06.09.2012 - 06:00
Tot i que manquen alguns dies per a la diada, ja hi ha moltes banderes als balcons dels municipis del país. La majoria, estelades. Però, en sabeu l’origen? L’estelada va néixer com una bandera de combat, com un símbol de la lluita per la independència, el 1908, gràcies a un grup de joves acostats a Unió Catalanista i membres del Comitè Pro Catalunya. L’artífex en fou Vicenç-Albert Ballester. Tal com s’explica a la web de la comissió del centenari de l’estelada, commemorat el 2008 (vídeo), la presència de l’estel i del triangle té a veure amb Cuba.
Cuba, font d’inspiració
L’estel, que apareix a moltes banderes de nacions sense estat, simbolitza la llibertat; el triangle, tradicionalment símbol de divinitat, vol significar estabilitat i simplicitat. Els independentistes del 1908 es van inspirar en Cuba, que havia lluitat per alliberar-se d’Espanya tot l’últim terç del segle XIX, a l’hora d’idear l’estelada. I és que a la bandera cubana ja hi havia un estel de cinc puntes, que significava la república lliure, independent i sobirana que havia de ser Cuba, una vegada alliberada del jou espanyol.
La primera fotografia del definitiu símbol dels independentistes va aparèixer en una publicació del mateix 1918, el butlletí ‘L’intransigent’, on es reproduïa una imatge d’uns joves nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les banderes respectives. Francesc Macià l’adoptà com a estendard d’Estat Català el 1922, fet que la popularitzà enormement.
L’ús de la bandera va prendre forma jurídica, explica la comissió del centenari, amb l’article 3 de la constitució provisional de la República Catalana, redactada i aprovada el 1928 a Cuba per l’Assemblea Constituent del separatisme català: ‘La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre.’
El 1931, l’acabada de fundar Esquerra Republicana de Catalunya va adoptar-la com a bandera del partit, a més d’organitzacions separatistes com el Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols! i Estat Català – Partit Català Proletari. I amb l’adveniment del feixisme, el Front Nacional de Catalunya (FNC) va fer servir durant la dictadura franquista tant les quatre barres tradicionals com la bandera amb l’estel.
Estel blanc i estel roig
Seguint el relat de la pàgina de la comissió del centenari, l’aparició de l’estelada amb estel roig va haver d’esperar fins el 1968, quan la secció universitària de l’FNC es va escindir de l’organització i va crear el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). Per deixar clara l’orientació socialista i marxista, es va decidir canviar el color blanc de l’estel de la bandera per un de roig. El triangle també va canviar del blau al blanc. A mitjan anys 1970, arran d’una nova escissió dins el PSAN, va néixer el Moviment d’Unificació Marxista (MUM), que va continuar fent servir l’estelada amb estel vermell i triangle blanc; el PSAN, per la seva banda, va canviar el triangle per un de groc, mantenint el roig de l’estel. El MUM i la coalició de partits que formà el BEAN van desaparèixer el 1980 i, a partir d’aleshores, la bandera de l’estel roig i el triangle groc va esdevenir la bandera hegemònica dels partits i organitzacions definits com a independentistes i revolucionaris.
De 1980 ençà, totes les organitzacions independentistes que han nascut vinculades al PSAN han adoptat majoritàriament aquesta nova bandera. Des de 1979 fins avui, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és l’única organització política amb representació institucional que la inclou sempre en la seva imatge corporativa. I el 1987, després de declarar-se independentista als estatuts, ERC va adoptar informalment l’anomenada ‘estelada del PSAN’, tot i mantenir la històrica com a bandera oficial.
Sobre l’estelada hi ha publicat el llibre ‘Origen de la bandera independentista‘, de Joan Crexell, reeditat el 2008 gràcies a la comissió del centenari.
Vídeos relacionats:
El recorregut de la gran manifestació de l’Onze de Setembre
Els actes institucionals volen llançar ‘un missatge d’afirmació nacional i contundència’
