20.09.2012 - 17:33
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit que a partir de la setmana que ve s’hauran de prendre decisions, que s’hauran de debatre al parlament entre els diferents grups parlamentaris. La incògnita és quines seran aquestes decisions. El president diu que en tot cas hauran de ser decisions democràtiques i majoritàries i en el marc de la Unió Europea i de l’euro.
Queda oberta la possibilitat aquest dimarts que ve, quan comença el debat de política general al parlament, de l’anunci d’eleccions avançades amb caràcter plebiscitari; ERC voldria que es fessin amb caràcter constituent, amb una unió de programa i de proposta de les formacions que defensen la independència. En el supòsit d’un avançament electoral, Convergència no es planteja d’entrada una candidatura unitària, sinó una possible suma posterior de diputats independentistes en el parlament sortint. En tot cas, la primera opció d’ERC és la convocatòria d’un referèndum d’independència.
En el cas de Solidaritat, aquesta formació demana que es constitueixi un govern d’unitat, sense necessitat de passar per unes eleccions, i que es convoqui també un referèndum sobre la independència.
El full de ruta de l’ANC
L’Assemblea Nacional Catalana va aprovar el mes de març passat un full de ruta cap a la independència. Avui aquesta entitat ha manifestat avui que donaria suport al president de la Generalitat si apostava per aquest camí cap a la independència.
El full de ruta de l’ANC plantejava que a mitjan 2013 es fessin consultes a tants municipis com sigui possible (avui n’hi ha 537 d’adherits a l’Associació de Municipis per la Independència) sobre la independència, un mateix dia; i que paral·lelament els partits parlamentaris anessin incorporant als seus programes l’objectiu dela independència i que promoguessin accions com la insubmissió fiscal.
La successió dels fets de les últimes setmanes, sobretot arran de la gran manifestació de la Diada, ha accelerat el procés, i l’ha situat en un moment diferent, amb el govern abocat probablement a unes eleccions avançades. En tot cas, en un context en què el govern espanyol es negués a negociar les condicions de separació, l’ANC ja preveia aquesta mateixa possibilitat, la convocatòria d’eleccions. I després, què? L’ANC diu això:
Referèndum
Els partits que s’hi avinguin proposaran la convocatòria d’un plebiscit nacional després de les eleccions.
Aquest referèndum nacional s’hauria de fer, tant com fos possible, l’11 de setembre de 2014, com a data simbòlica. I per a considerar-lo vàlid hauria de tenir un resultat favorable superior al 55% dels votants.
En el cas que l’estat espanyol no accepti la celebració d’aquest plebiscit o, fins i tot, n’impedeixi la celebració, el Parlament català pot optar per fer la declaració d’independència, de forma unilateral i amb la presència del màxim nombre possible de representants dels governs d’altres estats.
Si tampoc és possible fer-ho d’aquesta manera, perquè l’estat espanyol també ho impedeixi físicament, els parlamentaris electes al Parlament de Catalunya, els diputats i senadors catalans a Madrid i els parlamentaris catalans al Parlament europeu es reuniran en una ciutat europea i, constituïts com Assemblea de parlamentaris, procediran a la declaració unlateral d’independència.
En els casos previstos que no contemplen la possibilitat de celebrar el plebiscit d’autodeterminació, es faran servir els procediments previstos pel ‘Cens nacional català’ que siguin complementaris a l’acció dels càrrecs electes.
L’ANC continua així: ‘En tot cas s’ha de partir d’un únic possible escenari: el respecte i l’acceptació de la voluntat popular i, en cas de victòria del sí a la independència en el referèndum d’autodeterminació, el que tocarà serà:
1) La redacció de la Constitució catalana i la seva aprovació mitjançant referèndum.
2) La negociació dels termes de la separació amb el govern espanyol per la distribució d’actius i passius (com ara els recursos de la seguretat social o l’aparell militar); l’establiment d’organismes de col·laboració (per a la regulació de les conques compartides, etc.), entre moltes altres qüestions que caldrà anar preveient durant les fases anteriors
La fase definitiva serà l’obtenció de la plena unitat nacional, si així ho acorden la resta de parlaments, en la forma d’unió federativa que els pobles de la nació catalana decideixin.
