29.08.2012 - 06:00
La independència és a totes les taules de debat, reals o virtuals, a Catalunya. Aquest Onze de Setembre encara hi pot ésser amb més pes, si es confirma que la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana aconsegueix aplegar molts milers de ciutadans per ‘un nou estat d’Europa’. Per conèixer quin és l’estat de maduració i els camins de la independència, hem parlat amb una desena de personalitats de referència perquè ens exposin el seu parer sobre el quan, el com i el qui del procés. Avui comencem la sèrie amb el sociòleg Salvador Cardús, autor del llibre ‘El camí de la independència‘ (La Campana, 2010).
–En quin termini és raonable que Catalunya sigui independent?
La independència és i serà més un procés que un punt i a part. Però el procés, que en certa manera ja ha començat, tindrà un moment de ruptura política forta, simbòlicament molt marcada, que hauria de produir-se en un termini no superior a dos anys. El procés posterior pot durar-ne dos o tres més, per bé que poden quedar qüestions obertes durant força més temps.
–Com s’aconseguirà la independència?
Com serà, no ho sé. Però preferiria que fos a través d’un pronunciament molt majoritari del Parlament -un 80 per cent de diputats- de manera que tingués la màxima legitimitat democràtica, sobretot de cara al reconeixement internacional, que serà imprescindible. I aquest pronunciament, que hauria de donar lloc a un procés constituent, hauria d’haver estat explicitat als programes electorals, i sense necessitat que hi hagués una coalició d’excepció, que crec que restaria més que no pas sumaria (l’electorat d’ERC mai no votarà CDC, i viceversa, per no parlar d’UDC). El referèndum el deixaria com a colofó, amb una nova legislació que el permetés, però no per iniciar el procés, que significaria començar amb una il·legalitat.
–Qui ho farà?
Només si hi ha lideratge polític assolirem la independència. Fa una certa angúnia escoltar expressions de populisme antipolític, que són perillosament antidemocràtiques. Al davant hi haurà d’haver qui governi, i té gairebé tots els números de la rifa el president Artur Mas. Però no hauria de ser l’únic líder, a part dels suports que necessitarà el món polític de tots els àmbits socials.
En altres partits, caldran relleus importants, i no tan sols al PSC. En algun cas veurem retirades importants, pel fracàs d’estratègies equivocades, oportunistes o simplement confuses, just en hores que demanaran un gran compromís i que els matisos, sense desaparèixer, es tornaran opacs. Potser durant el procés constituent, i fins i tot a la primera legislatura, caldrà fer un gran esforç amb pactes excepcionals per aconseguir la màxima estabilitat. Però no hauria de ser imprescindible si tothom actua amb responsabilitat i accepta les majories.
