09.08.2012 - 06:00
‘Anem desbordats!’, ens diu en Pere Pugès, membre del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), tot exultant. No paren de rebre el suport de grups i d’individus de tot el país. Fa setmanes que els missatges animen a participar en la concentració de l’Onze de Setembre a la plaça de Catalunya de Barcelona. L’esdeveniment de Facebook no para de sumar adhesions i la Marxa per la Independència va fent via. A un mes vista de la diada, l’expectació supera les previsions.
—Com serà l’Onze de Setembre?
—D’entrada serà diferent perquè hem convocat una concentració, que després es convertirà en una manifestació. No pot ser que passi com el 10-J, que vam anar-hi per protestar contra la resolució del Tribunal Constitucional i perquè volíem l’estatut sense retallar i vam acabar cridant ‘independència’ els qui ho hem fet sempre i molta gent que no ho havia fet mai. En canvi, aquesta vegada la manifestació ha de servir perquè hi hagi un canvi. Volem que, a Barcelona, hi passin coses i que acabem la marxa amb un manifest contundent.
—Les adhesions a l’esdeveniment de Facebook de la concentració no paren de créixer. Creieu que serà multitudinària?
—Sí, anem totalment desbordats. Les iniciatives de suport surten com bolets i més d’una no l’organitza cap secció de l’Assemblea. Allò que importa és que totes sumen i que sembla que ens faran molt de costat.
—Heu parlat d’un manifest contundent. En què consistirà?
—Demanarem als nostres parlamentaris que comenci el procés de secessió d’Espanya. Direm al president Mas que tenim pressa, que cal actuar, que no hi ha temps, que el setge de l’estat espanyol va en augment. Sabem que ja ho fa, però li demanarem més fermesa i contundència.
—Aquest manifest serà pactat amb els partits que abonen la concentració?
—No, però sí que els vam avisar que seria un resum del que es llegeix durant la Marxa per la Independència. El dia 27 d’agost ens tornarem a reunir amb ells per preparar la diada i probablement en parlarem. De moment, t’avanço que pocs s’imaginen qui el llegirà; hi haurà sorpreses. No solament pel manifest: el fet més important és que la capçalera serà molt representativa, hi haurà gent de tot el territori i de totes les ideologies. Hi haurà sobretot molts batlles i la contundència d’aquesta capçalera tindrà resposta, segur. Hi haurà una representació important dels amics de Catalunya Nord. També hi haurà gent del País Valencià i de les Illes, que saben que els farem costat en tot allò que emprenguin.
—Des de l’ANC, heu pensat què passaria si abans de l’Onze de Setembre l’estat espanyol demanés d’ésser rescatat?
—Si això passés, el grau d’autonomia de Catalunya encara seria més reduït, i això pot fer que la gent sigui més conscient que mai que, sense Espanya, no necessitaríem el rescat. Crec que això podria dinamitar el procés cap a la independència, tot i que hi ha qui opina la contrària. Crec que hem de treballar en el pitjor dels supòsits, que Espanya aprofiti el rescat per abolir el sistema de les autonomies. Tenim prou tensió per a respondre, però en una situació accelerada com aquesta, les feines ben planificades com la que fem des de l’Assemblea, tenen menys terreny de joc. Haurem de saber improvisar. El ritme, l’hem de marcar nosaltres, no ens el poden marcar des d’Espanya.
—El dia 13 de juliol a Arenys de Munt vau aconseguir que un representant de CDC, un d’ERC, un de SI, un de Reagrupament i un de la CUP, us fessin costat en la concentració del dia 11.
—Sí, i jo ho considero un èxit, si mirem d’on venim. Els partits estan massa acostumats a la batalla política del dia a dia i nosaltres els marquem un canvi de situació, de terreny de joc. Els diem que cal treballar per una estratègia unitària, i l’acte d’Arenys va ser un punt de sortida. Després hem fet més reunions, també amb sindicats, i es va veient que tothom canvia de mentalitat. Sóc optimista; els partits tindran un paper important en aquest procés.
—Però cap partit no va acceptar la vostra proposta de fer un referèndum sobre la independència d’abast municipal…
—Això és un objectiu d’una etapa del full de ruta que nosaltres hem proposat, però som conscients que molts països han aconseguit la independència abans que no preveia el full de ruta. És a dir, és possible que ens passi quelcom semblant. Hem d’estar preparats per a canviar-lo, però, mentrestant, cal que el seguim. Aquesta consulta no seria un fi, sinó un mitjà.
—L’Onze serà el punt culminant de la Marxa per la Independència. Com va?
—És una mena d’espiral que no para de créixer. La resposta és al·lucinant. Als llocs on jo he anat, la imaginació de la gent és increïble! És impossible que algú et pugui dir què és exactament què passa; hi ha tants actes que anem desbordats. A vegades veiem notícies de coses que s’han fet i no en teníem coneixement.
—Deveu tenir alguna anècdota emotiva…
—En un sol cap de setmana vaig participar en tres marxes de cotxes diferents, a la part baixa del Maresme, a Tarragona i, diumenge a la tarda, al Garraf i al Penedès. A Tarragona vam fer una volta ben llarga, passant per llocs tan turístics com Cambrils i Salou. Ens esperàvem respostes negatives, amb tants estrangers per aquestes dates, però va ser al revés! Els turistes ens feien fotos encuriosits i ens demanàvem què fèiem. El cap de setmana va acabar amb l’acte al castell del Castellet i la Gornal, sobre el pantà de Foix, un dels més emotius a què he assistit. Per l’entusiasme que s’hi respirava, vaig sentir que tothom s’ho començava a creure.
—El dia de la presentació de l’ANC, vau dir que calia arribar als encara no convençuts. Això s’aconsegueix amb la marxa?
—No, aquest no és l’objectiu de la marxa. Preteníem arribar als ja convençuts. La fase de convèncer la resta, d’aconseguir la majoria social, començarà l’endemà de l’Onze de Setembre, com marca el nostre full de ruta. Ara tot just despertem la inquietud dels no convençuts.
—Heu militat durant molt de temps al PSC. Què n’opineu de l’oposició del partit a la independència?
—Vaig deixar de militar-hi el 2006. Fa poc vaig anar a la seu de la UGT, a l’acte de la gent de Nou Cicle i vaig fer broma: ‘Vinc a la quarta o a la cinquena refundació del partit?’ Em penso que és imprescindible que el PSC reaccioni, sembla que no s’hagin assabentat de què passa. Em va agradar sentir la Maria Badia dient que calia pensar en la independència com una alternativa per al país. El PSC va perdent pistonada i cal que es posi les piles. Em sap molt de greu perquè em penso que cobreix un sector de la població que és imprescindible per al nostre projecte.
—Fa molts anys que treballeu per a la independència, la veieu més a prop que mai?
—Si som nosaltres qui marquem el tempo i no perdem la calma, tenim moltes possibilitats d’aconseguir-la.
Informació relacionada:
#11s2012 Catalunya, nou estat d’Europa (informació, vídeo)
Editorial de Vicent Partal: Un Onze de Setembre únic
