07.09.2012 - 06:00
El 10 de juliol del 2010 hi va haver a Barcelona una manifestació política realment massiva, en què centenars de milers de catalans –una gent poc inclinada a fer soroll– es van llançar al carrer. La causa immediata era que Espanya havia acabat de formalitzar el seu rebuig a l’Estatut aprovat pel parlament i ratificat en un referèndum quatre anys abans. En aquell moment, la revisió del marc legal que regulava l’autogovern era vista des de Catalunya com una proposta lleial d’acord polític dins de l’estructura de l’estat. El 2010, però, molts ja havien donat per impossible aconseguir aquest acord, i encara que el tema oficial de la manifestació no fos la independència, aquest és precisament el clam que més es va sentir aquell dia pels carrers de Barcelona.
Dos anys després, quan els catalans es preparen per celebrar la seva diada nacional, l’Onze de Setembre, les coses no han millorat gens, i no només per l’estat deplorable de l’economia. És cert que les mesures que ha pres el govern espanyol per gestionar la crisi financera han portat al camp de la independència a molts que en dubtaven, però el descontentament català és més profund. A l’escanyament que comporten les actuacions espanyoles en els àmbits econòmic i polític s’hi afegeix una revifalla dels atacs contra tots els components de la identitat nacional catalana. Això fa imprescidible –i urgent– que els catalans prenguin el control del seu propi futur.
Enguany la manifestació de l’Onze de Setembre tindrà un lema ben clar: ‘Catalunya, nou estat d’Europa’. La gent travessarà la ciutat fins a arribar a l’edifici del parlament, on una delegació serà rebuda per la presidenta. Encara que es tracta essencialment d’una iniciativa de la societat civil, diferents grups polítics hi donen suport. Alguns líders i representants polítics aniran a la manifestació amb els seus partits, entre els quals hi ha CDC, un partit moderat de centredreta que és el soci majoritari en la coalició que governa el país. Molts altres hi aniran pel seu compte, malgrat les reserves que han expressat les seves organitzacions. El president, Artur Mas, ha anunciat que no hi assistirà, però el sol fet que considerés aquesta possibilitat (o alguna altra forma de donar-hi suport) és una indicació del camí que ha fet la idea de la independència en pocs anys. És més, les enquestes mostren que si avui es fes un referèndum per separar-se d’Espanya, aquesta seria l’opció preferida per més de la meitat dels votants, mentre que només una cinquena part hi estaria en contra.
Cada cop són més els catalans que s’adonen del mal irreversible que Espanya fa a la seva economia i la seva societat, i molts no creuen que es pugui arribar mai a un compromís amb l’estat. Per això aquesta vegada no sortiran al carrer per demanar un tracte just al govern central ni per protestar per la seva darrera negativa a, si més no, parlar de la qüestió; de fet, en aquest acte el govern espanyol no hi té cap paper. L’Onze de Setembre del 2012 els catalans s’adreçaran directament als seus líders per demanar-los que encetin el camí cap a la plena sobirania.
Autor: Col·lectiu Emma
