21.08.2012 - 12:23
El director del diari Berria, Martxelo Otamendi, ens explica les claus de la decisió del president basc, Patxi López, d’avançar les eleccions al 21 d’octubre, mig any abans de la data prevista. Entre les causes de l’avançament, parla de la impossibilitat del govern en minoria de López d’aprovar els pressupostos. I quant al resultat, preveu un frec a frec entre el PNB i l’esquerra independentista, que obligarà a fer servir dues calculadores el 21 d’octubre: la matemàtica i la política.
Per què Patxi López ha decidit avançar les eleccions?
Cal pensar que es troba en minoria al parlament basc des que es va trencar el pacte amb el PP. I, com és ben sabut, les votacions importants als parlaments són les dels pressupostos i tindrà dificultats o li serà impossible d’aprovar-los. Perquè l’oposició no els aprovarà. Presentar-se amb uns pressupostos prorrogats és un problema molt important: que en plena crisi econòmica un candidat, el març vinent, es presenti a les eleccions quan tres mesos abans no ha pogut aprovar els nous pressupostos, amb la importància que ara tenen en plena època de crisi, seria una molt mala carta de presentació per ell. És una qüestió d’imatge, de no poder presentar-se com a candidat amb uns pressupostos prorrogats; i amb una situació de crisi encara és mes lleig. Seria més vulnerable en campanya.
I després crec que han fet càlculs, els socialistes. Segurament aquest govern, obligat per les mesures del PP espanyol, haurà de començar a fer retallades molt importants i el nou pressupost haurà de ser molt restrictiu. En aquest sentit, cal recordar que Patxi López s’ha oposat els últims mesos a les mesures de retallades del govern espanyol en educació, sanitat… (que després sí que s’han fet, val a dir), però el PSE ha trobat una mina aquests últims quatre o cinc mesos oposant-se a les retallades del govern de Rajoy i això li ha donat una certa aurèola, aquí. Fins i tot un cert repunt i una bona imatge en algunes enquestes internes del PSE. Tot això l’ha obligat a avançar les eleccions. Ell ha rendibilitzat ja els últims mesos la seva oposició a les retallades del govern espanyol i això els ha donat un repunt en algunes enquestes internes que diuen que tenen. Per això es presenta a les eleccions ara, i no després de quatre mesos de retallades. És com si digués que faci les retallades qui vingui darrere seu, calculant que ell segur que ja no serà a la presidència. Jo crec que hi haurà un president abertzale segur.
Això, quin resultat preveus el 21 d’octubre?
Hi haurà una batalla molt important entre EH Bildu, amb la candidata Laura Mintegi, i el PNB amb Iñigo Urkullu. El PNB tirarà la casa per la finestra en aquestes eleccions perquè es juga el prestigi d’Urkullu. Cal tenir en compte que al PNB, pel sistema de la bicefàlia, no es pot tenir càrrec públic important al partit i càrrec important del govern alhora. No es pot ser president del govern i president del partit alhora, vaja. Iñigo Urkullu, essent president del partit, no es podia presentar a les eleccions sense renunciar la presidència. Ell hi ha renunciat per poder-se presentar a les eleccions. Això vol dir que el partit haurà d’obrir un nou procés per elegir el president del partit, però que Urkullu s’hagi hagut de presentar ell com a candidat i hagi hagut de renunciar la presidència del partit, també vol dir que no han trobat cap més candidat per frenar EH Bildu.
Perquè EH Bildu té una expectativa de vot molt bona i el que percep el PNB és que o es presenta Iñigo Urkullu, encara que per això hagi de canviar el president del partit, o sinó serà molt difícil de guanyar EH Bildu. En aquestes eleccions, el PNB s’hi juga molt, sobretot Iñigo Urkullu, ell personalment s’hi juga molt, perquè aquí no ha passat quasi mai que el president del partit renunciï el càrrec per poder-se presentar a president del govern. S’hi juga molt i fa la sensació d’allò de ‘o jo o el caos, o jo o la derrota’. Per tant, el PNB es gastarà molts diners i molt d’esforç en aquesta campanya, moltíssim, perquè té molt a prop EH Bildu.
Cal recordar que les últimes eleccions, Amaiur va guanyar el PNB a tot el sud d’Euskal Herria. En les eleccions del 20-N, Amaiur va guanyar el PNB. I això és molt important. Fa deu anys, el PNB tenia respecte d’Amaiur i l’esquerra independentista al parlament de vuit a deu escons més, i ara és molt a prop. Per tant, serà molt disputada la lluita entre tots dos, però sobretot per l’aposta del PNB de dir: o es presenta Urkullu, tot i haver de renunciar la presidència del partit, o sinó tenim dificultats molt serioses de guanyar l’esquerra independentista, la nova esquerra abertzale, l’esquerra independentista renovada.
I si hi ha una situació d’empat?
És difícil que el PNB estableixi un acord de suport permanent amb EH Bildu al parlament basc. Això és molt difícil. Jo crec que EH Bildu s’entestarà molt a arribar a un acord amb el PNB, de construcció nacional i social. Jo crec que en aquesta fase, en què a Europa hi ha ja Catalunya molt convulsionada i sobretot Escòcia avançant en el referèndum sobre la independència, crec que EH Bildu farà una oferta molt seriosa de col·laboració permanent al PNB en clau nacional i social. Veig difícil, amb tot, que el PNB s’aliï amb el seu enemic més pròxim. Una cosa és aliar-te amb el teu competidor quan tens deu escons d’avantatge, però aliar-te amb qui quasi et guanya és més complicat.
L’altra opció que té el PNB és trobar acords permanents amb el PSE. El PSE, amb tot, no té res a oferir-li, ja no és a Madrid i per tant no pot oferir-li ni cap acord ni cap tranferència de competència ni nou estatut ni res. El PSOE no mana a Madrid. I aliar-se amb el PP és bastant complicat perquè és el PP, i el PP aquí és bastant més espanyolista que no el de Catalunya, que ja n’és prou. A més, el PP serà molt impopular a les eleccions no sols per les polítiques espanyolistes, sinó també per les retallades des de Madrid. Buscaria acords puntuals el PNB? És molt difícil, perquè tothom qui coneix Urkullu diu que és més partidari d’acords definitius, fixos, permanents.
Sigui com sigui, serà molt interessant la nit electoral perquè haurem d’activar dues calculadores: la matemàtica i la política, molt més interessant. No hi ha calculadora política sense la matemàtica, és cert. Però si la calculadora matemàtica et dóna opció de fer combinacions, aleshores la calculadora política funcionarà els següents quinze dies de les eleccions per buscar acords. Serà molt interessant i molt obert, amb una pugna molt dura entre el PNB i EH Bildu, que segur que quedaran primers, i després el PSE i més lluny el PP.
