10.09.2012 - 06:00
La independència és a totes les taules de debat, reals o virtuals, de Catalunya. Aquest Onze de Setembre encara hi pot ser amb més pes, si es confirma que la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana aplega molts milers de ciutadans per ‘un nou estat d’Europa’. Per saber quin és l’estat de maduració i els camins de la independència, hem parlat amb una desena de personalitats de referència perquè ens exposin el seu parer sobre quan, com i qui. Avui respon les tres preguntes l’actriu Txe Arana, que va llegir la declaració final de la manifestació del 10 de juliol de 2010 sota el lema ‘Som una nació. Nosaltres decidim’ i que participa activament en tot d’activitats en defensa d’un estat propi.
—En quin termini és raonable que Catalunya sigui independent?
—Raonable seria que Catalunya ja fos independent des de fa molt i no haver de sofrir ni un dia més les conseqüències de viure sotmesos a l’estat espanyol i a un model arcaic destinat al fracàs. Jo no sé el temps que pot trigar tot plegat, però el cas és que hauria de ser com més aviat millor; ara no podem aturar-nos ni tornar enrere. Cada dia que passa hi som més a prop, però, si volem la independència, hi ha molta feina a fer. Hem d’aprofitar aquest moment que vivim per treballar en la construcció de Catalunya com un nou estat d’Europa i la cosa veritablement raonable seria de no perdre més el temps. El 2014 és una fita molt significativa per a Catalunya i si ho volem celebrar de debò i no com una derrota més, ja cal que ens afanyem!
−Com s’aconseguirà la independència?
−Treballant, encarant-nos amb qui calgui i desafiant-lo, sense por. Som capaços d’imaginar-nos fora del marc espanyol i tenim prou arguments i motivació per a avançar. No és fàcil, però, si no hi treballem, serà impossible d’aconseguir-ho. Per sort, el poble català es pronuncia de manera clara; l’ANC treballa en tots els territoris amb l’objectiu d’afavorir les condicions necessàries per a la celebració d’un referèndum o la declaració unilateral d’independència pel Parlament de Catalunya i la celebració, després, del referèndum ratificador. M’imagino que obrir tot el procediment democràtic que això demana és llarg i feixuc, però no pot ser d’una altra manera. Per això necessitem suport internacional. I també és hora que Espanya, per la seva banda, sigui capaç de reaccionar amb humilitat i donar una oportunitat a la nova evidència, acceptant els seus propis defectes. Necessitem prendre decisions importants i resoldre problemes amb bon pensament crític.
−Qui ho farà?
−Som una nació i és feina de tot el poble català i del seu govern construir el país. I si ara és el moment, toca al president Mas d’implicar-s’hi al cent per cent o de deixar pas a qui vulgui dirigir el procés. Si cal, s’hauran de convocar eleccions i que el poble decideixi. De fet, una gran part dels catalans que ens mobilitzarem demà, que serem molts, voldríem que l’endemà mateix de la manifestació el president es posés a treballar en el bon camí, però de moment només comptem amb el seu suport anímic i l’absurda esperança d’un pacte fiscal. El Parlament de Catalunya és qui hauria de declarar la independència del nostre país i ara ja hi ha una majoria que podria fer-ho. Ara és el moment, i espero que no ho hagin de fer els nostres fills.
