09.08.2012 - 12:39
Les reaccions a la mort de Josep Maria Ainaud de Lasarte no s’han fet esperar. El president del govern, Artur Mas, ha comparegut al Palau de la Generalitat a la una del migdia (vídeo) per recordar ‘un home de gran rellevància i significació’. ‘Amb la seva mort ens deixa un home amb un gran valor personal, intel·lectual i patriòtic, una persona d’una sola peça’, ha dit. Mas n’ha recordat ‘la cultura immensa, enciclopèdica’, però al mateix temps el caràcter personal planer i el to pedagògic d’Ainaud de Lasarte. I ha clos la declaració amb unes paraules del mateix finat, pronunciades enguany: ‘Sobretot, no perdeu la fe en Catalunya.’
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha expressat el condol per la mort de l’historiador i polític, de qui ha elogiat que ‘la seva saviesa i el seu humanisme han contribuït a reforçar la identitat del poble de Catalunya’ Ha recordat la ‘profunda catalanitat’ de Lasarte i la seva contribució immensa al servei de Catalunya com a historiador que va relatar les biografies de les principals figures del catalanisme polític, com a Prat de la Riba i Francesc Cambó.
Respecte a la seva obra, ha destacat ‘la solidesa i constància de la tasca feta per Ainaud de Lasarte com a historiador’, i que sempre va treballar perquè la identitat de Catalunya fos oberta, plural, culta i universalista. ‘Des de la seva enorme lucidesa, Ainaud de Lasarte ha estat un constructor de país, i un treballador perseverant en favor del compromís cívic i de la projecció de Catalunya i de la seva cultura més enllà de les seves fronteres.’
La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, ha expressat ‘el reconeixement i la gratitud que el poble de Catalunya ha de sentir envers aquelles persones que, com ell, han excel·lit en la defensa d’una catalanitat oberta, conseqüent i avançada, i que hi ha consagrat la vida i la professió’.
La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha recordat amb agraïment Josep Maria Ainaud de Lasarte, de qui ha dit que era un savi que ens feia més savis. N’ha destacat, en unes declaracions radiofòniques, que era una persona que s’estimava la cultura catalana i la cultura en general: ‘Ens ha ensenyat a ser més cultes, una mica més civilitzats i més bons patriotes.’ Perquè, ha afegit, ell feia activisme cultural. Finalment, ha recordat la capacitat de divulgar i de difondre el saber que tenia Ainaud de Lasarte, una persona d’altíssima cultura, capaç d’encomanar-la de la manera més entenedora.
Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, ha recordat el pes de la seva obra en la historiografia catalana, especialment en el gènere de la biografia: ‘Ainaud va ser el gran biògraf dels polítics catalans contemporanis, de tot l’arc del catalanisme.’ Alcoberro, que va parlar per última vegada amb l’historiador l’hivern passat, diu que tenia molt clar que Catalunya vivia un moment molt important, en què pot passar de tot, i estava expectant fins a quin punt la classe política era capaç d’entomar els desafiaments actuals. ‘Ell volia una Catalunya lliure, civilitzada, europea i tolerant. Era format en un entorn liberal i recordava sempre que tots els seus cognoms eren d’un lloc diferent, però ell era català.’
També n’ha parlat Agustí Colomines, de la Fundació CatDem: ‘Josep Maria Ainaud de Lasarte forma part d’aquesta generació, a l’estil de Josep Benet, de la gent gran de la postguerra, que van fer molta feina de substitució a pesar que no eren ni professors universitaris ni coses d’aquestes. En el seu cas, la seva voluntat de difusió i divulgació històrica va ser molt gran i, per tant, en aquest sentit va ser una d’aquelles persones que van aguantar els mals moments de la postquguerra i el franquisme.’
La seva obra, afegeix, ‘és de marcat caràcter patriòtic, i en bona mesura també de posar al descobert alguns aspectes de la persecució dels catalans i de les manipulacions històriques’. Més enllà de l’historiador, Ainaud de Lasarte ‘ha estat un referent, per exemple, per a Jordi Pujol i tot aquest ambient, amb un nacionalisme d’inspiració humanista’.
L’ex-president Jordi Pujol, justament, n’ha dit que ‘era un home d’autoritat intel·lectual, exemplaritat de vida i potència espiritual; i ho va traslladar a la política’. ‘Ha estat un gran mestre, meu i de molta gent. Fins i tot de gent que no coincidia amb les seves idees.’
