20.08.2012 - 06:00
L’esquerra independentista, amb la CUP al davant, ha decidit mantenir per a aquest Onze de Setembre la convocatòria de la seva manifestació, com la que organitza cada any, amb lema propi; de manera que l’organització no s’afegirà a la crida de l’Assemblea Nacional Catalana. ‘Tenim un debat pendent sobre l’ANC’, diu a VilaWeb Albert Botran, portaveu de la CUP, i explica que no tenint posició presa, han decidit mantenir la manifestació pròpia, si bé recalca que no volen ‘contraposar-la’ a cap altra i que ‘totes les manifestacions per la independència han de ser benvingudes’. En aquesta entrevista parlem de la diada, de l’ANC i de la viabilitat de possibles coalicions electorals i d’una Syriza catalana.
—És cert que us desmarqueu de la convocatòria de l’ANC?
—No és que ens en desmarquem, sinó que la CUP anirà a la manifestació en què ha participat cada any, la que, amb la resta d’organitzacions de l’esquerra independentista, surt, a Barcelona, de la plaça d’Urquinaona a les cinc de la tarda. L’ANC ha aparegut després, la seva manifestació ha anat agafant cos, i és veritat que hi ha gent del nostre entorn i les nostres bases que probablement hi participarà, però hem decidit de fer com cada any i mantenir la convocatòria pròpia, sense voluntat de contraposar-la a cap altra.
—No us sentiu, doncs, interpel·lats per la crida a una manifestació unitària?
—Sí, però el consell polític de la CUP va valorar que era prioritari mantenir la pròpia.
—Què receleu?
—Com a organització, encara no tenim una posició presa sobre l’ANC. I no tenint posició presa, hem resolt de mantenir la manifestació de cada any.
—L’ANC propugna de sumar forces. Quines?
—Totes les que siguin partidàries de la independència del conjunt dels Països Catalans i no tinguin pensaments excloents. L’independentisme ha d’abastar tothom qui defensi l’exercici d’aquest dret democràtic.
—Heu dit Països Catalans. És un dels punts que us allunya de l’ANC, potser?
—Tenim gent que hi participa i ens sembla bé la iniciativa, però tenim un debat polític pendent, sobretot per dues qüestions. Primera, cal un contingut social més important en l’independentisme, que és el que el farà arrelar i avançar, perquè la independència ha d’anar de bracet amb un seguit de conquestes socials. Segona, per l’abast nacional. Això és complex, perquè la realitat del país és diversa, però sempre hem de tenir en compte que el país va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i d’una manera o altra s’ha d’integrar al procés cap a la independència.
—Teniu gent implicada en l’ANC que treballa amb militants d’unes altres organitzacions.
—Sí. Per exemple, en Titot fa molts actes per l’ANC i és el nostre regidor a Berga, i hi ha membres de la CUP al secretariat de l’ANC. No ho veiem malament, ni de bon tros! És útil a l’alliberament nacional.
—Com valoreu la tasca de l’ANC?
—En el cas de la manifestació, fan molt bona feina d’agitació per la independència, i faran bé de no convertir-la en una manifestació pel pacte fiscal, com demanen els sectors del govern. I tant de bo hi hagi moltíssima gent aquella tarda a Barcelona, en aquella manifestació i en la de l’esquerra independentista. Tot plegat és part d’un procés en què les mobilitzacions seran creixents. Totes han de ser benvingudes.
—Quin és el vostre objectiu per a l’Onze de Setembre?
—Fer valer un discurs propi, perquè som en una situació delicada en molts aspectes. Hem adoptat l’eslògan ‘El país no és a la venda’ perquè pensem que és important defensar un model de país que combati les desigualtats i sigui, progressivament, més lliure. És la direcció contrària a la de la Generalitat. Ens fa l’efecte que el govern de CiU afavorirà els interessos de determinats inversors privats i d’empreses amigues en detriment dels interessos de la majoria del poble, que sofreix les conseqüències de les retallades. No creiem que aquest govern ens porti a la independència, sinó que fa un paper contrari, d’endarrerir-la, i mentrestant, va fent una societat més desigual i més dependent.
