05.09.2012 - 07:19
La nova primera ministra del Quebec, Pauline Marois, ha estat víctima d’un atemptat aquesta matinada, hora nostra, en el moment que feia el discurs per celebrar la victòria del seu partit, el sobiranista Partit Quebequès, en les eleccions celebrades ahir. Mentre s’adreçava als seus simpatitzants a Métropolis, un individu ha disparat i causat un mort i un ferit de gravetat, segons informa la premsa quebequesa; Marois ha sortit il·lesa de l’atac i se l’han endut de seguida de l’escenari. L’atacant, un home d’uns cinquanta anys, ha estat detingut.
Fonts policíaques han informat que l’autor de l’atemptat ha entrat al recinte on es feia l’acte des de la part més allunyada de l’escenari i ha disparat com a mínim una vegada contra cadascuna de les víctimes, que segons el diari La Presse eren dos tècnics.
Després d’haver disparat contra les dues victimes, l’atacant ha calat foc a un edifici del costat del recinte on es feia l’acte del Partit Quebequès, ha fugit a peu i la policia l’ha acabat detenint.
Les imatges de la premsa quebequesa mostren un individu vestit de negre i amb caputxa. Quan l’han detingut ha deixat anar unes paraules que, segons Radio Canada, eren: ‘L’anglès es desperta.’
Un cop feta la detenció, Marois ha tornat a l’escenari per demanar als assistents que abandonessin el lloc tranqui·lament.
La victòria del sobiranisme
Els resultats de les eleccions quebequeses confirmen allò que ja apuntaven els sondatges:: hi haurà un govern sobiranista. El Partit Quebequès ha obtingut 54 dels escons de l’Assemblea Nacional (la majoria absoluta és de 62 escons). El segon lloc ha anat a mans del Partit Liberal, actualment en el poder i partidari de mantenir el Quebec dins el Canadà, amb 50 escons. Avenir Quebec, una formació federalista desencantada del projecte independentista ha obtingut uns resultats molt més baixos dels que apuntaven les enquestes, amb 19 diputats. La sopresa de moment és l’ascens al parlament de l’esquerra radical independentista de la mà de Quebec Solidari, que ha aconseguit dos escons a Montréal (només en tenia un).
Quasi sis milions de quebequesos han participat en les eleccions per decidir els cent vint-i-cinc diputats de l’Assemblea Nacional. Els liberals, que hi governen des de fa nou anys, han estat esquitxats per escàndols de corrupció i amb una contestació estudiantil sense precedents per l’augment de les matrícules universitàries, es van veure obligats a avançar les eleccions quinze mesos.
El sobiranista PQ ha parlat de celebrar un nou referèndum d’independència com els que va organitzar el 1980 i 1995, i en què el no es va imposar per la mínima. ‘Vull retornar el Quebec al camí de la sobirania i la manera d’arribar-hi és aconseguir el suport d’una majoria de ciutadans, que desitgen que els seus interessos estiguin més ben defensats’, afirma la candidata Pauline Marois. Amb tot, el PQ necessitaria el suport d’un dels altres dos partits majoritaris. Els liberals s’hi oposen, mentre que la coalició nacionalista Avenir Québec, en la seva primera campanya, aposta per concentrar-se en l’economia i aparcar la idea d’un referèndum durant deu anys. A banda de la tornada al poder del PQ (va governar de 1976 a 1985 i de 1994 a 2003), el Quebec tindrà per primera vegada a la història una primera ministra: la candidata del partit, Pauline Marois.
El factor ‘carré rouge’
Un dels elements que han empès l’actual primer ministre, el liberal Jean Charest, a avançar eleccions han estat les immenses protestes estudiantils d’aquesta primavera contra la decisió del govern d’augmentar les matrícules universitàries un 75%, entre el 2012 i el 2017. La ‘primavera de l’auró‘, el nom que ha rebut la protesta simbolitzada per un quadrat vermell (‘carré rouge’), ha estat impulsada per les quatre principals associacions d’estudiants i ha anat acompanyada d’una vaga indefinida en moltes universitats, sobretot les públiques de l’àrea urbana de Mont-real, i nombroses manifestacions.
Arran de l’abast de la protesta, la majoria del govern liberal va aprovar un projecte de llei especial, el 18 de maig de 2012, que buscava garantir l’accés als centres d’ensenyament, suspendre les classes de l’hivern a l’agost als centres en vaga, impedir els piquets a menys de cinquanta metres de l’entrada dels centres i exigir als organitzadors de manifestacions amb més de cinquanta participants d’informar la policia del recorregut vuit hores abans. La ‘primavera de l’auró’, d’origen estudiantil i transformada amb el temps en conflicte social i polític, s’ha imposat fer fora del govern Jean Charest i els liberals.
