30.08.2012 - 01:04
‘Si Catalunya fos un estat independent, amb un deute de només el 21% del PIB i, a més, el seu dèficit estigués entre l’1,5% i el 3% del PIB, seria considerada una de les economies més sanejades del món i els mercats financers es barallarien per prestar-li diners’. Aquesta és la conclusió de l’economista Xavier Sala i Martín en un article publicat al seu bloc, on analitza el rescat que ha demanat la Generalitat de Catalunya. A més, diu que exactament amb les mateixes condicions que té ara el govern de la Generalitat, si fos independent seria tractada d’una forma diametralment contrària pels mercats internacionals.
Abans d’això, però, Sala i Martín apunta un altre argument: ‘La primera conclusió de tot és que el primer gran responsable del deute de la Generalitat és la pròpia Generalitat. El dispendi descontrolat i la manca d’estalvi durant els anys de la bombolla han causat un increment problemàtic del deute i els catalans hem d’entendre que el nivell de despesa pública (sanitària, educativa, cultural, universitària, infrastructures, etc.) al qual es va arribar el 2007 no eren sostenibles i havien de ser reduïts.’
Amb tot, Sala i Martín explica que ‘l’increment del deute experimentat per Catalunya, sigui o no sigui culpa de la mala gestió de la Generalitat, no pot explicar per si mateix que Catalunya no tingui accés als mercats de capital i que s’hagi vist obligada a demanar un rescat a l’estat. Al cap i a la fi, el deute del 21% del PIB és petit si el comparem amb els deutes de tots els països d’Europa i gairebé tots els països del món’. I és pregunta: ‘Per què els mercats no volen deixar diners prestats a Catalunya?’ I ell mateix respon: ‘Per una raó molt simple: perquè no és un estat independent sinó que forma part d’Espanya.’
I a continuació assenyala tres conseqüències pel dèficit de formar part d’Espanya:
1. Per raons que s’escapen de tota racionalitat, el govern d’Espanya s’ha dedicat a anar pel món dient que el responsable principal del dèficit de l’estat són les autonomies, malgrat que el 60% del dèficit total estatal correspon a l’administració espanyola.
2. Els mercats saben que els impostos que paguen les empreses i els ciutadans catalans no són administrats per la Generalitat sinó que van a Espanya i és el govern espanyol qui decideix quants diners tornen a Catalunya. Si Catalunya fos un estat independent, els seus ingressos també s’haurien vist reduïts per la crisi, però no patiria la caiguda de recaptació provinent del nefast sistema de finançament autonòmic.
Els mercats no veuen que aquest problema s’hagi de resoldre aviat perquè els governs espanyols s’han negat a considerar la possibilitat de millorar el sistema. Per tant, malgrat que els impostos que paguen els catalans serien suficients per tornar els deutes si Catalunya fos un estat, els mercats internacionals no creuen que ho pugui fer mentre continuï formant part d’Espanya.
3. Formar part d’Espanya és en aquests moments una xacra que es paga cara. I això ho noten no només els governs autonòmics sinó també les grans empreses, que simplement no tenen accés al crèdit exterior perquè són espanyoles i l’estat no genera cap confiança als inversors internacionals.
I finalment conclou: ‘Tot i que la mala gestió de la Generalitat ha fet que el seu deute públic s’hagi disparat els últims anys, la veritat és que la incompetència i la deslleialtat del govern de l’estat, el sistema de finançament de les autonomies i el descrèdit internacional de les grans institucions d’Espanya fan que el rescat de Catalunya hagi estat inevitable.’
‘Tot i que he llegit moltes opinions que diuen que el rescat demostra el fracàs del sobiranisme català, jo diria que, de fet, el rescat dóna la raó als independentistes: tal com està muntada Espanya, Catalunya és inviable. I Espanya… també.’
