07.09.2012 - 18:00
L’etnomusicòleg Jaume Ayats, el sociòleg Salvador Cardús, el músic Marcel Caselles i l’escriptor i mag de la llengua Màrius Serra han unit els seus coneixements i experiència per a proposar ‘modestament’ un crit per a la manifestació de l’Onze de Setembre. En tan sols tres dies, han escrit la lletra, han fet els arrenjaments musicals, han enregistrat la peça i han produït un vídeo, tot plegat sota el paraigua de l’equip d’acció de la Fàbrica. La voluntat de la proposta no és d’imposar cap cant als manifestants sinó tot el contrari: ‘els impulsors oferim aquesta idea per si agrada i algú la vol cantar’, ha explicat un d’ells a VilaWeb.
El clam que proposen diu el següent:
Un: Què vol aquesta tropa?
Tots: Un nou estat d’Europa!
Un: Què vol aquesta gent?
Tots: Catalunya independent!
Catalunya, llibertat (repetidament).
Els creadors de ‘l’artefacte’, com l’anomena Ayats, refusen cap tipus de paternitat de la proposta. Es consideren un grup d’amics que s’ha trobat, ha tingut una idea i ha decidit aprofitar la força de les xarxes per llençar-la. Ayats, que ha estudiat aquest tipus d’expressions populars a les manifestacions i als estadis d’arreu del món, ho explica així: ‘Aquest tipus de cants havien tingut durant molt temps uns productors clars: els coordinadors del partit, el sindicat o l’organització que convocava la marxa i que es preocupaven d’imposar uns determinats eslògans als manifestants a través de la megafonia… Però actualment, les xarxes socials d’internet ofereixen aquesta opció democratitzadora, en la qual qualsevol pot llençar una proposta i és la gent qui decideix si els agrada o no’.
De fet, els mateixos ‘inventors’ demanen de destacar que hi ha un parell d’iniciatives a la xarxa que conviden a proposar cants per a la manifestació. D’una banda hi ha l’etiqueta de Twitter #jocridaria i, de l’altra, la pàgina de Facebook ‘Càntics per la manifestació de l’11 de Setembre‘.
Els clàssics romandran
Tant Ayats com Màrius Serra, coincideixen a remarcar que la proposta no pretén desplaçar els eslògans que s’han cridat fins avui i que ja s’han consolidat. ‘Mai no fa curt, el crit d’in-inde-inde-pen-dèn-ci-a, que s’hauria d’ensenyar a totes les escoles per ensenyar a escandir i treballar la divisió sil·làbica, però té un ritme tan frenètic, com de música house, que pot arribar a estabornir manifestants’, diu Serra. I afegeix: ‘El voti-voti-voti té una coreografia molt senzilla i eficaç, però bàsicament és un crit antitètic que mostra més por que no pas joia’.
Per això, Serra explica el seu criteri: ‘Jo trobo que és millor trobar tonades que comportin felicitat, i en aquest sentit la Guantanamera s’ha mostrat, en diverses llengües europees, com una de les millors per exercitar el sa exercici de la ironia, que ens serà imprescindible per oblidar el que hem estat i esdevenir estat’.
Posar-hi música i fer els crits
Per la seva banda, Marcel Caselles explica la seva participació: ‘Plantejo una cantarella per donar un clímax para-musical a les dues consignes. Construeixo un tema a partir de sons i ‘loops’ pregravats amb una petita introducció i els espais per a posar-hi la cantarella i els crits.’ Caselles explica que d’un dia per l’altre ha reunit una ‘tropa’, un baixista i un guitarrista per tancar-los a l’estudi i enregistrar la peça. I destaca: ‘La frescor esà garantida: Idea, creació musical, enregistrament, tractament d’imatge i distribució en quatre dies’.
