02.08.2012 - 06:00
La crisi econòmica i la fallida de l’estat espanyol han fet que els mitjans de comunicació de tot el món parlin un dia i un altre de la situació d’Espanya. I també de les comunitats autònomes, i molt especialment de Catalunya. Hi ha articles negatius, que retreuen l’elevat dèficit català; aquest article de The Guardian de dimarts, per exemple, culpa directament les comunitats autònomes del dèficit estatal.
‘Entre les regions, sempre hi surt Catalunya, perquè és la primera que va fer retallades i perquè durant molts anys va acumular dèficit i deute’, explica Salvador Garcia-Ruiz, economista i col·laborador del Col·lectiu Emma, que fa molt que malda per explicar al món el conflicte polític i econòmic amb Espanya. Garcia-Ruiz considera que la visió que té la premsa internacional de la situació ha millorat aquests últims anys, però que encara hi ha molta feina a fer.
Hi ha hagut un gran avenç en alguns mitjans de comunicació a l’hora de veure la diferència entre Catalunya i les altres regions i explicar l’espoliació fiscal’, comenta Garcia-Ruiz. N’és un exemple recent l’article que The Telegraph va publicar dilluns, on es deia ben clar: ‘Els catalans s’han vist forçats per la perversitat del sistema fiscal espanyol a demanar el rescat, essent així que ells subsidien la resta de l’estat.’ I no fa pas gaire, l’abril passat, un columnista de The Wall Street Journal va publicar un article en què es referia a l’insòlit dèficit fiscal de Catalunya i de les Illes Balears, ‘sense comparació enlloc d’Europa o d’Amèrica del Nord’; i acusava el govern de Mariano Rajoy d’asfixiar Catalunya de tal manera que inflamava l’independentisme, segons la conclusió de l’articulista.
‘Sembla que hi ha un canvi de tendència’, diu Garcia-Ruiz. Un canvi de tendència a l’hora d’explicar la realitat catalana vista des de Madrid. I continua: ‘Nosaltres ens les havem amb una ofensiva espanyolista molt gran contra les autonomies i especialment contra Catalunya. Surten molts articles negatius i en sortiran més. Si això no s’explica bé, pot perjudicar Catalunya. I pot passar, per exemple, que es publiquin articles al Financial Times com aquest (del 31 de juliol) en què es compara el dèficit de les regions italianes i de les espanyoles, i en què Catalunya surt malparada’.
El Col·lectiu Emma ha fet molta feina per internacionalitzar el cas català. L’última gran acció consistí a enviar un comunicat a l’opinió pública internacional, a corresponsals de diaris i a institucions, explicant la realitat de Catalunya. S’hi afirmava que l’única sortida que tenia Catalunya era la independència, i que cada vegada la demanava més gent. El comunicat era subscrit per una quarantena d’intel·lectuals catalans. Garcia-Ruiz estima que ha tingut força impacte: poc després de la publicació del comunicat a la web, van fer-s’hi 15.000 visites, un 30% de les quals de l’estranger.
Un canvi encara insuficient
S’ha fet feina, doncs, des d’entitats com aquesta. I el govern català ha millorat la presència als mitjans de comunicació internacionals, amb la publicació d’entrevistes a Le Monde, al Frankfurter Allgemeine i a la CNN del president Artur Mas explicant el problema del dèficit fiscal.
‘Hem trobat espai en aquests mitjans’, diu l’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa. ‘Veig que en un any han canviat molt les coses.’ Ell des de Brussel·les ho veu així: ‘La crisi comença a fer aflorar les mentides espanyoles: ja es qüestiona que la culpa sigui de les autonomies; la culpa eren les caixes regionals, i ara ha petat Bankia i ha fet aflorar els problemes del gran Madrid. I ara fan reportatges dels aeroports buits i dels trens radials de l’AVE que no van enlloc. I Europa cada vegada veu més Catalunya reforçant el perfil exportador turístic, amb capitalitat europea, i amb la indústria catalana que depèn cada vegada més del cicle econòmic europeu i no pas del mercat espanyol.’
Això no obstant, Salvador Garcia-Ruiz considera que el govern català encara hauria de fer més. ‘Els corresponsals de la península són a Madrid, i no hem fet esforços per a explicar la realitat catalana en primera persona i en la seva llengua, ans s’han fet des d’organitzacions de fora del govern. A Madrid són influïts per l’aparell de l’estat. El problema, el tenim nosaltres, que fem poca cosa, d’una manera tímida, i de tant en tant. Alguns articulistes, quan hi hem anat a parlar, ens han dit que era una de les primeres vegades que els explicaven què passava aquí. I nosaltres volem dir que l’independentisme és una cosa seriosa, a tenir en compte’.
Tremosa reconeix també la tasca de col·lectius com el Col·lectiu Emma, i d’intel·lectuals catalans que han fet passos perquè ens escoltin, i posa l’exemple de l’article publicat per Carles Boix l’abril passat al Financial Times: ‘Spain needs a new deal for its regions’.
També admet que manca donar una dimensió més política al missatge que el govern dóna del conflicte entre Catalunya i l’estat. ‘Sí, en reunions que he tingut a final de mes amb la Generalitat ja els he dit que, si el president de Múrcia va a Berlín, també dirà que li falten diners. I el problema és polític, quan hi ha una societat que dóna suport en un 80% a un concert econòmic i aquesta societat és ignorada i menyspreada des de Madrid. Al govern català, li falta posar l’accent en el conflicte polític’. Catalunya únicament figurarà en l’agenda internacional si sap prendre posició, si sap situar-se i diferenciar-se, confessa Tremosa.
Entrevista amb Ramon Tremosa: ‘Si fem eleccions a l’abril i la troica entra al setembre, ja haurem fet tard‘
