31.08.2012 - 06:00
La polèmica pujada de l’IVA aprovada per Rajoy s’ha d’aplicar i totes les butxaques se’n ressentiran. Segons el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat s’ha demostrat que aquesta mesura sola condueix a l’estancament del consum i, per tant, la sortida de la crisi queda encara més lluny. En aquesta entrevista Amat posa el dit a la llaga, diu que l’augment agreujarà alguns dels mals endèmics de l’economia espanyola, especialment el mercat negre. El catedràtic és del parer que el més urgent és activar la imaginació i les ganes de crear i que els governs tirin endavant mesures per fer créixer l’economia. La conversa ens porta a parlar de les raons que ens han dut a la crisi; Amat ho atribueix a qüestions d’arrel ètica i cultural.
—Dissabte entrarà en vigor l’augment de l’IVA que Rajoy va aprovar anunciant que recaptaria 22.100 milions d’euros fins al 2014. Ho aconseguirà?
Tenint en compte els antecedents que tenim, com el cas de Portugal on s’ha recaptat menys des que han apujat l’IVA, la previsió és que el consum caurà. Com que les mesures que s’estan prenent són retallar i apujar impostos, i no van acompanyades d’altres per a reactivar l’economia com demana la Unió Europea, el consum caurà i, per tant, la recaptació de l’IVA no serà tota la que es preveu. És urgent que es prenguin tan aviat com sigui possible mesures de reactivació. En primer lloc, cal posar les coses més fàcils a les empreses. Cal tirar endavant mesures que no costen diners però que requereixen creativitat i imaginació per part de l’administració pública.
—Amb l’augment de l’IVA creixerà l’economia submergida?
Els estudis quantifiquen l’economia submergida actual entre el 19% i el 24% del PIB espanyol. Això és gairebé tres vegades el nivell que tenen a França! És un nivell molt alt, similar al grec. De defraudadors n’hi ha a tot arreu, però hi ha llocs on està mal vist i llocs on no. I aquí èticament no està mal vist. A més, hi ha governants que no són un bon exemple i això anima a no pagar tots els impostos. D’altra banda, la burocràcia és massa feixuga i hi ha empreses que per esquivar-la, no tributen. El problema és que tot els retroalimenta. Cal reforçar les sancions i aplicar la tolerància zero al frau, tant per als partits polítics com per als ciutadans. Si no hi hagués frau fiscal, no caldrien tantes retallades.
—Sembla que apuntes que hi ha una raó cultural que fa que sigui difícil pensar en la sortida de la crisi.
Sí, ens és molt més difícil que a d’altres. A tot això cal sumar-hi que tenim molta rigidesa en tot. Hi ha massa reacció al canvi! Segur que ens en sortim però tardarem més que la resta. Per exemple, quan va esclatar la bombolla immobiliària, es va recomanar a tothom de baixar els preus dels immobles un trenta per cent. Als EUA ho van fer en tres mesos, aquí portem quatre anys de crisi i només hem baixat el vint-i-dos per cent!
—Hi ha sectors com ara els venedors de flors o les perruqueries que notaran molt la pujada. Què poden fer?
No és fàcil. En primer lloc, haurien d’intentar que això repercuteixi el mínim en el preu de venda. Han d’innovar, per reduir els costos i poder produir de manera més barata, sense perdre la qualitat. Han de fer canvis interns perquè si pugen el preu, la venda baixarà. Els darrers temps les empreses han tret molt greix, ara n’hauran de treure una mica més.
—Hi ha supermercats i grans superfícies que anuncien que no aplicaran l’augment d’IVA als seus productes.
El percentatge nou l’aplicaran segur, però busquen maneres per a evitar que ho notin els clients. Compraran més barats els productes o retallaran encara més despreses.
—Al sector turístic, l’IVA s’alça del 8% al 10%. Era necessari?
Qualsevol pujada de preu no beneficia ningú. L’IVA que tindrem ara s’assembla força al que hi ha a la majoria de països d’Europa. És a dir, des del meu punt de vista, tant la pujada de l’IVA com les retallades són inevitables. Però han d’anar acompanyades de mesures per a reactivar l’economia. I arriben tard, si ho haguéssim començat a fer fa tres o quatre anys ara no estaríem tan malament.
—Si és un fet que el consum caurà si alhora no es prenen mesures de recaptació, per què no en tiren cap endavant?
D’una banda, perquè pujar impostos i retallar té costos socials evidents, però és molt fàcil. El que és difícil és estudiar com agilitzar, per exemple, la creació d’empreses noves. Cal creativitat i innovació. Espanya és molt poc ‘business friendly’. Portem gairebé cinc anys de crisi i ja no podem esperar més temps. Cal apostar per l’educació i l’I+D, com demana la UE.
—A d’altres països que han estat intervinguts, com ara Grècia i Portugal, tampoc no es prenen mesures per a reactivar l’economia. Hi ha algun interès perquè això sigui així?
El problema és que en aquests països, com aquí, els governants no provenen de l’empresa privada. La gran majoria sempre ha treballat a l’esfera pública i a les estructures dels partits, i aquest és un factor que pesa. A d’altres països hi ha polítics que entenen què els passa als autònoms i als empresaris perquè abans han creat empreses. Crec que nosaltres estem molt millor que Grècia i Portugal, però aquí tenim un problema mental i és que la gent no entén que la solució requereix la implicació de tots. A Espanya hi ha cinc milions de persones sense feina, però quatre milions que treballen en economia sumergida; és molta gent que no paga impostos però que consumeix despesa social. I una part del problema és que hi ha molta gent que és insolidària. Si a això hi sumes que molts es pensen que la solució ja vindrà i no actuen… Les culpes són col·lectives: el PP diu que és el PSOE i a la inversa, els sindicats diuen que és cosa de la patronal… No tenim governants amb sentit d’estat, a l’estil de Monti a Itàlia. Necessitem més polítics que posin el país per davant dels interessos del seu partit.
—Però quan Rajoy diu que cal fer els deures que marca Europa, mai no es recorda de les mesures per a activar l’economia…
El govern espanyol ja ho sap però no gosa tirar-les endavant perquè no compta amb la complicitat ni de l’oposició ni de la població. Imagina’t un vaixell en plena tempesta i que el patró mira de remar cap a un cantó però tots els mariners remen cap a altres llocs. El govern té un mal acompanyament però els culpables d’això som tots. El que vull dir és que no és fàcil governar en aquestes circumstàncies. Si mirem el que va fer Obama al principi de la crisi o el que ha fet Irlanda o Islàndia… els polítics han remat més junts.
—Dieu que la culpa és col·lectiva… però quina és la responsabilitat de cadascú. Anem a pams, de què és responsable el govern?
Els governs, tant el d’ara com el de la legislatura anterior, haurien de promoure un pacte d’estat que, gràcies al consens, faria més efectives les mesures que cal prendre.
—I la societat?
Els excessos dels anys de la bombolla no haurien existit sense l’actuació de les immobiliàries, els propietaris, els compradors, les entitats de crèdit, l’administració, etcètera. Ara el que caldria és que deixéssim de buscar culpables i aparquéssim els catastrofismes. Ens hem de posar les piles i crear empreses, exportar, innovar… Hem d’entendre que la porta de sortida de la crisi l’hem d’obrir entre tots, no és només cosa del govern.
Informació relacionada:
