28.08.2012 - 15:10
El govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que demanarà el rescat a través del fons de liquiditat autonòmica del govern espanyol per 5.023 milions d’euros. El portaveu del govern, Francesc Homs, ha afirmat que el rescat no tindrà condicions econòmiques i que no n’acceptaran de polítiques. Però l’economista i degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, explica tot el contrari en aquesta entrevista. ‘El rescat és molt pervers perquè demanem un préstec que ens el dóna algú que té els diners dels impostos que hem pagat els catalans’, diu Paluzie.
–Què pot passar ara que la Generalitat demana el rescat?
El fons de liquiditat autonòmica ja està regulat per un decret llei que posa unes condicions a qui demani el rescat que són demolidores. És un encadenat. Al principi, el primer dia, no t’envien els inspectors, però s’entra en una lògica de rescat amb condicions. D’entrada, exigeixen que es presentin modificacions al pla d’ajustament que es va aprovar al Consell de Política Fiscal i Financera. Aquestes modificacions han de garantir el compliment dels nous compromisos adquirits en el préstec del rescat.
–Un préstec amb mesures coercitives?
Ens acollim a un préstec amb interés i, si no compleixes el pla d’ajustament o no remets la informació que ells et demanen, se t’apliquen les mesures coercitives dels articles 25 i 26 de la llei d’estabilitat pressupostària espanyola, que es va aprovar amb el vot favorable de Convergència i Unió al congrés. Aquests articles expliquen què passa davant de qualsevol incompliment.
–Ens envien els homes de negre espanyols?
El primer pas és, justament, que l’estat envia un equip de tècnics o inspectors del ministeri d’Hisenda. I poden demanar qualsevol dada de les partides d’ingressos i despeses i exigir mesures en una setmana. Si no s’implementen aquestes mesures (per exemple, la reducció de 100 milions d’euros al pressupost de TV3 o del Departament d’Indústria), el govern de l’estat amb l’aprovació del senat espanyol les pot fer executar de manera directa i immediata.
–Una intervenció total de l’autonomia.
Exacte. El govern de l’estat passa a donar directament les instruccions a qualsevol autoritat de la comunitat autònoma. És cert que això és el cas extrem, però ja hem entrat i ens hem lligat a un fons que està regulat d’aquesta manera pel reial decret llei i la llei d’estabilitat pressupostària. Per això, quedem en mans del govern de l’estat, que vigilarà que complim les condicions pactades per acollir-nos al préstec. Perquè no és més que un préstec que s’ha de tornar amb interessos.
–Pèrdua de sobirania.
Totalment. Bé, no és una pèrdua de sobirania perquè mai n’hem tingut des de fa molts segles, però sí que comporta la pèrdua de l’autonomia o de la mica d’autogovern que tenim.
–Però el govern diu que no acceptarà condicions polítiques perquè ja compleix el pla d’ajustament…
És que no el complim. No complirem amb l’objectiu de dèficit. És impossible perquè gairebé tot, també el pressupost de l’estat, s’ha fet amb una previsió d’ingressos impositius que no es compleixen en aquest moment. Es preveuen unes desviacions molt grans d’aquests càlculs del pressupost.
–Els 5 mil milions no hi ajudaran?
No, perquè aquests diners no són un ingrés addicional per a la Generalitat, són un deute que en el balanç computarà com un deute. No és un ingrés que et permeti retallar menys perquè és un préstec i prou. I tot plegat és doblement pervers, perquè la Generalitat pagarà interessos per un préstec que li fa algú que té els diners dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya.
