31.07.2012 - 06:00
L’anarquista Amadeu Casellas ha passat vint-i-cinc anys tancat a la presó, la majoria de vegades per atracaments a bancs. En tot aquest temps ha fet tres vagues de fam contra les condicions de les presons. El varen deixar anar l’any 2010, després de denunciar que ja havia complert les penes. Diu que hi va passar vuit anys més del compte perquè no li van commutar el temps de presó preventiva. Ara l’Audiència de Barcelona vol tornar-lo a tancar perquè compleixi els tres anys de condemna per un delicte que ell diu que no va cometre. ‘El procés ha estat estrambòtic’, manifesta en aquesta entrevista, i insisteix que el volen empresonar perquè fa nosa al sistema.
—En quina situació judicial us trobeu ara?
—Em van acusar d’un delicte contra la salut pública, i tot i que en el judici no es va poder demostrar res, no em van acceptar el recurs. El 2 de juliol passat l’Audiència de Barcelona em va dir que tenia deu dies per a tornar a la presó. Com que em deuen vuit anys que vaig passar de més tancat, l’advocada va demanar que es descomptessin els tres anys de la condemna dels vuit, i que la indemnització que he de rebre fos de cinc anys en lloc de vuit. Van dir que s’ho mirarien i van aturar el procés, però uns dotze dies més tard em van anunciar que havia d’entrar a la presó dijous. He tornat a presentar un recurs. És absurd que hagi de tornar a entrar a la presó si em deuen vuit anys!
—I és per això que heu demanat un ajornament?
—Sí, perquè al juliol i l’agost els jutjats fan vacances: hauria de passar-hi dos mesos o tres mentre arreglen els papers. Si ajornen l’ingrés fins al setembre, l’advocada podrà presentar la documentació el mateix moment que jo entri a la presó. Això permetria que al cap de vint-i-quatre hores en pogués tornar a sortir.
—Dieu que heu passat a la presó vuit anys més del compte?
—Quan vaig sortir-ne, l’any 2010, el president de l’Audiència va reconèixer que havia estat un error i que se m’havien d’haver abonat els anys de preventiva. El director general de presons té els documents que certifiquen que n’havia d’haver sortit tres anys abans, com a molt tard el 2007, tot i que després es va demostrar que eren vuit. Si ara el jutge m’ordena que entri a la presó, hauré d’entrar-hi, però el director general pot arreglar els papers de manera ràpida perquè té els certificats dels tres anys que en aquell moment es va constatar que hi havia passat de més.
—Quan feia poc que havíeu sortit de la presó us van condemnar a tres anys per un altre delicte…
—Tot aquest procés ha estat estrambòtic. L’any 2008, quan jo lluitava per sortir de permís, van agafar una dona al carrer que duia droga que van dir que era per a mi. Al principi la policia va dir que era cocaïna però després, al laboratori, es veu que va canviar de color i va passar a ser heroïna. Al judici, el 2010, no hi va haver cap prova decisiva: el fiscal em va demanar si consumia droga, vaig dir que no, i va concloure que, aleshores, és que era traficant. En un principi, la petició fiscal era de vuit anys. Curiosament, els mateixos anys que em deuen.
—Què voleu dir?
—En aquests dos anys i mig que fa que sóc fora de la presó, he fet col·loquis per tot l’estat, denunciant el sistema penitenciari i la justícia espanyola. Hi ha tres persones més o quatre que també ho han fet, i a tots, ens volen tornar a tancar. Sembla que els faig nosa, perquè no tinc pèls a la llengua, i proven d’anul·lar-me. També és curiós que el 2 de juliol em diguessin que havia de presentar-me el dia 12, ho aturessin tot quan ens vam començar a moure, i el 19 de juliol, sense temps de fer res, em donessin deu dies per a entrar a la presó.
—Des que vau començar a denunciar la vostra situació molta gent us va fer costat. Ara també?
—Hi ha grups anarquistes que s’han començat a moure. Avui mateix em deien que això últim que ha passat pot ser la gota que faci vessar el got. M’estimaria més que no calgués aquesta pressió, que no agrada a ningú, però bé… Allò que sé segur és que no em fallaran. Si m’he de refiar de ningú perquè pressionin fort és dels grups anarquistes.
