17.09.2012 - 11:06
L’economista Xavier Sala i Martín ha publicat un apunt al seu bloc on equipara la situació actual entre Catalunya i Espanya amb la d’un divorci: ‘Els marits possessius tendeixen a reaccionar predictiblement quan la seva esposa els anuncia que es divorcia: primer posen cara de sorpresa, després neguen els fets, tot seguit amenacen de no signar els papers i, finalment, intenten fer-li creure que la separació l’enfonsarà econòmicament a ella perquè, sense ell, la dona no és res.’ La reacció de la ‘maquinària espanyola’ a la manifestació de l’Onze de Setembre, diu Sala i Martín, segueix ‘el guió predictible dels marits possessius’.
Partint d’aquesta comparació, l’economista analitza amb detall tots els passos: la sorpresa, el desconcert inicial, la negació, la justificació i l’oposició a concedir la separació. ‘Però com que en una democràcia és molt difícil negar-se a acceptar la voluntat de la majoria, diran que al referèndum haurien de votar tots els espanyols! I és que hi ha qui pensa que Catalunya i els catalans som propietat d’Espanya i que, per tant, la decisió l’han de prendre tots els espanyols. En països on les dones són propietat dels homes, elles no es poden separar sense l’aprovació dels marits. Però en els països lliures, democràtics i moderns, la dona que vol el divorci no necessita l’aprovació de ningú’, rebla.
Finalment, afegeix, vindrà la batalla psicològica: ‘Intentaran fer-nos veure que nosaltres, sense ells, no valem res. Intentaran explicar que tot el que tenim és gràcies a Espanya, la seva marca, la seva immaculada reputació internacional i la seva extraordinària generositat. Ens diran que el nostre principal mercat és Espanya i que si ells no compren cava, les nostres empreses s’arruïnaran. Ens diran que si marxem, ens faran fora de l’euro i de la UE i que impediran que mai no siguem europeus. I que sense ells i sense Europa serem més pobres que Xipre (per cert, l’il·luminat que va dir això hauria de saber que el PIB per càpita de Xipre és un 81% més elevat que no el d’Extremadura!).’
‘I tot això serà només per fer-nos entrar por al cos. Els suposats estudis que estimaran ‘amb precisió’ que el PIB català caurà en un 10%, 30% o 60% seran tots una monumental farsa’, afegeix: ‘Resumint, després de la manifestació del dia 11, comença una batalla mediàtica i política que intentarà ficar-nos la por al cos. Es diran mentides i s’exagerarà. I se’ns insultarà i menystindrà. Ara, com més virulenta sigui la campanya, com menys intel·ligents i més testiculars siguin els arguments, com més ens insultin i com més ens denigrin, més quedarà palesa la seva desesperació.’
La serenor, la generositat i la fermesa han de ser, per Sala i Martín, la reacció contra els insults i les campanyes de la por: ‘De la mateixa manera que serem generosos, serem ferms i defensarem amb il·lusió, arguments i vots, el nostre dret a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat’.
