27.08.2012 - 06:00
Heribert Barrera i Costa, ex-president del Parlament i dirigent històric d’ERC, es va morir avui fa un any. Barrera va ser a primera línia de la lluita per la llibertat de Catalunya fins a l’últim moment, als 94 anys. Una de les seves últimes proclames, ‘Tenim pressa, molta pressa’, va fer fortuna i ha esdevingut un símbol del moviment independentista, que l’ha convertit en etiqueta per a les xarxes socials, #tenimpressa.
Poc després de la seva mort, es va publicar el llibre que algú ha definit com el seu testament polític: la biografia del polític conservador Francesc Cambó (Dèria, 2011). Posteriorment s’ha publicat un recull de discursos i articles seus en el llibre ‘#Tenim pressa, molta pressa‘ (Dèria, 2012).
El mes de juliol d’enguany, l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or de la ciutat a títol pòstum. La medalla va ser defensada per Unitat per Barcelona (ERC-DCat-RCat) aquesta legislatura i va topar amb les traves del Partit Popular. Precisament, el PP va ser l’únic grup que va abstenir-se en la votació per concedir la medalla a Barrera. La resta de grups hi van votar tots a favor.
Una vida de lluita i compromís amb Catalunya
Barrera va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1917 i va lluitar fins l’últim moment pel país. membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984, va parlar fins i tot a la manifestació que, fa poc més d’un mes, rememorava el 10-J, on ja havia sigut un dels protagonistes. Durant la guerra del 36-39 va ser soldat d’artilleria als fronts d’Aragó i del Segre i, finalment, va acabar exiliant-se a França fins al 1952 i va refundar ERC. Els darrers anys, va advocar per la unió dels partits sobiranistes.
El seu pare, Martí Barrera, va ser diputat d’ERC al Parlament i Conseller de la Generalitat de Catalunya i, segurament per això, va començar l’activitat política ben aviat. L’any 1934, es va afiliar a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i al bloc escolar nacionalista. Un any després, va ingressar a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya. El 1952, exiliat a França, va la reorganització clandestina d’Esquerra Republicana de Catalunya i n’esdevingué el màxim dirigent a l’interior i secretari general (1976-1987). Membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980), fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980-1988) i, en la primera legislatura fou president de la cambra (1980-1984). Fou també parlamentari europeu (1991-94) i, del 1991-95, president d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya.
La carrera de químic és l’altra vessant important de Barrera. Es va llicenciar en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i va obtenir les llicenciatures de física i matemàtiques a la Universitat de Montpeller (Llenguadoc). Després, es va titular com a enginyer químic de l’Institut Químic de Montpeller (Universitat de Montpeller) i com a Doctor d’estat en ciències físiques per la Sorbona (París). Durant els anys a l’exili, va ser professor ajudant i es va encarregar de la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller. Més tard, va ser becari post-doctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA). Al seu retorn a Catalunya, va ser professor de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona fins que no es va jubilar el 1984.
L’any 2001, Barrera va fer unes declaracions controvertides en el llibre ‘Què pensa Herriber Barrera‘ en què sostenia que la massiva afluència d’immigrants feia perillar la supervivència de Catalunya. La direcció d’ERC i l’ex-president Jordi Pujol, que havia de presentar el llibre, es van afanyar a desmarcant-se’n.
Durant la seva vida, va ocupar càrrecs a moltes de les principals institucions del país. Va ser president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Era membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans i, durant un temps, en presidia la Secció de Ciències. També era membre de la Societé Française de Chimie i de l’American Chemical Society. Així, també era membre del consell consultiu d’Òmnium Cultural. Va presidir el Club d’Amics de la Unesco de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, entre 1989 i 1997, i l’Associació d’Antics Diputats al Parlament de Catalunya, entre 1997 i 2003.
‘Heribert Barrera, l’últim republicà‘ és la biografia que va publicar Genís Sinca a l’editorial Columna.
Enllaços
Array
Array