—I l’objectiu del país, quin ha de ser?
—Cal que la mobilització per la independència creixi i arreli a tot el territori i en el conjunt de les classes populars. La independència ha d’anar lligada a un programa social. Segurament a la tardor augmentaran les protestes socials, i la mobilització en l’àmbit nacional, perquè la consciència independentista cada dia és més estesa. L’objectiu del país és que aquestes lluites conflueixin, que cada dia hi hagi una consciència més forta que les dues lluites van juntes, i que aconseguirem una societat millor i amb més igualtat a mida que aconseguim un poble més lliure i independent.
—Si resultés una manifestació grandiosa, quina repercussió podria tenir?
—Una important repercussió internacional, perquè les coses que passen a Catalunya cada vegada obtenen més ressò internacional. I nacionalment, pot ser que contribueixi a donar força a l’independentisme contra l’autonomisme. La manifestació s’ha d’entendre com a part d’un procés, i n’hi haurà més. Ara, la d’aquesta diada no portarà cap canvi substancial, perquè tenim un govern aliat del PP que fa la funció de contenir totes aquestes ànsies de llibertat.
—Alguns factors apunten a unes eleccions parlamentàries anticipades. De què depèn que la CUP hi concorri?
—La cosa important no és ser-hi o no, sinó que ser-hi impliqui una millora de l’organització. Valorem (ja fa mesos que una comissió hi treballa) si en sortiríem més enfortits o menys. No hi hem d’anar per inèrcia, sinó per defensar una manera de fer política i uns interessos. Una vegada això determinat, l’assemblea nacional prendrà una decisió, a principi de l’any que ve.
—López Tena diu que, si ERC vol una coalició independentista, ha de parlar també amb la CUP. Com veuríeu una coalició ERC, SI, RCat i CUP?
—Ens sembla poc seriós, perquè són coses que apareixen a la premsa, no reflexions polítiques que ens arribin. I també per la política erràtica d’aliances: si ERC volgués una coalició independentista que encapçalés un procés de ruptura, no festejaria amb CiU ni s’hauria sumat al pacte fiscal, que és una mesura dilatòria i una distracció de la independència. Ara, que tinguem un debat polític? Per nosaltres, és positiu que es proposi. Però sempre hem defensat que una coalició d’aquesta mena no és una simple suma de sigles. Hauria de tenir un programa d’esquerres definit, un programa d’alliberament social i un arrelament popular important. Les aliances es forgen a poc a poc, parlant i al carrer. Més enllà de les manifestacions públiques que es facin, aquest és el marc de fons, i és això que entenem com a unitat popular: una unió de les reivindicacions socials amb una estratègia independentista.
—Us sentiríeu més còmodes en una Syriza catalana?
—Ni l’una cosa ni l’altra. Ara mateix el problema no són els participants en la foto, sinó els continguts: el contingut polític que tindria una aliança d’aquest ordre. Que fos en defensa de continguts d’esquerra (com, per exemple, la banca pública, un repartiment de la riquesa o un programa de democràcia participativa avançada) i que fos una aliança per la base. Que les bases de les organitzacions respectives es trobessin en les mobilitzacions de carrer, i que això anés forjant aquesta coincidència política, que després es traduiria en una aliança. Les aliances es fan de baix a dalt. El cas de Syriza no és el d’un fet espontani, sinó el resultat d’haver participat en mobilitzacions de carrer contra les retallades socials durant anys. És això que determina l’entesa entre forces, que hi hagi aquest arrelament popular i aquest contingut social.
—Qui us imagineu que podria formar part d’aquesta aliança?
—Totes les forces compromeses amb la independència dels Països Catalans i amb un programa d’esquerres. Siguin partits, moviments populars i socials o individus.
