06.08.2012 - 06:59
Després de vuit mesos de viatge a bord d’un coet Atlas de la NASA, el vehicle robòtic Curiosity ja ha arribat al lloc de destinació (fotos): el cràter Gale de la superfície de Mart. A les 7.32, tal com s’havia previst, aquest aparell de la mida d’un cotxe, de nou-cents quilos de pes i amb un cost de 2.500 milions de dòlars ja reposava al planeta vermell. ‘Tornem a ser a Mart. És increïble’, ha dit eufòric el director de la NASA, Charles Bolden.
Amb un missatge a Twitter, a les 7.32 la NASA ha confirmat l’aterratge de l’aparell: ‘Sóc sa i estalvi a la superfície de Mart. Cràter Gale, sóc aquí!’
Tal com s’havia planejat, doncs, la càpsula ha desplegat un immens paracaigudes quan era a uns onze mil metres d’altura per a frenar el descens. A uns vint metres del terra, una grua ha baixat el Curiosity, que ha desplegat les potes de rodes i ha començat l’aventura a Mart.
Ara el Curiosity té una llarga missió a fer, de quasi dos anys, en què recorrerà la superfície marciana analitzant mostres de roques i a la recerca d’aigua, un dels principals indicis de la possible existència de vida.
‘Set minuts de terror’
La clau de l’aterratge, la maniobra més arriscada de tota la missió i comandat a 570 milions de quilòmetres de distància, estava en els set minuts anteriors, anomenats per la NASA ‘set minuts de terror‘. La maniobra era complexa atès que, per a desprendre’s del coet transportador i aterrar al lloc seleccionat (el cràter de Gale, on els científics creuen que hi va haver aigua fa milers de milions d’anys), calia la participació d’unes sondes que ja orbiten Mart. És el cas de l’Odissey, que roda aquell planeta des del 2001, i que fins la setmana passada no es va recol·locar a l’òrbita correcta després d’haver-se’n desviat lleugerament.
L’Odissey és important per a la NASA perquè ha estat l’observador que ha determinat que el Curiosity ha arribat a destinació i en quin estat. Hi havia encara dues sondes més que han enviat dades de l’operació: la Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA i la Mars Express de l’Agència Espacial Europea (ESA).
Com sol ser habitual en totes les missions nord-americanes, la NASA ha preparat una bon seguiment en línia del fet, per vídeo, Facebook i Twitter.
Enllaços
Array
