03.08.2012 - 06:00
L’habitual concentració del dia 3 de cada mes a la plaça de la Mare de Déu de València, en record dels quaranta-tres morts i de la cinquantena de ferits en l’accident de metro de la línia 1 (3 de juliol de 2006), es fa avui amb un nou element sobre la taula. Joan Broseta, l’enginyer industrial expert en ferrocarrils que la Generalitat va enviar al túnel del metro després de la tragèdia perquè n’examinés les causes, s’ha decidit parlar als mitjans al cap de sis anys. En aquesta entrevista d’El País explica, entre més coses, que ‘si s’hagués posat la senyalització mínima de qualsevol línia, l’accident no hauria passat’: ‘Que no em diguin que era inevitable.’
‘Hi ha dues maneres d’evitar que un tren antic, metàl·lic, descarrili per excés de velocitat. La primera és el sistema de l’home mort: obliga el maquinista a prémer un botó cada cinc segons. Si no el prem, el tren es para, per això la majoria dels maquinistes hi fan un pont. Després vaig demanar on era la senyalització ATP-ATO [la balisa que frena el comboi en cas d’excés de velocitat] i no n’hi havia. Aquests dos elements, que haurien impedit l’accident, no hi eren.’
Broseta, a requeriment de la Conselleria d’Infrastructures aleshores dirigida per José Ramón García Antón, ja traspassat, va arribar a la conclusió que el maquinista s’havia descuidat de mirar la senyalització estàtica del túnel. ‘Vaig dir què en pensava a García Antón i em vaig comprometre a no explicar-ne res a ningú fins que no passés temps. Me’n vaig anar a les quatre de la matinada [del lloc de l’accident] i ja no em van tornar a telefonar. Jo no vaig actuar de pèrit.’
Broseta també explica per què ara s’ha decidit trencar el silenci: ‘Perquè veig que el cas no s’ha resolt i García Antón, amb qui tenia el compromís, és mort. Si es torna a obrir el judici i fa falta un pèrit, estic a disposició.’
