros, mentre que el 2009, tan sols de 922 milions d’euros. Aquest comportament es conseqüència de la caiguda dels ingressos impositius per la crisi econòmica i l’augment de les despeses vinculades a les prestacions d’atur, juntament amb les mesures anticícliques que va impulsar el govern espanyol.

Una mitjana anual de 13.617 milions d’euros, el 7,1% del PIB

Les professores Bosch i Espasa consideren que té sentit calcular la mitjana de guany del període 2006-2009, que recull anys de bonança i anys de crisi econòmica. Això és, en termes d’euros constants de 2009, 13.617 milions d’euros, que representen el 7,1% del PIB.

La conclusió final de l’estudi és que Catalunya, com a estat independent i partint de l’actual pressió fiscal i model de despesa del sector públic espanyol, obtindria clarament uns ingressos addicionals nets que es podrien dedicar a incrementar els serveis públics -més serveis, o de més nivell, o de més qualitat- o a abaixar els impostos.