30.08.2012 - 06:00
La independència és a totes les taules de debat, reals o virtuals, a Catalunya. Aquest Onze de Setembre encara hi pot ésser amb més pes, si es confirma que la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana aconsegueix aplegar molts milers de ciutadans per ‘un nou estat d’Europa’. Per conèixer quin és l’estat de maduració i els camins de la independència, hem parlat amb una desena de personalitats de referència perquè ens exposin el seu parer sobre el quan, el com i el qui del procés. Avui respon les tres preguntes el periodista Miquel Calçada, que és també el comissari de l’organització i desenvolupament dels actes commemoratius del 300 aniversari de l’11 de setembre de 1714.
–En quin termini és raonable que Catalunya sigui independent?
Dependrà molt de diverses variables que poden accelerar encara més els terminis. Si els nostres veïns continuen instal·lats en la tònica habitual -i res no fa pensar que hagin de canviar-la, ans el contrari- diria que en termes històrics, estem parlant de molt poc temps, pocs anys.
–Com s’aconseguirà la independència?
Crec que el ‘modus operandi’ serà la combinació de diversos sistemes. L’escenari més plausible seria la proclamació unilateral per part del Parlament -prèvia convocatòria d’eleccions en clau plebiscitària. Aquesta proclamació hauria de ser ratificada en referèndum per una majoria de ciutadans de Catalunya.
–Qui ho farà?
Això ja és més difícil de predir, però voldria pensar que molta de la gent que ens governa ha entrat en la política amb aquesta ambició. Per tant, les persones que han de dur Catalunya a la independència diria que ja seuen al Parlament. En aquest sentit, quan arribi l’hora, indefectiblement haurà de ser una coalició de partits -en el cas de les eleccions plebiscitàries- i una majoria de diputats els que faran finalment aquesta proclamació. Però això només s’aconseguirà si la societat civil es continua manifestant i continua empenyent amb la fermesa i convicció amb què ho fa últimament.
