30.08.2012 - 12:18
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha deixat clar que les conseqüències d’una hipotètica secessió per part d’un territori d’algun estat membre de la Unió Europea s’haurien de gestionar d’acord amb la legislació internacional si es vol que els ciutadans del territori independitzat mantinguin la ciutadania europea, que és complementària, però no substitueix la nacional, tal com estableix el Tractat de Funcionament de la UE, segons que explica avui Europa Press.
‘Confirmo que en l’hipotètic cas de la secessió d’una part d’un estat membre, la solució hauria de trobar-se negociant-se dins l’ordenament legal internacional’, ha explicat Barroso en una resposta parlamentària a l’eurodiputada italiana de la Lliga Nord, Mara Bizzotto.
L’eurodiputada ha recordat que la Iniciativa Ciutadana Europea sobre enfortiment de la participació ciutadana en la presa de decisions sobre la sobirania col·lectiva, promoguda per Reagrupament –que l’executiu comunitari no va voler admetre a tràmit argumentant que estava fora del seu àmbit de competència– tenia per objectiu ‘garantir que els ciutadans d’un nou Estat que pugui resultar d’una possible secessió de Catalunya d’Espanya mantinguessin el seu estatus de ciutadans de la UE’. Bizzotto ha reclamat que Brussel·les aclareixi si els catalans ‘perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus consegüents drets i obligacions’ en cas d’independitzar-se del territori espanyol.
El president de l’executiu comunitari aclareix en la seva resposta que l’article 20 del Tractat de Funcionament de la UE recorda que ‘la ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional’. I també confirma que en l’hipotètic cas d’una secessió d’una part d’un estat membre, la solució hauria de trobar-se i negociar-se dins de l’ordenament legal internacional, com es fa amb qualsevol declaració d’independència.
L’executiu comunitari es va negar el maig a registrar la iniciativa, presentada un mes abans a Brussel·les, perquè considera, després d’un examen exhaustiu, que ‘està manifestament fora de l’àmbit de les competències de la Comissió’, segons ha explicat la secretària general de la Comissió, Catherine Day, als promotors de la iniciativa en una missiva, a la qual ha tingut accés Europa Press. ‘D’acord amb l’article 20 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, només les persones que tinguin nacionalitat d’un Estat membre són ciutadans de la UE. La ciutadania de la UE és complementària, però no substitutiva, de la ciutadania nacional’, ha explicat Day en la carta, amb data del 30 de maig.
A més, la secretària general de l’executiu comunitari deixa clar en el seu text que no existeix base jurídica alguna en els Tractats de la Unió per a ‘fer front a les conseqüències d’una secessió d’una part d’un estat membre’ a través de la legislació secundària. Per tant la solució s’hauria de trobar i negociar dins de l’ordenament jurídic internacional, que regula com i de quina manera es pot crear un nou estat.
Les anomenades Iniciatives Ciutadanes Europees es van crear en virtut del Tractat de Lisboa per permetre que els ciutadans corrents puguin reclamar a la Unió Europea que presenti legislacions del seu interès en àmbits de competència comunitària. La Comissió Europea té potestat per rebutjar iniciatives ‘manifestament abusives, frívoles, ofensives, contràries als valors europeus o que estiguin fora de la competència de la Comissió’.
